El passat dilluns 6 d'abril, aprofitant una visita d'STIC.CAT al Parlament de Catalunya, vaig poder escoltar les paraules que el President Benach ens va adreçar. Entre altres coses, va parlar de la necessitat que tenen els partits de sortir de les seves illes “autònomes” i de relacionar-se. Fins ara era difícil si no es feia a les sales del Parlament o a algun acte, però és amb les noves tecnologies com aquestes illes polítiques, isolades, poden crear ponts entre els partits. Em vaig quedar amb aquesta metàfora, que resumeix perfectament un dels problemes dels polítics (i de la política) actuals.
És amb la xarxa com els partits i els diferents diputats poden compartir opinions, discutir i dialogar amb altres polítics d'altres forces o amb altres militants/simpatitzants. Un polític no ha d'estar aïllat amb els seus, ha d'establir comunicació, ha de fer créixer el seu coneixement del que pensen i opinen els altres, i ha d'aprofitar aquestes eines per a difondre les seves idees a aquells que són fora de les seves “illes”.
La creació de ponts de comunicació no és només per part dels partits o dels seus polítics, sinó que qualsevol militant o simpatitzant pot llegir què diuen els altres militants o simpatitzants d'un altre partit, que poden dialogar i escoltar altres amb altres maneres de pensar sobre un mateix tema.
Un petit exemple són els enllaços des de blogs de polítics d'un partit a polítics d'un altre, però també la comunicació per twitter o els comentaris a blogs. A la xarxa s'ha d'evitar passar les lluites polítiques del carrer que no porten enlloc en les converses. No cal atacar a l'altre, ni seguir les converses amb: "I vosaltres ho vau fer pitjor", i no s'ha de fer perquè aquestes converses tenen espectadors (la gent que està en xarxa) que no estan acostumats (ni volen) aquesta classe de converses inútils.
És la interactivitat entre les diferents forces polítiques i entre la gent de diferents ideologies les que poden fer créixer la democràcia actual. És el que pot anar creant ponts entre les diferents illes polítiques d'avui en dia i que la comunicació serveixi per a tirar endavant el país, de millor manera i amb més consens. És del que es tracta, no?
Si, potser sóc un utòpic ;)