Si un país està dividit, o desunit, o no confia en el seu govern, és molt més senzill que hagi revoltes, revolucions o que els ciutadans surtin al carrer. A més, si els ciutadans estan dividits, no es poden unir contra un enemic comú, i el govern, a més, ha de lluitar contra aquests opositors interns, afeblint les accions d'aquest Estat. Aquesta estratègia, també teorizada per Maquiavel en “El príncep”, suggereix que la millor manera d'obtenir el poder és sembrant la intriga entre els qui governen (o qui pot arribar a governar) per aconseguir la seva separació.

Durant la guerra freda, aquesta estratègia s'usava per part d'Estats Units a través de l'enviament de missatges, d'aquí la creació de Ràdio Liberty o Radio Free Europe, que donava notícies (en les seves respectives llengües) als països de l'est. A Afganistan (de 1985 a 1993) i a l'Iraq (des de 1994) també era per a el mateix. Fins llavors s'havia fet a principis del segle XX a través del llançament d'octavetes, per exemple la “guerra de paper” a la guerra civil espanyola. Aquesta és una estratègia de propaganda (que també es fa a la xarxa, per cert), per intentar convèncer i per donar arguments als opositors dels diferents governs “enemics”.

El passat mes de novembre va esclatar el conflicte (de nou) entre Corea del Sud i del Nord, quan aquests últims van atacar una illa dels primers, en resposta a maniobres militars del sud. A partir d'aquest moment, empreses sud-coreanes van començar a rebre una onada de faxs on el govern nord-coreà culpava al seu veí per les tensions. Els faxs, massius i amb un mateix missatge, culpaven a Corea del Sud per l'atac d'artilleria de 23 de novembre a la Illa de Yeonpyeong, intentant estendre la idea que Corea del Nord tan sols es defensava davant les provocacions, i saltant-se la informació que donava el govern sud-coreà, que per descomptat era la contrària.

Els faxs representen un augment en el que es coneix en la península de Corea com la guerra de la propaganda. S'ha expressat de diverses formes en els últims anys, incloent un arbre de Nadal gegant a la frontera. Pyongyang va desmantellar l'arbre el 2004, després que els països acordessin posar fi a la propaganda transfronterera, però amb els dos últims conflictes (enfonsament d'un vaixell i l'atac a la illa), la propaganda ha tornat a aparèixer (i l'arbre!).

Altres exemples són les emissions de ràdio, especialment amb una cançó d'un grup sud-coreà, 4minute, que parla de la llibertat de la joventut sud-coreana: “Quan dic que vull aparèixer a la televisió, quan dic que vull arribar a ser més bonica, tothom diu que no puc fer-ho. Baby, estàs de broma? Faig el que em dóna la gana …“. També s'han utilitzat globus aerostàtics, d'heli, amb bosses amb propaganda, CDs, o petites ràdios. Seül també va col·locar altaveus al llarg de la frontera fortament protegida amb el Nord, com a part de les contramesures després de l'enfonsament de l'embarcació.

No obstant això, és la primera vegada, que jo sàpiga, que s'utilitza el fax com a element de propaganda.