Sovint parlo de curiositats històriques o tradicions que tenen a veure amb la política, i normalment són d'altres països, però mai d'aquí. És per això que avui volia escriure sobre quelcom que el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va explicar el passat divendres en l'acte d'homenatge a tots els presidents del Parlament.

Després de la guerra civil, el Parlament català es va exiliar amb el seu president al capdavant, Josep irla. Aquest, una vegada afusellat el president de la Generalitat Lluís Companys el 1940, va ser nomenat el 124è president de Catalunya, i per tant, el càrrec de president del Parlament va ser ocupat per una altra persona. Respectivament: Antoni Rovira i Virgili (1940-1949), Manuel Serra i Muret (1949-1954) i Francesc Farreras i Durán (1954-1980).

Francesc Farreras (Manresa, 1900 - Cuernavaca, Mèxic, 1985) va seguir mantenint viu el Parlament elegit pel poble el 1932, durant tota la dictadura de Francisco Franco. Un dia abans de les eleccions de 1980, les primeres eleccions catalanes des de 1932, va enviar des de Mèxic la seva carta de renúncia al Parlament. Anava a nom de "President del Parlament", ja que ni tan sols no sabia qui seria el seu substitut. D'aquesta manera, s'enllaçava la recuperació de les llibertats democràtiques i d'autogovern amb la legalitat republicana d'abans de la guerra, representant, en paraules de Joan Rigol, la continuïtat de les institucions en la història.

Un cop realitzades les eleccions, el primer president del Parlament després de 40 anys, Heribert Barrera, i com primer acte, va llegir la carta de Farreras: "En constituir-se el nou Parlament de Catalunya, creiem que els que hem mantingut el primer Parlament, amb penes i i treballs i a costa de grans sacrificis, ja podem renunciar al nostre càrrec, amb tota la dignitat amb què l'hem mantingut des de 1932. Així propiciem que, amb el nou Estatut, hi hagi un únic Parlament, amb un nou president, una nova mesa i també un nou president de la Generalitat, que nosaltres acceptem i acatem amb l'esperança que puguin emprendre la tasca de presentar al món una Catalunya-Estat, amb la pròpia llengua: la catalana. Escric quan no sabem ni els noms dels nous diputats ni el de les persones que ostentaran els càrrecs d'una i altra presidència. Per això és més adequat que ens afanyem a dir que acatem les noves institucions. Per a mi, i crec que per a tots els diputats que ens hem mantingut fidels al mandat del poble, els nous presidents són, des de la seva presa de possessió, els nostres presidents".

Aquesta carta, lliurada llavors a Heribert Barrera, és col·locada per cada president del Parlament l'últim dia del seu mandat en un calaix de la seva taula, ja buida, per a que el futur president la rebi i la llegeixi. Ja ha passat per mans de Miquel Coll, Joaquim Xicoy, Joan Reventós, Joan Rigol i Ernest Benach. I serà a la taula del pròxim president del Parlament, que es coneixerà aquest mes de desembre.