Absolut Mas està concebut com un diari electrònic fet per blocaires independentistes. Creat per Dessmond, Cimera extraordinària, Joan Oliu i Dies de fúria,, només hi ha dues condicions per participar-hi: compartir el suport polític a la proposta política d'Artur Mas i CiU per a aquestes eleccions i fer-ho des de la independència personal, és a dir, sense cap vincle militant amb CiU ni amb cap altra força política. De fet, al final del seu manifest incideixen en que Absolut Mas "no és un xec en blanc a la proposta política de CiU, sinó una expressió de confiança i una invitació a ser actius en el suport a la candidatura del líder dels convergents".

Dilluns passat, persones afins a Absolut Mas i un conjunt de blocaires vam ser convidats a dinar amb Artur Mas, en una gran taula amb unes 30 persones.

Des de tots els partits es pressiona a CiU, i en especial al seu candidat, per a que diguin què pensen sobre la sobirania i quina és la seva proposta, ja que entre els seus alts càrrecs s'han sentit diferents versions. Res millor, doncs, que una reunió cara a cara amb independentistes que el recolzen i que poden explicar al seu públic les idees del candidat de boca del propi candidat, al que van poder "interrogar" de manera directa i propera.

L'actitud de CiU davant de la idea de país van ser les primeres preguntes, encara que es va passar per molts temes, especialment l'econòmic, durant l'encontre. Així, la primera pregunta va ser directa: "Fem bé [des d'Absolut Mas] en recolzar Artur Mas? ". Mas va respondre que el que vol és aglutinar la gent, fer que cada vegada més gent pugi en aquest tren futur, però que no tot el món a Catalunya és independentista i que no tots els votants de CiU ho són. L'electorat de CiU és menys independentista que la seva militància. Només advocarà pel dret a decidir si hi ha una majoria significativa. La ruptura tindria conseqüències dures i complicades.

Per a Artur Mas, el problema de Catalunya és el dèficit fiscal. Per tant, la seva proposta és el concert econòmic, però amb molt risc de no aconseguir-ho al negociar. Si no surt bé, es carreguen de més raons.
En les seves respostes, parlava de tres grans prioritats en el seu govern (no va dir "possible" govern):

1. Economia i empresa. Amb una austeritat severa. Necessitat d'activar l'economia, innovant però també creant ocupació en sectors intensius en mà d'obra (socials, turisme...) on ara hi ha un 17% d'atur, el 40% d'ell, juvenil.
2. Canvi del model educatiu. A l'UE el fracàs escolar és del 15%, a Catalunya, del 30%
3. Pacte fiscal amb Espanya. Necessitat del concert econòmic en any i mig, i infraestructures.

Va parlar de diplomàcia, de no exigir, sinó de negociar amb el govern espanyol, al qual no es pot canviar, i d'administrar l'escassetat econòmica: retall de la sisena hora, definir quins serveis ofereix la sanitat catalana...

També va insinuar pactes, defensant que la política de vegades no és tan fàcil com es veu des de fora. Per exemple: els blocaires independentistes presents defensarien tenir el concert econòmic a canvi de que CiU tingués dos ministres en el govern espanyol? Difícil pregunta i dubtes en les respostes.

Les seves respostes, malgrat la seva veu afònica i el seu cansament, van ser concretes a les preguntes dels presents, i una trobada de blocaires (l'endemà tenia una amb els seus amics de Facebook) és una bona manera d'establir relacions amb els seus seguidors online, els quals poden activar-se per fer campanya al seu favor, a la xarxa i offline. S'evita la "frontera" que són les xarxes socials i s'interactua cara a cara, sent la millor manera d'establir vincles amb gent que el recolza de manera online.

Podeu veure el vídeo del dinar aquí, on per cert parlen Albert, Trina i Pau.