En qualsevol campanya política, la presència al carrer
serveix per crear una percepció de força, per mostrar la mobilització a favor
d'aquest candidat/a o partit. Serveix també per cridar l'atenció dels mitjans
de comunicació, que parlaran d'aquest polític o d'aquest acte si hi ha molta
gent participant o activada per difondre-ho.
Més gent i més accions al carrer significa també més gent que parli de la campanya, que es creïn activitats al carrer, que es generi una comunitat que pugui reunir-se, dialogar, crear noves eines de campanya, convèncer als seus amics… Sense presència al carrer no es guanyen eleccions. És el boca/orella el que pot canviar un resultat electoral, ara i sempre.
En aquests últims mesos hem assistit a diferents campanyes i a diferents maneres de prendre el carrer. He escollit tres exemples com a bones pràctiques a seguir pels partits, quelcom innovador i en molts casos divertit, i sempre amb ressonància a les xarxes socials per difondre exponencialment aquestes accions. Internet és en aquests casos important en l'abans i en el durant. Abans, perquè malgrat que la visibilitat a la Xarxa és minúscula comparant amb una massiva acció al carrer, Internet pot agilitar aquest fet, ajudant, i molt, a organitzar-se entre els activistes, o promovent una trobada, i un lloc i una hora. No són necessàries milers de trucades, tan sol una comunitat online coordinada. I és important durant perquè tot el que succeeix al carrer s'envia immediatament a la Xarxa, i és vist o llegit a través de Twitter, Twitpic, Youtube o Facebook, en temps real. Si un partit aprofita aquestes eines per monitoritzar la seva activitat, disposarà d'una tremenda informació, textual i gràfica, que pot usar en el seu profit o que pot al seu torn difondre a la premsa.
Mostro els exemples que m'han cridat l'atenció:
1. Eleccions de Veneçuela
El passat 9 de juny, i des de 8 punts de la ciutat de Caracas, van sortir centenars de milers de veneçolans per acompanyar a inscriure la candidatura presidencial d'Henrique Capriles Radonski, el candidat opositor a Hugo Chávez, fins al Consell Nacional Electoral. Capriles, des de Plaza Caracas, el punt de destinació després de 10 quilòmetres de passeig, va saludar al milió de persones (segons el partit) que el seguien per donar-li ànims. Tota la ciutat es va omplir d'activistes a favor de Capriles, com una gran demostració de força. L'acte final, a la plaça Caracas, és també un símbol, ja que aquest lloc estava fins ara reservat als actespolítics de l'oficialisme. Durant tot el recorregut, a més, la xarxa es va omplir de tweets i imatges del que estava succeint.
Més gent i més accions al carrer significa també més gent que parli de la campanya, que es creïn activitats al carrer, que es generi una comunitat que pugui reunir-se, dialogar, crear noves eines de campanya, convèncer als seus amics… Sense presència al carrer no es guanyen eleccions. És el boca/orella el que pot canviar un resultat electoral, ara i sempre.
En aquests últims mesos hem assistit a diferents campanyes i a diferents maneres de prendre el carrer. He escollit tres exemples com a bones pràctiques a seguir pels partits, quelcom innovador i en molts casos divertit, i sempre amb ressonància a les xarxes socials per difondre exponencialment aquestes accions. Internet és en aquests casos important en l'abans i en el durant. Abans, perquè malgrat que la visibilitat a la Xarxa és minúscula comparant amb una massiva acció al carrer, Internet pot agilitar aquest fet, ajudant, i molt, a organitzar-se entre els activistes, o promovent una trobada, i un lloc i una hora. No són necessàries milers de trucades, tan sol una comunitat online coordinada. I és important durant perquè tot el que succeeix al carrer s'envia immediatament a la Xarxa, i és vist o llegit a través de Twitter, Twitpic, Youtube o Facebook, en temps real. Si un partit aprofita aquestes eines per monitoritzar la seva activitat, disposarà d'una tremenda informació, textual i gràfica, que pot usar en el seu profit o que pot al seu torn difondre a la premsa.
