El 25 d'abril de 2006, a dos mesos de les anteriors eleccions mexicanes,
s'havia de produir un debat electoral entre els dos màxims favorits,
Andrés Manuel López Obrador (PRD), que anava per davant en les
enquestes- i Felipe Calderón Hinojosa, del llavors governant Partit
Acció Nacional (Vicente fox era el president), a més de PatriciaMercado , Roberto Campa i Roberto Madrazo.
López Obrador no es va presentar al debat, i els organitzadors de l'Institut Federal Electoral, en una mostra sense precedents de “mala llet” -ja que anar als debats no és obligatori- van posar un faristol buit en el lloc que havia d'ocupar el candidat, per mostrar clarament que aquest s'havia negat a anar, donant la percepció a la ciutadania que no s'havia atrevit a donar la cara. Aquesta “mala” decisió de López Obrador al no presentar-se, al costat d'una terrible campanya bruta, va fer perdre el seu avantatge en les enquestes, per finalment perdre davant Calderón.
Un altre moment estel·lar del debat, per irrisori i erroni, com indica Jaime Ruiz, és que al candidat de l'Aliança per Mèxic, Roberto Madrazo, en la seva ansietat per mostrar uns documents, aquests van caure, i en la seva desesperada lluita per recollir-los es va ajupir un instant, i per uns quants segons va desaparèixer de quadre. Pel que en realitat, durant un breu interval del Debat no va ser només una, sinó dues les cadires que van estar buides.
Una mica més de sis anys després, en el dia d'ahir, va tenir lloc el tercer debat electoral de la campanya mexicana, que dilucidarà el seu nou president el proper 1 de juliol. En aquesta ocasió va ser el màxim favorit, el priísta Enrique Peña Nieto, qui no es va presentar i, com no, li van tenir preparada una cadira buida per mostrar la seva no presència. No obstant això, no considero que li passi el mateix que li va ocórrer a López Obrador en les anteriors eleccions ni que la seva negativa a acudir li passi massa factura electoral.
Per començar, Peña Nieto sí ha participat en els dos debats “oficials” organitzats, però aquest debat l'organitzava el moviment 132, un moviment estudiantil creat segurament per la seva culpa. “Yosoy132” va sorgir l'11 de maig, quan un grup d'estudiants va protestar durant una visita que va realitzar el candidat Enrique Peña Nieto a la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic. Fins a aquí res extrany, i fins i tot va ser minimitzat pels principals mitjans de comunicació afins a EPN. Lo dolent va ser la resposta des del partit del candidat: el PRI va assegurar que es tractava d'un esbronc de persones que no eren estudiants de la universitat, i van insinuar que eren simpatitzants del candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador. Per aquestes declaracions els estudiants van crear un video que van penjar a la xarxa social Youtube, en el qual 131 joves s'identificaven amb un “jo sóc” i el número del seu carnet estudiantil. El fet va ser recolzat per centenars de persones i va donar origen al “Jo sóc 132″. L'episodi a més va motivar la realització de diverses marxes, convocades a través de xarxes socials en les últimes dues setmanes, la majoria, multitudinàries.
Davant tal animadversió (encara que després s'han declarat no partidistes) cap al candidat, Peña podia haver escollit presentar-se al debat, donant la cara però sabent que la majoria del seu públic entén el context i entendrà que per orgull no pot fer oïdes sordes a atacs constants d'aquest moviment i després anar allí com si no passés res, a més de reconèixer-los així un cert poder en la societat.
La resta de candidats, per descomptat, no tenia res a perdre, especialment López Obrador, el més estimat per aquest sector juvenil, segons les enquestes que s'han realitzat en diferents universitats. La prova és que fins i tot la candidata del PAN, Josefina Vázquez Mota, va pujar la imatge feta per ella mateixa de la cadira buida al seu compte de Twitter.
Veurem quina importància té i quin pes electoral i simbòlic provoca aquesta nova cadira buida, però, al meu entendre, serà poc o almenys no suficient per canviar la decisió de vot, quan tan sols queden uns pocs dies per a les eleccions. Peña Nieto s'haurà assegurat que les enquestes li són suficientment favorables per permetre's no haver d'acudir al debat. El mateix, per cert, li va passar a Javier Arenas a les eleccions andaluses, tot i que ell va calcular malament.
