Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí han presentat un llibre conjunto,”32 tendencias de cambio: 2010-2020“, on s'enumeren les que consideren 32 tendències de canvi en la pròxima dècada, i que han dividit en set grans transformacions: tecnològiques, polítiques, de la informació, dels models de negoci, de les organitzacions, relacionals i urbanes.

Em permeto copiar aquí les 5 tendències de canvi en la política que ambdós han elaborat, i que considero de lectura obligada:

a. Els nous lideratges

L'organització tradicional dels partits polítics està seriosament amenaçada, no només per la imparable necessitat de canvi i de regeneració política que una ciutadania més crítica i autònoma reclama, sinó per la irrupció d'una cultura política radicalment diferent que s'alimenta d'una praxi comunitària, colaborativa i participativa que les tecnologies socials o 2.0 sustenten.

El model polític tradicional fonamenta l'autoritat en la jerarquia organitzativa, des del primer secretari a l'últim militant o simpatitzant. I aquesta autoritat no se sosté, fonamentalment, en el mèrit de les seves idees o en el seu lideratge per cohesionar i mobilitzar recursos i equips. La seva autoritat és poder, no necessàriament coneixement o capacitat. Una de les xacres d'aquest model és la incapacitat per seleccionar als millors... o per atreure'ls.

La política 2.0 posa en escac tal axioma organitzatiu. La comunitat política és molt més rica que el partit i promou i valora els nous lideratges que troben noves formes d'emergir sense prejudicis i sense cotilles. Lideratges transparents.

b. El final de l'agrupació i la comunitat política

El model de partit basat en les agrupacions territorials com a enquadrament bàsic per a la participació política serà depassat. El fet de demanar-li un ciutadà activista que vagi a una reunió tal dia a tal hora, perquè en una assemblea local es decideixi tal o qual representant en una llista de congrés o electoral, serà superat per una dinàmica més estimulant per aixecar una mà en una votació "per unanimitat". Per què assistir a reunions molt previsibles si em puc connectar i participar sense limitacions temps/espai? Els socialistes francesos van elegir la seva candidata en primàries online i també ho van fer els demòcrates nord-americans.

Els nous activistes volen participar del tot sense passar per la casella de sortida, gairebé sempre limitada i controlada. Els "culs de ferro" (expressió utilitzada en alguns ambients polítics per identificar a què guanyen assemblees gràcies a la seva capacitat per allargar indefinidament reunions) no podran frenar l'avenç dels activistes. Aquests faran política des de dins o des de fora. L'avenç és imparable.

Les comunitats organitzades sobre serveis de xarxes socials, com Facebook, Tuenti o Orkut, també estan marcant noves tendències per al desenvolupament de l'estratègia política en Internet, on es promocionen els grups de suport on i offline, i s'intenta implicar els més actius en el procés polític. L'afinitat (i la proximitat) és la paraula clau. Compartir el coneixement (i el poder) és la contrasenya del futur de la política.

c. L'activisme com a element de cohesió

La política 2.0 afavoreix l'activisme gradual, a la carta, espontani, organitzat, solitari o en xarxa. Aquesta mobilització d'energia per a l'acció, per al canvi, combina malament amb un model de partit pensat fonamentalment com a maquinària electoral i que ha anat abandonant a poc a poc les referències cíviques de l'activisme crític. Participar, alhora, en un campanya de mobilització o sensibilització contra la dictadura de Birmània, col·laborar amb Barack Obama des d'un altre país, o compartir vídeos de les concentracions per un habitatge digne amb altres persones a més de 500 quilòmetres de distància proporciona l'estímul necessari per sentir-se part de xarxes plurals i diverses amb què sumar la teva capital personal.

Les dificultats socials i polítiques a què ens hem d'enfrontar, en lo local i global, exigeixen que el talent i la creativitat latents a la xarxa penetrin i revitalitzin les estructures dels partits democràtics per actualitzar la seva concepció bàsica: la de servei públic. La xarxa batega
mentre les estructures partidàries llanguideixen. La cultura digital és una ona de regeneració social (d'allà la seva força política) que connecta amb moviments molt de fons en la nostra societat: plaer pel coneixement compartit i per la creació de continguts; al·lèrgia a l'adoctrinament ideològic; rebuig de la verticalitat organitzativa; fórmules més obertes i puntuals per a la col·laboració; nous codis relacionals i de socialització d'interessos; reconeixement als lideratges que creen valor; sensibilitat pels temes més quotidians i personals; visió global de la realitat local i creativitat permanent com a motor de la innovació. Hi ha esperança de nous lideratges. Però a la xarxa només es reconeix l'autoritat, no la jerarquia. Millor les causes que els dogmes.

d. La creativitat política

Les tecnologies 2.0 descobreixen talents creatius i estimulen la imaginació. La política serà més divertida i la retroalimentació entre els mitjans on i offline, entre els mitjans formals i els informals, obre noves oportunitats per a la comunicació política, on qualsevol iniciativa amb repercussió en la Xarxa té el seu impacte en els mitjans de comunicació convencionals.

La viralidad com a referència moderna i contemporània. Jocs, vídeopolítica, ciberaccions, wikis... Crea-ho, passa-ho, comparteix-lo, reinventa-ho.

e. La recuperació de la paraula i de les idees

Les tecnologies 2.0 reforcen el poder de la paraula. Són, més que mai, hipertextuals. Les consignes, la publicitat, la propaganda... tenen poc predicament en un entorn exigent amb les idees. Els nous activistes són, fonamentalment, constructors de relats i d'interpretacions. La seva passió per l'escriptura, pel text, pel missatge no per a de créixer i conviu molt bé amb la cultura de la imatge i el culte estètic. Estem descobrint persones que escriuen fantàsticament bé, que argumenten, que raonen, que convencen. La política 2.0 serà llegida i escrita per molts autors.

.

Més informació sobre el llibre a la web.

Presentació del llibre a Madrid (Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia. Auditori 200. Dijous 9 de setembre de 2010, a les 19:30h). Esdeveniment a Facebook.

Presentació del llibre a Barcelona (CCCB. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Aula 1. Dimecres 15 de setembre de 2010, a les 19:30h). Esdeveniment a Facebook. Aquí hi seré!

Descarrega't el llibre (pdf)
Aquí tens la versió pdf del text que pots baixar-te lliurement, amb pròleg de Francis Pisani.