En la història més o menys recent, dos grans descobriments han fet multiplicar la participació i la comunicació humana. Ambdós van produir un canvi importantíssim. El primer es va produir al renaixement, amb el descobriment de la impremta, el segon durant la il·lustració, amb el naixement dels diaris. En l'actualitat, amb el naixement d'Internet, potser ens trobem en un nou procés que augmenti la comunicació i la participació fins a cotes inimaginables.
Aquestes són les paraules amb què l'eurodiputat Oriol Junqueras ens rebia el passat dimecres en el Parlament Europeu i amb que obria el seminari sobre activisme polític a la xarxa.

La xarxa permet augmentar la participació i la inteactivitat, i també l'activisme polític. Tal com ens comentava l'eurodiputat del partit pirata, Christian Engström, en el seu cas el partit va començar (el gener de 2006) com un fòrum on la gent llegia notícies i activitats. En un següent pas, molta gent va començar a seguir la web, d'altres van començar a participar i a fer comentaris, i a partir d'aquí, en sentir-se còmodes, van començar a publicitar tant la web com el partit a través de blocs, comentaris en altres blocs o creant grups de Facebook.
És així, de senzill o de complicat, com comença l'activisme a la xarxa, que mai no és suficient, sinó que es complementa amb reunions presencials, on el cara a cara i sobretot "posar cara" als teus interlocutors segueix sent bàsic. Cal ser visible i com deia Engström, la web pot i ha de ser part de la vida real.

Altres exemples els veiem en la blocosfera gallega, molt nombrosa al seminari, sorgida especialment després de la tragèdia del Prestige el 2002. L'idiosincràsia gallega, sovint amb poblacions separades també va tenir molt que veure. La problemàtica mediambiental i política va fer que aviat es creessin xarxes de bloggers, ara units en xarxes com la xarxa de blocaires en defensa del gallec, blogaliza o com chuza (una espècie de menéame).

A Catalunya la segmentació de xarxes de blogs per comarques està augmentant, generant un sentiment de comunitat, com en el cas de l'osonosfera, que ens va presentar Enric Xicoy. Aquí, la proximitat és la base, usant metafòricament la típica "tertúlia de casino" catalana, aquestes xarxes funcionen així, creant unitat, proximitat i sovint, amb coneixement previ personal de molts dels bloggers membres.

En altres llocs, les xarxes de blogs polítics estan servint sobretot per implicar els joves en política, com per exemple a Escòcia, com ens van explicar David Hutchinson i Chris Jones. Aquests bloggers cobreixen notícies i esdeveniments que els mitjans de comunicació escocesos (normalment d'origen anglès) no cobreixen. Tan sols guanyant-se a la gent es pot arribar a més públic, amb confiança, amb treball i amb paciència.

La xarxa ofereix eines potencials per aprofundir en la democràcia, obrint espais de participació ciutadana, on la societat recuperi part del protagonisme. Aquesta va ser la ponència de Paul Ríos, l'última però segurament la més interessant, on també ens va explicar l'experiència basca amb Politika 2.0, una iniciativa que pretén reenllaçar a la política amb els ciutadans i que es veu a si mateixa com una plaça on trobar-se.
Paul va parlar també d'un pas més, potser el més important, i que reprodueixo: és suficient que la classe política escolti la ciutadania o cal fer un pas més perquè es garanteixi de manera efectiva que l'opinió social sigui determinant en la gestió dels assumptes públics i la ciutadania pugui decidir?

Del seminari em quedo amb la idea de la xarxa com un intent d'apropar la política als ciutadans, però també com a una sortida per difondre informacions i idees que no solen sortir en els mitjans tradicionals. Em quedo amb la idea de la xarxa com una eina de comunitat i de construcció de comunitats, siguin polítiques o no.

Podeu trobar bons resums de:
Paul Ríos
Albert Medrán
Chris Jones
Xabier Pérez Igrexias