Mostro els exemples que m'han cridat l'atenció:
1. Eleccions de Veneçuela
El passat 9 de juny, i des de 8 punts de la ciutat de Caracas, van sortir centenars de milers de veneçolans per acompanyar a inscriure la candidatura presidencial d'Henrique Capriles Radonski, el candidat opositor a Hugo Chávez, fins al Consell Nacional Electoral. Capriles, des de Plaza Caracas, el punt de destinació després de 10 quilòmetres de passeig, va saludar al milió de persones (segons el partit) que el seguien per donar-li ànims. Tota la ciutat es va omplir d'activistes a favor de Capriles, com una gran demostració de força. L'acte final, a la plaça Caracas, és també un símbol, ja que aquest lloc estava fins ara reservat als actespolítics de l'oficialisme. Durant tot el recorregut, a més, la xarxa es va omplir de tweets i imatges del que estava succeint.
La candidatura de Capriles va ser recolzada per 33 organitzacions polítiques, que van des de l'esquerra radical fins al centre dreta. Una vintena d'aquests partits conformen la Taula de la Unitat Democràtica: l'aliança opositora que va convocar les eleccions primàries del 12 de febrer, en les quals Henrique Capriles va resultar electe com l'únic candidat de l'oposició que s'enfrontarà a Chávez el 7 d'octubre. D'acord a les enquestes publicades a Veneçuela fins ara, Capriles concentra entre el 35 i 45% de la intenció de vot, contra més del 50% de Chávez (per cert, no deixeu de veure el seu primer vídeo electoral).
No ha estat l'única presència del candidat al carrer. Des d'aquest dia, acudeix a diferents localitats del país i passeja durant quilòmetres entre la gent. Com indica Oswaldo Ramírez, “Guanyar popularitat és el seu objectiu. Recorrerà 50 pobles de 40 municipis entre l'1 i 8 de juliol. Cap serà capital tan sols pobles. A cadascun se celebraran assemblees i caminades”. Per la seva banda, Chavez usarà la seva presència massiva en els mitjans. Segons Ramírez: “el cap d'estat edevindrà un telecandidat”.
2. Eleccions presidencials franceses
El passat 12 d'abril, una setmana abans de la celebració de les eleccions presidencials franceses, les joventuts de la Union pour un Mouvement Populaire (UMP), llavors al govern, es van activar per tenir presència en totes les sortides de les estacions de metro de Paris, ciutat on l'endemà passat, Nicolas Sarkozy, donava un míting multitudinari.
A la sortida del metro, de 15.30h a 20h, les joventuts de la UMP donaven a tots els que sortien del metro, en mà, una invitació per anar a recolzar al llavors president el següent diumenge a les 15h a la plaça de la Concòrdia.
Van necessitar prop de 800 activistes, actuant al mateix temps per tota la ciutat, per fer visible aquesta invitació. El míting va ser un èxit, encara que el resultat electoral no ho va ser-ho en absolut.
Una altra campanya similar la van realitzar a la porta de diferents instituts i col·legis majors de tota França, perquè els joves anessin a votar el dia de les eleccions.
3. Eleccions municipals britàniques
El passat 3 de maig tenien lloc les eleccions municipals en el Regne Unit, on els laboristes van obtenir el 38% dels vots enfront del 31% dels conservadors.
A l'abril, les joventuts del partit laborista van tenir la idea de crear a Twitter el hashtag #LabourDoorstep. Es tractava de mobilitzar el creixent nombre d'activistes laboristes mitjançant Twitter, per comunicar i compartir històries de les seves activitats porta a porta. Des de llavors, milers de persones van penjar desenes de milers de tweets sobre les seves experiències en les portes dels seus veïns, intentant convènce’ls perquè votessin Labour, i pujant les seves imatges a la Xarxa.
Va tenir tant èxit que el partit laborista va crear una secció en la seva web recollint tot el moviment d'activistes assolit al carrer i en la web amb la seva presència.
La iniciativa de “porta a porta” es feia sobretot als barris, però també es penjaven converses en Twitter, o imatges de trucades telefòniques.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
