Bèlgica ha aconseguit avui un rècord mundial en complir 249 dies sense govern, els mateixos que l'Iraq va haver d'esperar el 2010. Des que el rei Albert II va acceptar la renúncia de Yves Leterme, el 26 d'abril de 2010, que el país no compta amb un Poder Executiu, encara que sent realistes no hi ha un Executiu estable des de 2007. Després de les eleccions legislatives del 13 de juny de 2010, una infinitat de rondes de negociacions i cinc mediadors han estat nomenats pel rei Albert II per facilitar un acord entre els set partits anomenats per formar un govern. Però cap ha pogut formar una majoria que li permeti governar, per la qual cosa un gabinet provisional ha estat a càrrec des de fa 249 dies.

La crisi mostra també, paradoxalment, la fortalesa de les institucions, que no necessiten un poder fort i que funcionen raonablement bé per inèrcia. És la prova, segons els seus crítics, que el Govern belga, en la seva absència, demostra que no serveix per a molt. No hi ha programa polític que s'apliqui, el pressupost de 2011 és ara com ara una prolongació del de 2010 i a l'economia no sembla afectar-li, fins i tot tots els derrotats al juny segueixen en els seus llocs i Bèlgica té la presidència semestral de la Unió Europea sense més contratemps. Malgrat la paràlisi i un endeutament públic de gairebé el 100% del PIB, Bèlgica va créixer l'any passat un 2%, per sobre de la mitjana de la zona euro.

El regne ja ostentava a més el poc envejable rècord d'Europa, quan als 208 dies va batre la marca que Holanda havia registrat en 1977. Els belgues estan farts i ja van sortir al carrer el passat 23 de gener, però sense resposta per part dels polítics. Potser per això, i aprofitant que avui es compleix el record, milers d'estudiants han convocat avui marxes en la majoria de ciutats belgues, en la que han denominat “la revolució de les patates fregides“.

Entre el cansament i l'humor, els joves belgues van cridar, a través de la xarxa, sobretot a través de Facebook i Twitter, a la revolució de les ‘patates fregides’, l'snack nacional per excel·lència, per demanar als seus líders que posin fi a la crisi de buit de poder al país. Els ciutadans protesten, encara que sigui de manera silenciosa, associant-se amb grups d'artistes (“pas en notre nom“), deixant-se créixer la barba, com suggereix un actor francòfon, organitzant ‘olimpíades’ per als nous ‘campions’, muntant tendes de campanya virtuals o proposant l'abstinència sexual de les dones dels polítics fins que arribin a un acord. Per avui, els belgues planegen una gran festa a l'aire lliure a la ciutat d'Anvers, un ‘flashmob’ -una concentració ràpida de persones per a una actuació inusual- a Lieja, el repartiment gratuït de patates fregides a Lovaina i fins i tot un ‘striptease‘ col·lectiu de 249 persones a Gant. Paral·lelament, ‘una acampada’ virtual a Internet iniciada el mes passat segueix guanyant terreny, amb gairebé 152.000 signatures, que reclamen als líders polítics que retornin els diners que van percebre des de juny de 2010 si no troben un compromís en 100 dies, un termini que expirarà d'aquí 64.

A aquesta hora ja han començat a penjar-se les primeres imatges, en directe, dels actes que s'han anat desenvolupant. Perquè tot i que s'organitzi a Internet, cap revolució existeix si no es pren el carrer.