“Forward” és l'eslògan triat ara com ara per l'equip de Barack Obama per
a les eleccions presidencials de 2012. Se l'ha criticat per això des
dels mitjans més ultra-conservadors, ja que aquest lema també el van utilitzar Lenin i Mao Tse-Tung, amb el que els seus atacs al, per a ells,
“comunista” Obama no s'han fet esperar.
No obstant això, hi ha una reminiscència més actual amb aquest eslògan. És el de Tony Blair en les eleccions britàniques de 2005. El seu lema: “Forward, not back”. En aquesta època, la guerra de l'Iraq s'havia menjat la popularitat de Blair i hi havia una sensació de cansament en el partit laborista, ja que havia decebut les esperances posades anys enrere en el seu primer ministre (just el que li passa ara a Barack Obama). Llavors, van llançar aquest vídeo, parlant del que havien fet durant els seus anys de govern i que volien continuar fent-ho. I van guanyar.
Que el lema d'Obama provingui de Blair i el de Romney de Thatcher ens pot fer pensar que res està inventat, i és cert, però es pot anar més enllà en l'anàlisi.
La setmana passada, per exemple, va ser moguda per al quasi candidat republicà Mitt Romney, ja que un dels seus portaveus, Richard Grenell, va haver de dimitir per ser homosexual, per les fortes pressions conservadores i del Tea Party. Tan sols va poder estar dues setmanes en el càrrec.
El tema gai se situava en campanya, i cobrava més sentit que mai en faltar només tres dies per al dimarts 8 de maig, quan a Carolina del nord es decidia en referèndum prohibir el matrimoni gai.
L'endemà de la dimissió de Grenell, i mentre el president Obama feia campanya, el vicepresident Joe Biden responía a una pregunta molt preparada de la NBC: “Estic completament a gust amb la idea que homes casats amb homes i dones casades amb dones gaudeixin dels mateixos drets que els altres, inclosos els drets i les llibertats civils”. Biden es va convertir així en el membre de l'executiu de major rang a recolzar la igualtat de drets per als gais. L'endemà van dir el mateix altres alts responsables del govern nord-americà, com el secretari d'Educació, Arne Duncan.
Òbviament, després d'aquestes inesperades respostes, tots els mitjans de comunicació van començar a pressionar a Barack Obama perquè donés una resposta a la mateixa pregunta. Durant dos dies, el tema de la resposta d'Obama va ser el més important de la campanya. Les seves últimes declaracions sobre l'assumpte dataven de l'estiu de 2011 i llavors va afirmar que la seva opinió estava “evolucionant”, deixant pensar que en un determinat moment podria donar el seu recolzament de manera definitiva.
Finalment, dimecres 9 de maig, Obama va dir en una entrevista a ABC que “Les parelles del mateix sexe haurien de poder casar-se […] personalment, és hora d'anar cap a davant”. El fet que el president es pronunciï clarament a favor obre un debat que pot ocupar gran part de la campanya electoral en les properes setmanes.
Romney ràpidament va saltar a la palestra dient que seguia entenent el matrimoni com “la relació entre un home i una dona”, però de nou, el candidat republicà perdia el control de la comunicació en la campanya, i anava a remolc del que feia o deia Obama, per no esmentar que una altra vegada se l'agafava a contrapeu respecte a alguna cosa que ja havia dit anteriorment, quan defensava el reconeixement a la plena igualtat en els seus inicis polítics.
O bé les declaracions de Biden han fet que el tema, tabú en la política nord-americana, explotés; o bé hi havia una estratègia pensada per descol·locar a Romney i aconseguir de nou el vot jove, el que la campanya d'Obama veia més perdut des de les eleccions de 2008.
En aquest nou escenari, i tal com ja va recordar Obama en la seva entrevista, és hora d'anar cap endavant (com el seu eslògan Forward), i no cap enrere. El fet –també “casual”- que avui apareguin declaracions d'antics companys de Romney que diuen que va atacar a un company gai, no fa sinó crear aquesta dicotomia, buscada pels demòcrates, entre el nou i el vell.
I per descomptat aquestes imatges, per descomptat difoses per l'equip d'Obama, fan pensar a l'electorat encara més en aquesta dualitat i en la percepció que l'aposta d'Obama és el futur i Romney el passat:
En la imatge, via Potus, es mostra com el 1957 es protestava contra els matrimonis mixts, i el 2012, contra els matrimonis entre homosexuals.
És una estratègia arriscada, però molt interessant si té èxit. Tot dependrà de si el tema seguirà tenint importància durant la campanya o si és oblidat. De moment Obama està traient benefici, electoral, i sobretot econòmic.
