El Regne Unit es va despertar el passat 7 de maig de 2010 (la jornada postelectoral) commocionat per la incertesa. Per primera vegada en 36 anys, ni conservadors ni laboristes tenien la majoria absoluta al Parlament de Westminster. Una circumstància que el sistema uninominal fa molt improbable i que només s'havia donat en dues ocasions des de 1918.

Els resultats no donaven una majoria absoluta, però sí algunes xifres concloents: David Cameron va guanyar en vots i en escons, però amb una majoria amb la qual no li seria fàcil governar en solitari. Nick Clegg, que no va aconseguir els resultats que es vaticinaven, es va confirmar com la clau d'aquestes eleccions amb les quals es van posar fi a 13 anys de laborisme. Gordon Brown va ser el perdedor indiscutible i va acabar, dies després de lliurar les claus de Downing Street al seu gran rival, renunciant com a líder laborista.
Per al partit va ser un desastre. Un any i un mes després, les coses no han millorat massa.

Òbviament, han de seguir endavant i preparar-se per a les properes eleccions, encara que no sigui fàcil tornar a aglutinar a la seva gent i aconseguir que confiïn de nou en el partit, o que s'activin com a militants i simpatitzants.

Una manera d'aconseguir-ho és buscar (i sobretot formar) a nous líders i nous activistes, joves o grans. Per a això han creat la iniciativa “Next Generation” a la seva Web. Amb l'objectiu de trobar “una nova generació de militants i activistes que s'uneixin al Programa de futurs candidats. El programa proporcionarà capacitació i suport a un grup de persones a través d'una escola d'estiu i un programa de mentors en què participaran els representants electes i experimentats instructors”. La data límit per a les sol·licituds és dilluns 4 de juliol.

No és quelcom nou, ja que es realitza des de fa anys a Estats Units. Cada estiu, tant el Partit Demòcrata com el Republicà organitzen escoles d'estiu per formar a nous líders de comunitats. Però per al partit laborista, és bàsic a hores d'ara, per proporcionar saba nova i crear nous lideratges que prenguin el relleu als actuals gestors.

Es tracta de crear perfils perquè siguin la veu del partit en barris i pobles, que comencin a saber liderar i a defensar amb bon argumentari les idees del partit. També se'ls forma per organitzar activitats al seu territori, és a dir, convertir-se no només en activistes, sinó en líders d'activistes dels seus barris.



Com a curiositat, a Estats Units aquestes estades no se solen pagar, sinó que són els propis voluntaris el que paguen el curs, ja que els pot servir, també, per augmentar el seu currículum: la formació també inclou gestió de campanyes electorals, formació d'eines online, retòrica… És com un postgrau intensiu que sol durar un o dos mesos, que fins i tot permet aconseguir crèdits universitaris. En el Regne Unit en canvi (també en altres països, com França o Espanya) ho sol pagar el partit. Potser aquesta diferència és important.