La Primera República Espanyola va ser el règim polític que va haver-hi a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar començament a la Restauració borbònica a Espanya. El rei Amadeu I va renunciar al tron d'Espanya el dia 11 de febrer de 1873. Aquest mateix dia es van reunir les Corts a Madrid i, en aquesta mateixa sessió, malgrat que els republicans eren clara minoria (i a més dividits entre federalistes i unitaris), un discurs d'Emilio Castelar va fer canviar les coses i per gran majoria (258 vots a 32) es va triar el primer govern de la República, nomenant president de govern al republicà federal català Estanislao Figueras.

La primera República va ser una experiència realment curta i molt inestable. Mostra d'això és que va ser governada per quatre presidents diferents fins que, tan sols onze mesos després de la seva proclamació, es va produir el cop d'estat del general Pavía i van tornar a regnar els Borbó.

El període va estar marcat, a part de la falta de suport popular, per tres guerres civils simultànies: la Tercera Guerra Carlista, la revolta cantonal en la península ibèrica i la Guerra dels deu Anys a Cuba. A més, afrontaven una desesperant situació financera: dèficit pressupostari de 546 milions de pessetes, 153 milions en deutes de pagament immediat i tan sols 32 milions per cobrir-lo. El Cos d'Artilleria havia estat dissolt en el moment de més virulència en les guerres cubana i carlista, per la qual cosa no hi havia suficients soldats, armament ni diners amb el que alimentar o adquirir-los. D'altra banda, Espanya travessava una aguda crisi econòmica, coincident amb la gran crisi mundial de 1873 i aguditzada per la inestabilitat política; en els anys precedents havia augmentat l'atur entre jornalers i obrers. Les organitzacions proletaries van respondre amb vagues, marxes, concentracions de protesta i l'ocupació de terres abandonades.

Per si fos poc, només una setmana i mitja després d'arribar al poder, el 23 de febrer, a Estanislao Figueras li van fer un intent de cop d'Estat (demanant una república unitària i no federal), amb el que va haver de canviar la meitat del seu govern. El 9 de març va haver-hi intent de proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola, que va ser superat després d'una sèrie de gestions telegràfiques amb els dirigents catalans, però la revolta continuava. Poc després, el 23 d'abril, es va produir un nou intent de cop d'Estat preparat per alfonsins, membres de la Unió Lliberal, progressistes de Sagasta i sectors monàrquics de l'Exèrcit, però van fracassar quan diverses unitats es van abstenir a última hora.

Es vivien moments tensos, ja no només en les corts mentre es discutia la nova constitució, sinó fins i tot en el Consell de Ministres. Precisament, mentre presidia un, a principis de juny i fart de debats estèrils, va arribar Estanislao Figueras a cridar en català: «Senyors, ja no aguanto més. Els vaig a ser franc: estic fins als collons de tots nosaltres!». Estava tan fart dels seus quatre mesos de govern que uns dies després, el 10 de juny, va deixar dissimuladament la seva dimissió en el seu despatx en la Presidència, va anar a fer una passejada pel parc del Retiro i, sense dir una paraula a ningú, va prendre el primer tren que va sortir de l'estació d'Atocha. No es va baixar fins a arribar a París, i no va tornar fins a molts mesos després.

El govern del següent president, Pí i Margall, que va tenir encara més problemes, va durar tan sols 37 dies, però almenys no va fugir. Les seves paraules en dimitir van ser: “Han estat tantes les meves amargors en el poder, que no puc codiciar-ho. He perdut al govern la meva tranquil·litat, el meu repòs, les meves il·lusions, la meva confiança en els homes, que constituïa el fons del meu caràcter. Per cada home agraït, cent ingrats; per cada home desinteressat i patriòtic, centenars que no buscaven en la política sinó la satisfacció dels seus apetits“. No eren bons temps per a la lírica. Estanislao Figueras ja ho sabia.