Divendres passat va tenir lloc
un nou Beers&Politics,
on vam comptar amb la participació d'Ivan Serrano (@aubachs), Doctor en Ciència Política per
la Universitat Pompeu Fabra i que treballa com a investigador post-doctoral a
la UOC.
Us deixo un petit resum de la seva xerrada:
Us deixo un petit resum de la seva xerrada:
El referèndum
escocès
L'acord entre
els governs de Londres i Edimburg contempla que la llei de referèndum serà
aprovada pel parlament escocès. Formalment, el parlament britànic delegarà la
competència 'reservada' sobre els afers de la Unió.
Es tracta
doncs d'una mena de 'cessió' de la competència per poder celebrar un referèndum
sobre aquesta qüestió. La llei escocesa podrà determinar els aspectes formals
del referèndum com l'edat de participació (possiblement a partir dels 16 anys)
i la pregunta, que serà sotmesa a l'avaluació de la Comissió Electoral per
determinar que sigui clara i el més neutral possible.
Es pot dir
que ha estat un acord de compromís amb cessió per part de les dues parts: la
data de la tardor del 2014 que pretenia el govern escocès, una sola pregunta
que era l'opció preferida del govern britànic, etc.
Una de les
qüestions sobre una Escòcia independent és el seu estatus en relació a la UE.
En gran mesura això és una qüestió política més que no pas estrictament
jurídica, i un dels aspectes claus és si la celebració d'un referèndum i el
possible vot favorable a la independència es realitza a través d'un procés
negociat amb l'estat com serà el cas escocès.
L'èxit del
SNP: més enllà de la identitat
L'èxit electoral del SNP cal buscar-lo en la combinació de tres idees clau sobre les quals ha fonamentat la seva activitat al capdavant del govern; democràcia entesa com el dret dels escocesos a decidir sobre el seu futur polític, benestar amb l'èmfasi en la defensa del model social, i bon govern amb una gestió professional i transparent dels afers públics i dels plantejaments polítics.
L'èxit electoral del SNP cal buscar-lo en la combinació de tres idees clau sobre les quals ha fonamentat la seva activitat al capdavant del govern; democràcia entesa com el dret dels escocesos a decidir sobre el seu futur polític, benestar amb l'èmfasi en la defensa del model social, i bon govern amb una gestió professional i transparent dels afers públics i dels plantejaments polítics.
L'estratègia
del nacionalisme escocès ens remet a un model de partit i d'acció política
'integrativa', en el sentit que intenta promoure el seu programa polític, convèncer
i fer que els ciutadans vagin acostant-se i recolzant els seus posicionaments,
en comptes d'apostar per un model 'representatiu' on és el partit qui intenta
acostar-se als posicionaments mitjans de l'electorat.
La
importància d'aquesta estratègia general del partit rau sobretot en el fet que,
segons les enquestes,
el suport a la independència no és majoritari entre els escocesos, especialment
quan s'incorpora alguna opció intermèdia entre el model actual i l'estat
independent. La coherència del partit en aquest sentit dóna lloc, però, a una
valoració positiva per part dels electors recolzant la idea que Escòcia té dret
a decidir el seu futur polític, i que eventualment pot fer optar per la
independència a una majoria d'escocesos.
Així, l'acció
de govern no ha girat només al voltant d'aquest eix, sinó que el SNP ha optat
en bona part per presentar-se com un bon
gestor públic posant l'accent en polítiques
de benestar que poden fer arribar el seu missatge més enllà de l'apel·lació
a la identitat nacional com a fonament del suport a la independència.
La campanya
independentista d'Alex Salmond ha seguit fil per randa aquesta aproximació,
argumentant en termes més econòmics i de benestar que no pas identitaris.
Aquest context és important per entendre els tempos amb què el govern escocès ha plantejat la celebració del
referèndum per tal que la campanya pugui tenir fer incrementar el suport a la
independència. Entre alguns arguments, hi ha també les queixes escoceses pel
seu dèficit fiscal, que és del 0,6%.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
