Setmanes de cuidada preparació van tenir el seu desenllaç ahir dissabte, en el primer discurs d'Alfredo Pérez Rubalcaba com a candidat socialista. Res es va deixar a l'atzar, ni l'acte en sí ni els preparatius per crear aquesta expectació.
Durant les últimes setmanes, poques compareixences públiques, i sí alguns mítings molt localitzats, on es va variar molt l'escenografia habitual, canviant a una on prevalia la proximitat amb els militants, la comunicació i el diàleg.
El dimecres 6, el propi Zapatero parlava de lo important que seria el discurs del dissabte: “El discurs d'Alfredo serà un abans i després per al país“.
També va ajudar a generar expectació el “joc” constant amb la seva marca electoral. La marca política, i molt potent, ja existia, Rubalcaba, i semblava que el PSOE s'obstinava en va a reinventar una altra fórmula de la Coca-cola. El candidat Alfredo, Alfredo P., torna des de ja a ser Rubalcaba. En realitat tot va ser com un joc. El conegut màrqueting viral. L'agència de publicitat contractada pel PSOE, de connivència amb el propi Rubalcaba, va considerar convenient crear una mica més d'expectació cap a la seva figura, la seva candidatura i el seu discurs d'ahir. Es va fer una primera invitació amb l'abreviatura -Alfredo P. Rubalcaba-, convenientment filtrada a la premsa.
L'endemà es va llançar la segona invitació, tot ben calculat, amb el nom definitiu –Rubalcaba-. I amb les tres paraules del lema de l'acte: Escoltar, fer i explicar, que van sortir a la llum en mostrar la seva web, divendres.
Dissabte, a les 12h, havien aconseguit el que buscaven: que molta gent estigués impacient per saber què diria. Abans, a primera hora del matí, van llançar el seu vídeo promocional a la xarxa, i va ser així, amb el seu visionat, com va començar l'acte.
1. El vídeo. Juga amb la R del seu cognom, enumerant paraules que comencen per R, en ordre alfabètic (Rubalcaba és l'última): Racional, ràpid, raonable, realista, receptiu, reconegut, recognoscible, recte, reflexiu, reformista, regenerador, relaxat, relator, rellevant, renovador, reposat, representatiu, resistent, resolutiu, respectable, respectuós, responsable, rigorós, rialler, Rubalcaba. És un vídeo amb molts blancs i amb molta llum, igual que la seva web, on és el blanc el que destaca. Al final del vídeo apareix envoltat de militants, en el format d'actes que ha realitzat aquestes setmanes. La sintonia, creada especialment per a aquest vídeo, és d'Alejo Stivel.
2. Escenografia. Està sol enfront d'un faristol, però envoltat de gent. No se'l veu tan sol com podria semblar. A destacar que hi ha un sol missatge en el faristol, en fons vermell i lletres blanques, en majúscula “RUBALCABA”. Molt interessant l'ús d'un panell transparent darrere d'ell: es veu el públic, però també el seu missatge “escoltar, fer, explicar”. A la seva esquena, sempre a tir de càmera: una parella jove, un jove amb una camisa vermella i un immigrant. També un home madur. No crec que sigui casual.
3. Discurs. Una hora i quatre minuts. Molt llarg. Potser massa. Moltes enumeracions que feien perdre el fil. Ho va preparar durant 10 dies, 4 hores al dia. Aquesta és la raó que mirés molt poc el paper. S'ho sabia. Els gestos també estaven molt preparats.
Amb la seva entonació, prepara al públic per als aplaudiments, un per a cada missatge important. És un discurs molt mesurat, molt preparat. Comença parlant d'ell, de la seva història, del seu relat. Parla d'enllaçar el passat (canvi, principis, projectes) amb el futur (parlant del 2.0).
En un moment del discurs parla d'un jove emprenedor extremeny. És una bona manera d'humanitzar el que està dient, quelcom que funciona molt bé en política.
També va introduir dos missatges humorístics, el primer: “Deixeu-me parlar, que si no, no mengem”, i el segon al final, també relacionat amb l'hora.
4. PSOE. No critica al PP, ni ho anomena. És un discurs social-demòcrata. Parla de política i de nova política. Fent, per descomptat sense anomenar-los, algunes picades d'ullet al moviment 15M amb les seves propostes de futur. S'ha declarat orgullós del seu passat a diversos Governs socialistes, els de Felipe González i els de el propi José Luis Rodríguez Zapatero. I també de l'essència del tradicional discurs socialdemòcrata del PSOE.
5. Zapatero. Quan connecten en directe, la primera imatge és la de Rubalcaba al costat de Zapatero. També per a ell va un agraïment en el discurs, ja al principi. Sona a comiat. Aplaudiments del públic. Llargs. Zapatero dempeus. Si en el debat de l'Estat de la nació Zapatero es va acomiadar del congrés, aquest aplaudiment era el seu comiat en el partit. És el seu adéu. Al final del discurs, quan Rubalcaba baixa de l'escenari, important també la seva abraçada a Zapatero, la més llarga i el més buscat per les càmeres. Ho sabien i ho van fer bé.
6. La batalla de Twitter. #FórmulaRubalcaba era el hashtag utilitzat per parlar de l'acte. Era trending topic. Però el PP també fa política (i bé) i van crear un contra-hashtag per evitar el protagonisme socialista a la xarxa. El hashtag (#Rubalcabayaestaba) es va situar en tercera posició de trending topics d'Espanya al principi del discurs. Era el primer trending topic en acabar. L'equip de Rubalcaba va crear, 10 minuts abans de començar, el hashtag #conR perquè fos usat pels simpatitzants. Les raons poden ser dues: o volia contrarestar el trending topic del PP, o volia tenir dos trending topics al seu favor. Els tres hashtags van estar entre els tres més comentats a Espanya. També es va crear el hashtag #Fragayaestaba (contrarestant el hashtag popular), però no va tenir tanta influència: els simpatitzants de Rubalcaba parlaven del discurs, no podien fer dues coses alhora.
I fins a aquí la meva mini-aportació. Recomano llegir també les anàlisis d'Antoni Gutiérrez-Rubí (a El País i a El Periódico), Miguel Rubio i Carlos Villodres (i esperant a llegir el que opina Toni Aira).
