Ahir va tenir lloc la jornada “Noves tendències de comunicació política”, organitzada per ESADE i MAS Consulting. Us passo un resum:

En primer lloc, John Del Cecato va explicar alguns detalls de la seva participació en la campanya d'Obama de 2007 i 2008. No en parlaré massa ja que crec que és un tema que està bastant (o molt) gastat, però tot i així, va deixar anar alguna idea interessant, per exemple que només va ser el 2007 quan es van començar a realitzar anuncis en nous mitjans, i que per a això van contractar dos nois sense experiència en política, als quals van donar un primer pressupost d'entre 500 i 1000 dòlars. En dos anys, es van aconseguir 500 milions, en donacions, i el que és més important: sense perdre el temps del candidat en actes o esdeveniments benèfics.

Per a Del Cecato, el més important en una campanya és desenvolupar un missatge que soni, ja que haurà de superar el soroll, la desafecció, l'antipatia, la poca visibilitat a TV, etc... també és important entendre que un lema no és un missatge de campanya. Sinó que el missatge ha de ser: "Per què votar-me a mi i no el meu oponent?. I per treballar en un missatge cal conèixer molt bé el candidat i veure el que més els importa als ciutadans. Hem de definir també el que el candidat imagina com el futur: cal veure com estan les coses i intentar anar del punt A al B.

L'autenticitat del candidat és la base sobre la qual construir la campanya. En la societat actual, a més, s'observa com 9 de cada 10 candidats menors de 50 anys guanyen sempre als que són més grans. La raó és que representa sortir de zero, d'un canvi davant del desencant. Abans es buscava experiència, ara es busca qui no en té tanta. I una prova també de la recerca del canvi i de la gent jove és la creació d'ambients joves en anuncis televisius. Obama va usar 100 bandes sonores, i era música moguda però que no espantés els més majors.

César Calderón parlava de tres claus en la nova societat, que després de l'arribada d'Internet ha canviat completament, també en comunicació política. Les claus són: estar connectat, atreure talent, i entendre que el control no és important.
Internet ha col·locat el ciutadà en el centre. Neix la figura del prosumidor i de la ciutadania hacker. Tot és bidireccional i l'autoritat es basa en la meritocràcia, dins d'una conversa global. L'autoritat depèn del que comparteixis.

Aquests canvis tenen conseqüències. Passem de comunicació de masses, vertical, a masses de comunicadors. Si no impliquem el candidat dins dels comunicadors, no serveix. La nova tendència és escoltar. No per fer discursos sinó per escoltar necessitats. Els ciutadans parlen i no se'ls pot callar.

César acabava la seva ponència amb una frase (i un vídeo) d'Elvis Presley: We can't go togetherwith suspicious minds. La xarxa és per construir campanyes més democràtiques, més obertes, i cal fer-ho sense por.

Per la seva part, Antoni Gutiérrez-Rubí va voler reivindicar allò petit com a estratègia guanyadora. En comunicació, la competència en el futur no serà entre grans i petits sinó entre ràpids i lents. Els nous mitjans modifiquen la manera de comunicar-nos, l'important és el talent, construir xarxes i aliances. Les idees són les que poden generar punts.

Hi ha un conjunt d'experiències que constitueixen conviccions. Els ciutadans tenen conviccions encara que no ho sàpiguen a partir d'aquestes experiències. La forma és el fons. No és tan sols la consistència ideològica la que genera el vot. I això és quelcom que ha estat desconegut, menyspreat i poc utilitzat.

La clau de la nova comunicació política és el discurs emocional. La paraula "recordar" ve de "cor". Cal arribar al cor dels electors. Sense discurs emocional no és possible discurs guanyador ni transformador. I aquest discurs aconsegueix construir llaços afectius molt intensos. Sense paraules i fets que emocionin no és possible articular discursos.

És important el lideratge basat en els valors, i la comunicació política basada en els sentits. Acabem pensant el que ens fa sentir. Som dependents dels sentits.

Els tristos no guanyen eleccions, però els seriosos si que les poden guanyar. Tanmateix, el riure és essencialment humà, només els humans podem riure, i el que riu, sol guanyar. La capacitat receptiva és important, i el 65% de la nostra percepció es basa en la nostra cara.


No s'ha de deixar de costat la neuropolítica: si vius una idea és possible que la recordis, pel que els mítings han de ser experiències personals. Ens enfrontem a idees preconcebudes, prejudicis, les noves tendències de comunicació política han d'entendre-ho, i entendre que cada vegada més ens situem davant de combats culturals ciutadans. Les campanyes seran cada vegada mes sobre estils de vida.

Antonio Núñez ens va parlar del Storytelling. En la vella comunicació política es pensava en notorietat, associació a partits o a candidats, i en intenció de vot. Tot era orientat en aquestes tres coses. Però en la societat actual ens trobem ciutadans enfadats en rebre aquests missatges.

En la nova comunicació ens trobem amb la importància del boca/orella. És un repte complicat. Ja no manem nosaltres, sinó que manen els ciutadans a través del que diuen o expliquen als seus coneguts, i perquè ho facin cal preparar aquests missatges.

Avui, com antigament, comptar relats al voltant de la foguera és el que crea missatges que viatgen per Internet. No es poden només bolcar spots a la xarxa, sinó que aquests han de tenir en compte la capacitat viral.

Daniel Ureña va parlar de la vídeo-política i de la importància d'aquesta a les noves campanyes polítiques. Per a Daniel, 10 són les claus d'aquesta vídeo-política:

1. Estimaràs Youtube sobre totes les coses. Els spots han de durar menys d'un minut.

2. No avorriràs

3. Innovaràs en els formats. Mort al bust parlant. No s'ha d'explicar el programa, sinó que cal il·lustrar-lo amb un ressalt. Ha de tenir poca aparença política i no s'ha de posar paraules ni veu en off.

4. Utilitzaràs el llenguatge del teu públic.

5. Mostraràs la faceta humana del teu candidat. Un bon exemple és WebCameron i el seu primer vídeo, el 2007, on apareixia fregant els plats en la seva cuina.

6. Et concentraràs en un sol tema per vídeo. Per exemple el vídeo d'Apple sobre Windows Vista. Cal mostrar els atributs de marca, els trets distintius.

7. Usaràs bona música. No utilitzis l'himne del partit!

8. Facilitaràs la comunicació viral. S'han de poder enviar i reexpedir videos.

9. Explicaràs una història.


10. Buscaràs l'altaveu dels mitjans de comunicació.