Durant mesos, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, junt amb el seu partit, ha utilitzat com a lema “We’re all in this together” (estem en això junts), referint-se als esforços per sortir de la crisi. No obstant això, les seves recents retallades econòmiques i mesures d'austeritat impopulars estan fent que en tot el país hagi sorgit un descontentament amb el govern i amb la seva incapacitat de posar-se en el lloc de la gent (ja estan per sota dels laboristes en les enquestes). Però Cameron, per la seva banda, continua dient que és un govern popular que està al corrent del que succeeix al carrer.

La setmana passada, a Twitter, la gent va esclatar, criticant durament a Cameron per “pijo” i “snob”, amb el hashtag “davekeepsitreal”. Fins i tot una de les diputades del seu partit, Nadine Dorries, el va anomenar un “nen fatxenda arrogant” amb “cap passió per voler comprendre les vides dels altres“. Va ser just després d'una entrevista en la BBC on Cameron va dir que malgrat estar en un mal mes, ell sempre ajuda a la ciutadania i que vol estar en contacte amb ells. Sota aquest hashtag els usuaris anaven dient, en to humorístic, idees perquè el seu primer ministre semblés més terrenal i més com la gent del carrer.

Per exemple, a la pregunta “Com ser una persona normal?” es responien coses com aquestes:
- Si anomenés al seu chofer pel nom de pila
- No sóc snob, el meu majordom compra a Tesco [supermercat barat]
- Podria començar a menjar caviar directament de la llauna
- Podria utilitzar una cullera de plata en comptes de la seva cullera d'or
- Treballant 50 hores per setmana per un salari mínim que amb prou feines cobreix les seves factures. Oh no.. aquest sóc jo

El hashtag va tenir un èxit brutal, per descomptat empès per l'oposició laborista. Tant que la idea està sent utilitzada per Ken Livingstone, candidat a l'alcaldia de Londres, en la seva campanya electoral, criticant a l'actual alcalde, el conservador Boris Johnson. Les eleccions de Londres són dijous que ve 3 de maig, i als carrers i en el metro, com indica Benedict Pringle, ja es pot veure aquest cartell:


És una campanya negativa en tota regla, aprofitant la circumstància i el moviment de crítica als conservadors creat des de Twitter.

Cameron ha tingut una molt mala setmana, sí, però el cas més curiós que conec d'estar menys en contacte amb la gent normal va ser el de Mitt Romney en les primàries de 2008, quan es va apropar a una taula de venda de llimonada que havien muntat uns nens, un 4 de juliol. El preu per a un got de llimonada era de 25 centaus. Romney va obrir la seva cartera i va treure l'única cosa que portava… un bitllet de 100 dòlars, per a espant dels seus consultors polítics.