Els darrers mesos estem assistint a una nova manera d'utilitzar Twitter en campanya, si tenim en compte la pre-campanya presidencial nord-americana i francesa, ambdues previstes pel 2012. Es tracta de fer lobby al candidat oposat a través d'spam a Twitter.

Fins fa uns anys, per pressionar a un polític era necessari posar-se d'acord per enviar-li centenars o milers de cartes per correu, o realitzar trucades telefòniques. Una altra opció era enviar milers de correus electrònics en èpoques més recents (que l'hi preguntin als diputats europeus ). El problema estava en que eren actes normalment privats, que no tenia visibilitat més enllà dels militants i simpatitzants. No obstant això, a través de Twitter sembla que aquesta visibilitat ja es pot fer patent i és utilitzada per alguns candidats per pressionar a uns altres.

És el cas del President Obama, que ja ha iniciat alguna campanya demanant als seus simpatitzants (9 milions de seguidors) que enviïn tweets per pressionar a congressistes i senadors en alguns temes. D'una banda s'aconsegueix “molestar-los”, i per un altre la visibilitat és màxima, ja que poden veure-ho tots els seguidors dels simpatitzants i, per tant, aconseguir que més gent faci el mateix o faci retweet en els missatges.

Un bon exemple va ser el 29 de juliol d'aquest any, quan Obama va demanar als nord-americans que pressionessin als congressistes republicans amb els seus tweets per aconseguir un compromís sobre el sostre d'endeutament. L'interessant és que era el propi equip d'Obama qui anava dient les desenes de comptes de Twitter dels diversos congressistes i senadors i d'on eren, en ordre alfabètic i d'Alabama a Wyoming. Per exemple:

No obstant això, la iniciativa no va ser ben acceptada pels republicans, per descomptat, però tampoc pels simpatitzants d'Obama, que van veure la mesura com spam, i que va tenir com resultat la pèrdua d'uns 34.000 seguidors del seu compte en Twitter. Des de llavors no ho ha tornat a fer, o almenys, de la mateixa manera.

La següent ocasió, com indica Felipe Benítez, va ser el 4 d'octubre. A fi de pressionar al Congrés per aprovar la iniciativa de treball d'Obama, van llançar una eina que automatitzava i facilitava l'enviament de tweets. L'usuari havia d'accedir a Twitter for Jobs i introduir les seves dades (email, adreça i codi postal). Amb aquesta informació l'usuari obtenia la informació del representant (republicà) corresponent al seu districte electoral. Una vegada seleccionada la persona a qui es vol enviar el missatge, el sistema oferirà tres opcions de tweets: 1. “Will you stand with @BarackObama and vote to pass the American Jobs Act? #passthebill”; 2. “I’m one of your constituents, and I’m urging you to pass the American Jobs Act now to strengthen our economy. #passthebill” o 3. “Vote for jobs, schools, and small businesses—vote for the American Jobs Act. #passthebill”. Una vegada triat el missatge preferit, automàticament era publicat en el compte de Twitter de l'usuari.

En realitat, amb aquesta eina l'equip d'Obama va tornar als orígens. Ja al juliol de 2009, durant el debat sobre la reforma sanitària, es va crear la plataforma “Tweet your Senator“, per enviar missatges als senadors a través de Twitter. Tan sols calia posar el codi postal perquè s'enviés un tweet al senador o a la senadora corresponent. Per exemple, si posava un codi postal de Los Angeles, s'enviava aquest tweet: “@Barbara_Boxer: Americans ca’t wait anymore. Health insurance reform must pass this year http://bit.ly/12gtt3″.

En la precampanya francesa, l'equip de l'UMP, partit de Sarkozy, sembla haver-se apropiat de la idea, i des de la seva web es pot accedir a l'espai “Incitez-les à débattre”, llançat just abans del debat de primàries socialistes entre Martine Aubry i François Hollande per a la nominació com a candidat socialista a les presidencials. En l'actualitat, s'han afegit altres candidats. Cada candidat té cinc preguntes concretes. Es pot triar quina fer-li abans que el tweet es publiqui.

Per descomptat, la UMP no espera una resposta directa per part dels altres candidats, però si que aconsegueixen alertar als seus seguidors que els socialistes (o altres partits) no responen moltes respostes sobre el seu futur programa, la qual cosa és un missatge important en campanya per a simpatitzants o no simpatitzants.

No és una gran novetat, i és una tècnica usada en ciberguerrilla per donar a conèixer contradiccions dels partits oposats, però la novetat és que es comença a realitzar directament des de l'equip de campanya, sense amagar-se i aprofitant totes les eines possibles al seu abast.