Després de 38 anys d'espera, les famílies de les víctimes del Diumenge Sagnant van escoltar ahir per fi, a boca del primer ministre britànic, David Cameron, que els 14 manifestants morts a trets el 30 de gener de 1972 per soldats britànics a la localitat nord-irlandesa de Londonderry eren civils innocents.

Durant gairebé quatre dècades de conflicte a Irlanda del Nord, la versió oficial, fruit d'una investigació desenvolupada el 1972 per Lord Widgery i mancada de tota imparcialitat, va sostenir que els militars van respondre amb foc a l'agressió de terroristes de l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA). La nova versió, rebuda per les víctimes com "la veritat" del que havia passat, estableix que l'actuació del Primer Regiment de Paracaigudistes va ser "injustificada i injustificable". "Ho lamento profundament", va reiterar en to greu el primer ministre britànic en una intervenció pública que va ser seguida a través d'una pantalla gegant per centenars de persones concentrades en el centre de Londonderry, on també es va difondre l'informe.

Cameron va fer aquesta afirmació en presentar davant del Parlament l'informe dirigit per l'exjutge del Tribunal Suprem lord Saville de Newdigate sobre l'ocorregut pel 30 de gener de 1972, quan soldats britànics del Primer Regiment de Paracaigudistes van disparar contra una manifestació a favor dels drets civils al barri catòlic del Bogside. Les investigacions d'aquest jutge van acabar el 2004, després d'escoltar els testimonis de 919 testimonis, entre civils, policies, soldats, polítics i exmembres del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), l'antic braç paramilitar del Sinn Fein, i van començar per indicació del llavors primer ministre Tony Blair, el 1997.

El diumenge sagnant és un símbol que ha acompanyat la relació entre el Regne Unit i Irlanda del nord durant gairebé quatre dècades, i va ser ahir quan sembla que s'ha pogut posar un punt i final amb la disculpa oficial de Cameron, un altre important símbol per a la reconciliació.

Durant aquests anys el tema ha estat importantíssim per a l'esperit col·lectiu nord-irlandès, que s'ha reflectit en manifestacions, monuments, queixes, películ·les, cançons, webs explicatives, mapas interactius, investigacions estrangeres, i la resolución jurídica la qual ha estat seguida i llegida atentament a través de la xarxa. A més, la web de Downing Street ha col·locat la notícia en portada i ha creat molta informació sobre això.

Avui, més que mai, indispensable escoltar això:






Han passat 38 anys, però per fí s'ha pogut respondre a la pregunta que fa U2: How long, how long must we sing this song?