Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

El logotip de “I♥NY” va ser creat per Milton Glaser el 1977, i consisteix en la lletra I en majúscula, seguida d'un símbol de cor vermell (♥), sota els quals estan les lletres N i Y en majúscules, escrites amb la font American Typewriter. Glaser esperava que la campanya durés només un parell de mesos i va realitzar el treball pro bono, encara que la innovadora icona pop es va convertir en un gran èxit i ha continuat la seva venda al llarg dels últims 40 anys.

Com indiquen a El Mundo, és una de les declaracions d'amor més populars i plagiades a tot el món, un crit d'admiració a la ciutat dels gratacels. Durant anys, el lema ‘I♥NY’ (‘Estimo Nova York’) ha servit per promocionar la ciutat i ara, les autoritats pretenen llançar una nova campanya de cinc milions de dòlars en la qual es convida als turistes i als novaiorquesos a renovar l'emblemàtic logotip. “Aquesta campanya reinventa un dels majors actius del nostre estat, l'icònic ‘I love NY’ que és conegut al món sencer com un dels símbols més reeixits de la història“, va afirmar el governador de l'estat, Andrew Cuomo. El governador va destacar que el turisme és “vital” per a l'economia de l'estat, amb la creació de mig milió de llocs de treball i que genera desenes de milers de milions de dòlars en ingressos per a les arques públiques.

“I love NY” ha convertit a la ciutat de Nova York amb el pas del temps en un de les icones del city branding, un exemple del posicionament com a marca d'una ciutat, creant una imatge de la ciutat a través d'aquest logo o eslògan. Una marca de ciutat definida no només atreu turisme, com indicava Mario Cuomo, sinó també negocis, estudiants, esdeveniments, congressos, i s'aconsegueix que la ciutat sigui anomenada pels mitjans de comunicació. En termes interns, els ciutadans es mostren més orgullosos, més feliços per viure en una ciutat reconeguda mundialment.

En aquest context, i especialment a Europa, les ciutats ja no són només ciutats sinó productes que han de “vendre's en el supermercat del món”. Un món competitiu, on la història o la cultura acumulada ja no són suficients per atreure al turista.

Un altre dels exemples de city-branding que han fet furor els últims anys els tenim en l'èxit de l'eslògan d'Amsterdam, “IAMsterdam”, que va inaugurar els eslògans que usen paraules de la pròpia ciutat, i on s'emmarquen eslògans i ciutats com “cOPENhagen: Open For You”, “TOTALLY LondON”, “BErlin: Be Open, Be free, Be Berlin”, “MOscOw”, “MADrid: mad about you”, “I FEEL sLOVEnia” u “OnlyLYON”, entre d'altres.
A més, com en el cas de “I love NY”, no es tracta solament de samarretes o logos, sinó de tota una gamma de productes i dissenys amb l'eslògan de cada ciutat (podeu veure alguns exemples gràfics en aquest post de Sergio Monge ).

Però el disseny o pensar un logo o eslògan no serveix de res si no hi ha una estratègia darrere, de posicionament de la ciutat, d'anar tots alhora i de buscar idees creatives per aconseguir que la ciutat sigui reconeguda. És, a més, en moments de crisis, quan es fa més necessari que mai aconseguir que la ciutat o el país emergeixi i aconsegueixi atreure nous públics, noves inversions i noves idees.

No parlem tan sols de crisi econòmica, sinó de qualsevol classe de crisi. A Islàndia, el 14 d'abril de 2010 va entrar en erupció el volcà Eyjafjallajökull, escampant cendra volcànica diversos quilòmetres a l'atmosfera, la qual cosa va portar al tancament de l'espai aeri sobre la major part del nord d'Europa a partir del 15 d'abril, afectant els plans de viatge de milions de passatgers, i creant la sensació al món que Islàndia havia quedat sepultada sota aquesta cendra. Un any després, es calculava que el país havia perdut el 50% del seu turisme, els beneficis del qual constituïen en 2009 el 17% d'ingressos d'Islàndia.