Articles interessants sobre possibles conseqüències electorals:
- El juego de malabares de Obama con el matrimonio homosexual
- La causa del matrimonio gay moviliza al electorado en Estados Unidos
- Support for Gay Marriage Outweighs Opposition in Polls
- Of Course Obama’s Gay Marriage Stance Is Political—So What?
No obstant això, hi ha una reminiscència més actual amb aquest eslògan. És el de Tony Blair en les eleccions britàniques de 2005. El seu lema: “Forward, not back”. En aquesta època, la guerra de l'Iraq s'havia menjat la popularitat de Blair i hi havia una sensació de cansament en el partit laborista, ja que havia decebut les esperances posades anys enrere en el seu primer ministre (just el que li passa ara a Barack Obama). Llavors, van llançar aquest vídeo, parlant del que havien fet durant els seus anys de govern i que volien continuar fent-ho. I van guanyar.
Que el lema d'Obama provingui de Blair i el de Romney de Thatcher ens pot fer pensar que res està inventat, i és cert, però es pot anar més enllà en l'anàlisi.
La setmana passada, per exemple, va ser moguda per al quasi candidat republicà Mitt Romney, ja que un dels seus portaveus, Richard Grenell, va haver de dimitir per ser homosexual, per les fortes pressions conservadores i del Tea Party. Tan sols va poder estar dues setmanes en el càrrec.
El tema gai se situava en campanya, i cobrava més sentit que mai en faltar només tres dies per al dimarts 8 de maig, quan a Carolina del nord es decidia en referèndum prohibir el matrimoni gai.
L'endemà de la dimissió de Grenell, i mentre el president Obama feia campanya, el vicepresident Joe Biden responía a una pregunta molt preparada de la NBC: “Estic completament a gust amb la idea que homes casats amb homes i dones casades amb dones gaudeixin dels mateixos drets que els altres, inclosos els drets i les llibertats civils”. Biden es va convertir així en el membre de l'executiu de major rang a recolzar la igualtat de drets per als gais. L'endemà van dir el mateix altres alts responsables del govern nord-americà, com el secretari d'Educació, Arne Duncan.
Òbviament, després d'aquestes inesperades respostes, tots els mitjans de comunicació van començar a pressionar a Barack Obama perquè donés una resposta a la mateixa pregunta. Durant dos dies, el tema de la resposta d'Obama va ser el més important de la campanya. Les seves últimes declaracions sobre l'assumpte dataven de l'estiu de 2011 i llavors va afirmar que la seva opinió estava “evolucionant”, deixant pensar que en un determinat moment podria donar el seu recolzament de manera definitiva.
Finalment, dimecres 9 de maig, Obama va dir en una entrevista a ABC que “Les parelles del mateix sexe haurien de poder casar-se […] personalment, és hora d'anar cap a davant”. El fet que el president es pronunciï clarament a favor obre un debat que pot ocupar gran part de la campanya electoral en les properes setmanes.
Romney ràpidament va saltar a la palestra dient que seguia entenent el matrimoni com “la relació entre un home i una dona”, però de nou, el candidat republicà perdia el control de la comunicació en la campanya, i anava a remolc del que feia o deia Obama, per no esmentar que una altra vegada se l'agafava a contrapeu respecte a alguna cosa que ja havia dit anteriorment, quan defensava el reconeixement a la plena igualtat en els seus inicis polítics.
O bé les declaracions de Biden han fet que el tema, tabú en la política nord-americana, explotés; o bé hi havia una estratègia pensada per descol·locar a Romney i aconseguir de nou el vot jove, el que la campanya d'Obama veia més perdut des de les eleccions de 2008.
En aquest nou escenari, i tal com ja va recordar Obama en la seva entrevista, és hora d'anar cap endavant (com el seu eslògan Forward), i no cap enrere. El fet –també “casual”- que avui apareguin declaracions d'antics companys de Romney que diuen que va atacar a un company gai, no fa sinó crear aquesta dicotomia, buscada pels demòcrates, entre el nou i el vell.
I per descomptat aquestes imatges, per descomptat difoses per l'equip d'Obama, fan pensar a l'electorat encara més en aquesta dualitat i en la percepció que l'aposta d'Obama és el futur i Romney el passat:
En la imatge, via Potus, es mostra com el 1957 es protestava contra els matrimonis mixts, i el 2012, contra els matrimonis entre homosexuals.
És una estratègia arriscada, però molt interessant si té èxit. Tot dependrà de si el tema seguirà tenint importància durant la campanya o si és oblidat. De moment Obama està traient benefici, electoral, i sobretot econòmic.
Articles interessants sobre possibles conseqüències electorals:
- El juego de malabares de Obama con el matrimonio homosexual
- La causa del matrimonio gay moviliza al electorado en Estados Unidos
- Support for Gay Marriage Outweighs Opposition in Polls
- Of Course Obama’s Gay Marriage Stance Is Political—So What?
0 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