Peña Nieto crec que té un avantatge més gran i un context en el qual se li perdonarà no haver assistit.
López Obrador no es va presentar al debat, i els organitzadors de l'Institut Federal Electoral, en una mostra sense precedents de “mala llet” -ja que anar als debats no és obligatori- van posar un faristol buit en el lloc que havia d'ocupar el candidat, per mostrar clarament que aquest s'havia negat a anar, donant la percepció a la ciutadania que no s'havia atrevit a donar la cara. Aquesta “mala” decisió de López Obrador al no presentar-se, al costat d'una terrible campanya bruta, va fer perdre el seu avantatge en les enquestes, per finalment perdre davant Calderón.
Un altre moment estel·lar del debat, per irrisori i erroni, com indica Jaime Ruiz, és que al candidat de l'Aliança per Mèxic, Roberto Madrazo, en la seva ansietat per mostrar uns documents, aquests van caure, i en la seva desesperada lluita per recollir-los es va ajupir un instant, i per uns quants segons va desaparèixer de quadre. Pel que en realitat, durant un breu interval del Debat no va ser només una, sinó dues les cadires que van estar buides.
Una mica més de sis anys després, en el dia d'ahir, va tenir lloc el tercer debat electoral de la campanya mexicana, que dilucidarà el seu nou president el proper 1 de juliol. En aquesta ocasió va ser el màxim favorit, el priísta Enrique Peña Nieto, qui no es va presentar i, com no, li van tenir preparada una cadira buida per mostrar la seva no presència. No obstant això, no considero que li passi el mateix que li va ocórrer a López Obrador en les anteriors eleccions ni que la seva negativa a acudir li passi massa factura electoral.
Per començar, Peña Nieto sí ha participat en els dos debats “oficials” organitzats, però aquest debat l'organitzava el moviment 132, un moviment estudiantil creat segurament per la seva culpa. “Yosoy132” va sorgir l'11 de maig, quan un grup d'estudiants va protestar durant una visita que va realitzar el candidat Enrique Peña Nieto a la Universitat Iberoamericana de Ciutat de Mèxic. Fins a aquí res extrany, i fins i tot va ser minimitzat pels principals mitjans de comunicació afins a EPN. Lo dolent va ser la resposta des del partit del candidat: el PRI va assegurar que es tractava d'un esbronc de persones que no eren estudiants de la universitat, i van insinuar que eren simpatitzants del candidat de l'esquerra, Andrés Manuel López Obrador. Per aquestes declaracions els estudiants van crear un video que van penjar a la xarxa social Youtube, en el qual 131 joves s'identificaven amb un “jo sóc” i el número del seu carnet estudiantil. El fet va ser recolzat per centenars de persones i va donar origen al “Jo sóc 132″. L'episodi a més va motivar la realització de diverses marxes, convocades a través de xarxes socials en les últimes dues setmanes, la majoria, multitudinàries.
Davant tal animadversió (encara que després s'han declarat no partidistes) cap al candidat, Peña podia haver escollit presentar-se al debat, donant la cara però sabent que la majoria del seu públic entén el context i entendrà que per orgull no pot fer oïdes sordes a atacs constants d'aquest moviment i després anar allí com si no passés res, a més de reconèixer-los així un cert poder en la societat.
La resta de candidats, per descomptat, no tenia res a perdre, especialment López Obrador, el més estimat per aquest sector juvenil, segons les enquestes que s'han realitzat en diferents universitats. La prova és que fins i tot la candidata del PAN, Josefina Vázquez Mota, va pujar la imatge feta per ella mateixa de la cadira buida al seu compte de Twitter.
Veurem quina importància té i quin pes electoral i simbòlic provoca aquesta nova cadira buida, però, al meu entendre, serà poc o almenys no suficient per canviar la decisió de vot, quan tan sols queden uns pocs dies per a les eleccions. Peña Nieto s'haurà assegurat que les enquestes li són suficientment favorables per permetre's no haver d'acudir al debat. El mateix, per cert, li va passar a Javier Arenas a les eleccions andaluses, tot i que ell va calcular malament.
Peña Nieto crec que té un avantatge més gran i un context en el qual se li perdonarà no haver assistit.
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
