Avui he llegit aquest article a Público, on parla d'un informe del Consell d'Estat per canviar el sistema electoral que s'empra en Espanya des de fa 30 anys perquè presenta alguns problemes de proporcionalitat. Per corregir aquests errors en la relació entre el nombre de vots i la seva traducció en escons, el Consell d'Estat proposa tres canvis: elevar el nombre de diputats dels 350 actuals a 400, reduir la representació mínima de cada província a un diputat (en l'actualitat són dos) i substituir la llei d'Hondt per un altre sistema més proporcional per calcular l'atribució d'escons. L'òrgan consultiu es decanta pel mètode Hare que és, segons el seu parer, "el que aportaria un major grau de proporcionalitat al sistema".
Encara que és molt complicat que aquesta proposta es porti a terme, m'ha fet pensar en la raó que tenen el Consell d'Estat o els partits polítics per no buscar un sistema de llistes obertes, com ja han fet a Finlàndia, Suïssa o Luxemburg.
Admeto que no domino d'aquest tema (en absolut), però que tenir 350 diputats en el Congrés, dels quals a alguns no se'ls coneix massa activitat, fa un flac favor a la democràcia. A més el Consell d'Estat proposa que n'entrin 50 més!
Aquests diputats/es estan elegits pels ciutadans, sens dubte, però per a ésser en la llista i sobretot per estar dalt de la llista (que és on han d'estar per sortir elegits) han estat posats a dit pel seu partit. La ciutadania no ha pogut elegir-los, ni canviar l'ordre de la posició, i fins i tot si vol que surti Fulanito ha de votar igualment un Menganito del partit que no vol que surti ni per equivocació.
En aquest sentit, quina elecció i quin control dels polítics bons i dolents tenen els ciutadans? Si un polític fa alguna cosa malament, o no representa correctament els interessos de la població que l'ha votat, com demostrar que no se'l vol en el càrrec? I fins i tot més interessant, què ha fet aquest polític per apropar-se a la població que el vota i per aconseguir aquests vots si sap que no és necessari, que amb que votin el partit ja haurà entrat?. Una vegada en el congrés o parlament, en molts casos el polític només és un peó del seu partit: vota el que tots, i sap que si no ho fa potser en les pròximes eleccions no serà a la llista. Sovint, una vegada elegits, aquests polítics no tornaran a apropar-se per la circumscripció que els ha votat.
Si un polític ho fa malament i no t'agrada, en les següents eleccions pots no votar-ho, però això significarà no votar ningú del partit, encara que ideològicament et sentis identificat.
La xarxa ens ha permès prendre les nostres decisions, triar el que llegim, compartim i creem. Per què no pot ser així en política i hem de seguir amb l'anquilosada manera de fer política amb maquinàries electorals que no tenen en compte sovint els interessos de la gent que els voten?. Hi ha eines per a això amb només canviar el sistema electoral.
Que un polític sigui responsable del que fa davant dels seus votants, que sàpiguen qui és, que puguin parlar amb ell i s'apropin a les seves activitats, i que ell o ella puguin escoltar el que la gent més propera a ell (la de la seva zona) pensa.
No és necessari que sigui tot el dia al carrer, Internet permet moltes possibilitats de comunicació i d'interactuació.
Amb el canvi òbviament poden sorgir problemes o temors, sobretot en els partits polítics per si sorgeixen lluites intrapartidarias (tal com a vegades passa als Estats Units), però també tenim altres casos (Regne Unit) on no sol succeir. Sens dubte un altre problema està en el menor control del partit cap al representant, la qual cosa podria fer sorgir corrupció.
No ho sé, aquest és un post una mica a vola-ploma sobre algunes preguntes que m'han vingut al cap. Potser no hagin de ser llistes obertes absolutes, o haver-hi llistes mixtes (obertes i tancades alhora), o només llistes obertes en eleccions municipals, on la gent se sol conèixer millor...
Ni idea, però qualsevol reflexió serà ben rebuda ;)
El sistema electoral amb llei d'Hondt i llistes tancades buscava evitar els problemes que plantejava el sistema electoral de la II República, més semblant a un sistema majoritari de llistes obertes, i que al final va generar una forta polarització entre esquerra i dreta.
El problema del sistema vigent és que a moltes circumscripcions el sistema actual funciona de facto com un sistema parcialment majoritari. Les alternatives per solucionar-ho són diverses:
1.- Utilitzar la comunitat autònoma (i no la província), com a base de circumscripció. Això eliminaria part de les distorsions, però no pot fer-se sense tocar la Constitució (que prescriu que la unitat d'elecció són les províncies).
2.- Generar un sistema mixt de llista única a nivell estatal combinat amb elecció majoritària a districtes més petits, més o menys homogenis en termes de població. Afavoriria una major proporcionalitat i podria dotar de majors incentius a l'accountabillity dels diputats (almenys els triats per aquesta segona via). Novament caldria tocar la Constitució.
3.- Seguir les indicacions del Consell d'Estat. Aquesta via és millor si no es vol tocar la Constitució, però augmenta el nombre de diputats electres i no soluciona problemes de llistes tancades.
Com veus és un tema complicat. I el cas específic de Catalunya mereix un post apart!
Si, ahir ja ho comentava el president Benach. Cal una llei electoral catalana. El problema que hi ha, com bé dius, és retocar la constitució. Aquest és el gran problema!
Respecte al punt 1, també cal veure com quedarien els resultats. Més d'un partit perdria poder, i per descomptat, preferiria quedar-se com està.
No ho sé, complicat trobar una sol·lució, però crec que augmentar l'intercanvi de converses entre polítics i ciutadans (cosa que permeten les llistes obertes) és cada cop més necessari.
Gràcies!!