Per a un candidat, per a un polític o per a un partit, ser visible a Facebook és molt important: que els enllaços que proposa, que els missatges que difon o les imatges i vídeos que comparteix siguin visibles -i per tant visitats i compartits al seu torn- per la major gent possible és quelcom bàsic.

Molts dels nostres polítics estan a la xarxa, depèn de nosaltres seguir-los o no, però també, en major mesura, depèn d'ells que ens interessi seguir-los o no. Si un polític disposa de facebook, dependrà del que escrigui, del valor del que ens diu, que sigui més o menys interessants per a nosaltres. Si tan sols enuncia frases de l'argumentari del seu partit o si només envia frases soltes, sense comunicar-se amb ningú, al cap d'un temps (cada vegada menys) aquest polític deixarà de ser interessant. Aquesta era la teoria, però en la realitat, és la clau per a la visibilitat en aquesta xarxa social.

Llegeixo en un post del recomanable bloc de Tolo Moya les “regles” de Facebook per dotar de major visibilitat un missatge, sigui en pàgines o en perfils, i es resumeixen en aquestes dues frases: “ser interessants” i “ser socials”, encara que considero que una cosa porta a l'altra i que poden molt bé ser sinònimes. Aquestes regles es defineixen en el mecanisme de la plataforma que filtra totes les notícies. Totes les notícies arriben a “més recents” però només una part d'aquestes notícies o estats arriben a la pestanya “titulars“, que és el que per defecte llegim principalment en entrar al nostre perfil de Facebook.

Com indica Tolo: “totes les estadístiques mostren clarament que un post que no aconsegueixi superar aquest filtre de “titulars” té molt poques possibilitats de ser llegit [...] Estem en una Xarxa Social i hem de competir per l'atenció dels usuaris [...] Facebook intenta presentar a l'usuari les informacions que considera més rellevants. El seu mecanisme intenta aconseguir aquest objectiu aplicant tres mètodes“:

1. La intensitat/qualitat general de la font d'informació (la nostra pàgina): Si el nivell d'interaccions amb els usuaris de la nostra pàgina de fans és alt, augmenta la probabilitat que els nostres estats superin el filtre.
2. El grau d'interacció de l'usuari amb la font d'informació. Aquí apareix per primera vegada el factor social: Com més interacció ha tingut anteriorment a la nostra pàgina amb els usuaris (comentaris, “m'agrades”, etc), més rellevant es torna la pàgina per Facebook i llavors tenim bones possibilitats que l'estat surti a “titulars”.
3. El grau d'interacció dels amics de l'usuari amb la pàgina: el segon factor social que apareix. La lògica és que una pàgina de fans que interessa molt als meus amics sigui també interessant per a mi.

Així, només donant informacions rellevants, que interessin, que agradin, que aconsegueixin participació, un candidat pot assegurar-se (o intentar-ho) que els seus estats, els seus enllaços, les seves idees i sobretot els seus missatges polítics arribin a més i més gent. Tan sols les relacions asseguren aquesta difusió del missatge. Han de ser relacions que generin confiança, proximitat, i no només missatges polítics, sinó que volem saber de les persones, no només de la seva ideologia o la seva professió.