Dissabte que ve, 26 de novembre, tindran lloc les eleccions generals de Nova Zelanda, que determinaran qui seran els 120 diputats de la 50ª legislatura. Nova Zelanda utilitza des de 1996 la representació proporcional com a sistema de votació, donant als votants dos vots: un per a un partit polític i l'altre pel seu candidat local.

Després de les eleccions de 2008, el Partit Nacional de John Key, amb 58 escons, governa en minoria, al costat de petits partits com l'ACT i el Partit Maorí. L'opositor Partit Laborista (43 escons), dirigit per Phil Goff, és el principal rival del Partit Nacional. Molt més lluny, amb 9 escons, està el Green Party.

Com sóc curiós, he volgut analitzar com es presenta la campanya i veure si hi havia alguna innovació interessant, a partir del que expliquen en les seves respectives webs.

El National Party té una Web antiquada, res de l'altre món, on destaca sobretot el paper del seu actual líder, i primer ministre del país, John Key. També disposa de bàners amb les principals propostes de la seva campanya, a destacar les que estan escrites en xinès o en coreà, a causa del gran nombre d'immigrants d'aquest país. En la seva campanya han prevalgut especialment els vídeos electorals, tots ells pujats i difosos per Youtube.
No obstant això, el que més m'ha cridat l'atenció i m'ha semblat innovador és la presència d'un equip de militants i simpatitzants majors de 60 anys, denominat “Superblues”, que fa campanya per a la gent de la seva mateixa edat, anant a actes i explicant les propostes del partit per a aquest sector d'edat, cada vegada més nombrós a Nova Zelanda.

El Labour Party disposa d'una moderna Web, en que a la seva home està clarament indicat el lema de la seva campanya: Own our future, i el menú del qual també llança missatges respecte a les principals temàtiques i propostes que tracten en campanya:It’s About Our Kids, Growing Our Economy, Cost of living y No asset sales. En el Labour Party destaquen l'ús de grans imatges i vídeos, però res realment innovador. El millor, el disseny dels seus pòsters, que demanen siguin impresos i col·locats en les finestres de les cases, en el treball o que siguin donats als amics.

El partit Maorí té una Web singular. Ni tan sols sembla que sigui un partit, sinó un grup musical de heavy metal. El primer que es veu són dos bàners, un per fer-se militant (un formulari) i un altre per donar diners. La resta de web és molt textual, igual que en el partit ACT, que no té res destacable. Més aviat la seva Web és extremadament antiquada, i amb un sol vídeo, que ni tan sols és de la campanya.

Però la principal sorpresa està en el Green Party. La seva web no és tan moderna o visual com la dels laboristes, però està molt bé. I són especialment interessants tres iniciatives que m'han semblat molt innovadores:
1. Cedeix el teu temps. A través d'un minisite, llista una ingent quantitat d'activitats a fer per ajudar al partit, ordenats per temps i per importància.
2. Hey Kiwi. En aquest minisite es poden veure els artistes que recolzen el partit i descarregar gratuïtament la seva música si t'apuntes a la llista d'electors. Està dedicat especialment als joves i explica a fons qui és cada grup o cantant.
3. Aroha NZ. A través d'un mapa de Nova Zelanda a Google maps, permet escriure quin és el teu lloc natural favorit del país i penjar una fotografia. Una vegada fet pots enviar-ho a Facebook o a Twitter. També permet donar diners per al partit, que si arriba a governar, vol cuidar d'aquests espais naturals.