Les eleccions franceses de 1965 són les segones de la cinquena república, les primeres amb sufragi universal des de 1848, presentant-se al lloc l'anterior president, Charles de Gaulle, triat el 1958 (eren 7 anys de govern), contra un jove François Mitterrand i contra Jean Lecanuet. Ambdós havien vist la importància que havia tingut la televisió en la campanya de Kennedy, pel que en la seva campanya volien utilitzar aquest mitjà per a millorar les seves possibilitats de derrotar a De Gaulle, que eren possibles degut al fet que s'havia canviat el sistema electoral el 1962.

La televisió arribava a les llars franceses (eren gairebé 7 milions de famílies amb TV), i la manera de comunicar-se en política, per tant, també canviava. De Gaulle va renunciar a aparèixer en televisió. Estava bé en les enquestes i va pensar que no era necessari, i va seguir amb la seva campanya a ràdios i als carrers. Els seus contrincants sí que van aparèixer per televisió, i De Gaulle es va adonar que baixava en els sondejos de manera perillosa. No va ser fins llavors que va voler donar alocucions per televisió, encara que al general francès mai no li va agradar aquest mitjà. No obstant això, De Gaulle tenia la lliçó ben apresa de les anteriors eleccions.

Ja el 1958 va voler utilitzar la TV, amb 3 milions de televidents, donant algun discurs. Però com indica Christian Delporte, el resultat va ser dolent o encara pitjor, fent-lo baixar en les enquestes. Va ser llavors quan De Gaulle li va demanar consell a Marcel Bleustein-Blanchet, fundador de Publicis i un dels publicistes més reconeguts de la història de França. Aquest li va dir: “General, vostè pot haver pensat que parlava a tres milions de francesos. Però no, en absolut. Vostè està parlant a un milió de vegades tres francesos. La televisió és familiar. Amb el seu discurs vostè entra a les cases de la gent. Bé senyor, a la gent no se li parla solament amb el kepi [el barret típic] al cap o amb les ulleres i la lectura de les seves notes, quan vostè es diu General De Gaulle“.

El fundador de la Cinquena República acabava de rebre la seva primera lliçó de comunicació política: l'eloqüència no ho és tot. La manipulació de les paraules, en l'era de la petita pantalla, no és res sense el control de la imatge, sense el control de l'aparença. El 27 de juny, en el seu nou discurs televisat, el general es va transformar. Mirant directe a càmera es va dirigir als ulls de França, sense ulleres i sense notes, i va ser tot un èxit.

La imatge i la persuasió política en la ciutadania que la imatge representa, havia arribat a França. En 1965 van millorar els seus contrincants a través de la imatge pública que van projectar per la televisió, però De Gaulle va tornar a guanyar.