Davant tal desastre, el govern islandès va crear la campanya “Inspired by iceland”, que va començar ja al juny de 2010 amb “l'hora d'Islàndia”, on durant una hora, islandesos i visitants havien d'enviar missatges fent una crida per visitar el país. Es van enviar més d'un milió de missatges i 5 milions de twets, encara que l'eslògan va tenir la seva màxima difusió el 2011. La campanya, especialment activa en xarxes socials volia mostrar al país com un lloc de bellesa i diversió. A part de la Web, van crear un canal a Twitter, Facebook y Tumblr, a més de Vimeo i Youtube, on penjaven nombrosos vídeos sobre Islàndia, els seus paisatges i fins i tot paraules de turistes que recomanaven visitar-ho. Es tractava d'això, de compartir en xarxes socials el que era Islàndia per als islandesos i el que havia estat per als visitants. Precisament va ser un vídeo el que va fer conèixer de nou al país, i recuperar –i fins i tot augmentar- la seva taxa de turistes. Un veritable èxit, no només per l'eslògan, no només per les xarxes socials, sinó per la idea i per la creativitat en difondre-la. La campanya va guanyar nombrosos premis, però el més destacat va ser que Islàndia va ser triat com el país número 1 per visitar per l'USA Today i entre els millors 10 per Lonely Planet.
El 2011, a més, la campanya va anar més enllà, amb persones que penjaven en vídeo la seva invitació personal a qui volgués visitar-los. Per exemple, l'alcalde de Reykiavik oferia un menjar a l'ajuntament amb una degustació del sushi local; o el ministre de Turisme oferia als viatgers compartir el seu bany de peus. Fins i tot la gent normal, sense càrrecs polítics, oferien al món la seva invitació per descobrir una mica del seu país: pot ser un passeig per la muntanya, un plat del ric menjar local, un bany termal,… Va participar fins i tot el president del país, oferint un menjar a la seva pròpia casa, de pankaques amb melmelada de ruibarbre. Va ser un èxit de campanya, i com a mostra, el vídeo que ho va començar tot, que molts/as haureu vist ja segur:


Un altre bon exemple va ser el de Japó després del tsunami i la fallida de la central nuclear de Fukushima de 2011. Els turistes van deixar d'anar, però el govern japonès va tenir una idea: adquirir 10.000 bitllets d'avió gratuïts per a viatgers estrangers, la qual cosa permetrà descobrir els encants nipons a partir d'abril de 2012. Per a això, s'havia d'emplenar la sol·licitud en la web oficial de l'Oficina de Turisme, especificant la regió que volíem visitar. Tenint en compte tots els participants registrats en la base de dades, les autoritats van seleccionar a alguns que tindran dret als bitllets d'avió a Japó sense cap cost. Al final del viatge, aquests afortunats hauran de fer alguna cosa: hauran d'explicar les seves experiències en un diari de viatge, a part, per descomptat, del que hagin fet durant el viatge a les seves pròpies xarxes socials: imatges, vídeos, contactes, textos sobre el bonic que és Japó, etc…

Altres bons exemples són els de Suïssa, amb un vídeo, denominat “We do whatever it takes to make your walking holidays perfect” sobre la bellesa de les rutes senderistes pel seu país, que va tenir tal èxit que els seus protagonistes han aparegut en més vídeos mostrant altres coses de la seva terra.
Els protagonistes de l'espot “Suïssa, molt més que muntanyes” van aconseguir tanta difusió viral que l'oficina de turisme del país alpí va crear ex profeso per als personatges la campanya online Vacances sense Internet en la qual l'usuari podia xatejar per Facebook amb els grangers i participar en un concurs per guanyar un viatge a un racó sense cobertura de les muntanyes suïsses. Tot molt irònic.
 

També Holanda ha creat una bona iniciativa online, en diferents idiomes, a la qual han cridat “Holanditis”: “Es denomina holanditis a aquest efecte positiu que provoca en el cos i en l'ànima visitar Holanda. Es manifesta en forma d'una passió taronja que creix dins de tu irremissiblement”. A través de textos i vídeos còmics que volen convertir-se en virals fan una crida a visitar el país, alhora que van explicant el millor d'Holanda per qui no ho coneix. La campanya es realitza explicant que hi ha maneres de guarir l'holanditis (tornant) i diu els seus símptomes (per exemple, tan sols menges formatges Edam, Maasdam i Gouda).

La creativitat, sempre, és el més important, i en temps de crisi, encara més.

Per cert, per qui estigui interessat en el tema, demà i demà passat se celebra a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) una nova edició (la quarta) del  Seminari ‘Marca Ciutat’, l'esdeveniment de referència en màrqueting de ciutats i destinacions a Catalunya, dirigit per Pau Canaleta i Marc Teixidor.

 

0 Comments:

Post a Comment




RSS Blogger