L'altre dia llegia un post de Jordi Vilanova, titulat "L'atomització de la societat o la representació de les nostres identitats?", que em va fer reflexionar sobre una cosa que ell mateix indica, i és fins a quin punt els partits polítics se n'adonen i es preparen per als canvis que s'estan duent a terme a la societat.

Tal com en Jordi diu, "La xarxa ens porta vers un nou paradigma: cadascú de nosaltres és un node d'identitat (política, interessos, cultures, activitats i activisme, etc.) [..] sinó que cadascú de la ciutadania, cadascú de nosaltres, és un centre amb la seva identitat diversa, amb la seva visió diferenciada dels nostres mons respectius. [...] Ens unim a d'altres ciutadans i ciutadanes segons la nostra identitat individual. Per exemple, tu i jo podrem compartir la Xarxa Independentista (per exemple), però no (necessàriament) el grup ERC-Sectorial de la SI de Facebook, o els grups de música clàssica i de “Wicked Jazz Sounds” a Last.fm. És a dir, no s'estan atomitzant esforços, sinó que es representen més precisament els interessos de cadascú de nosaltres, permetent-nos ser actors en allò que més estiguem involucrats i, per tant, en allò que serem més dinàmics, més actius i en que més podrem aportar i col·laborar a la societat".

És a dir, que les noves tecnologies ens permeten arribar i participar en grups diversos de gent i d'activitats, però no cal fer-les presencialment (cosa que per falta de temps impedia fer-les molt sovint), però això no vol dir una pèrdua de valor d'aquestes activitats, sinó al contrari, ja que només fem les que ens agraden, les que ens interessen i segurament de les que més ganes tenim de dir la nostra opinió i d'ajudar a que es dugui a terme.

Potser els partits polítics (la gran majoria) no aprofiten aquesta nova manera d'interactuar, segueixen amb la militància (sovint passiva) que es troba un cop per setmana a la reunió a la seu local del partit, on discuteixen de temes generals amb altres militants.
És aquí on radica el problema (al meu entendre) de la falta de participació i de la pèrdua del sentiment de pertinença al partit. Només hi participa (va a les reunions) els militants actius, tot i que això no significa que puguin aportar el millor que poden oferir.
Són els partits els que han de trobar maneres de flexibilitzar el que fan, o bé buscant noves alternatives per participar (vía web, fent e-campanya, enviant missatges, proposant idees...) i no només a la militància actual, sinó que ha de fer-se extensible a tots els simpatitzants.

El problema no està en la gent. Cadascú de nosaltres és un node i gràcies a la xarxa participem de projectes, fem coses, opinem, donem recolzaments. Tal com deia en Jordi del problema actual dels partits: "no tenen en compte que no són més (ni tampoc menys, però) que nodes d'aquestes identitats. Els partits han d'aprendre a esdevenir eines on hi hagi una interactuació no només de les seves militàncies, actualment més o menys passives, sinó de tota la ciutadania, sigui del seu electorat o no. Han d'aprendre a escoltar, i a més a més, admetre la condició d'actors polítics actius a militància, electorat i ciutadania. [...] Els mètodes de producció d'avui, i encara més les xarxes socials actuals, permeten cada vegada més l'adaptació a l'individu. La xarxa electrònica tot ho està canviant de forma progressiva: la cultura, la producció industrial, l'organització empresarial i, evidentment, la política. Qui no corre, vola. I si no, es queda en darrera i anacrònic".