En contrast amb la teoria tradicional de l'elecció racional provinent de l'economia que emfatitza l'acte de votar com a institució central de la democràcia, els teòrics de la democràcia deliberativa argumenten que les decisions només poden ser legítimes si arriben com a conseqüència d'una deliberació pública per part de la ciutadania.

El terme "democràcia deliberativa" va ser originalment acunyat per Joseph M. Bessette, a "Deliberative Democracy: The Majority Principle in Republican Government" el 1980. L'esmentat autor va elaborar i va defensar posteriorment la noció en "The Mild Voice of Reason" (1994). Altres autors que han contribuït a desenvolupar el concepte de democràcia deliberativa són Jon Elster, Jürgen Habermas, Joshua Cohen, John Rawls, Amy Gutmann, James Fishkin, Dennis Thompson i Seyla Benhabib. (Wikipedia).

Habermas és un dels teòrics que ens situa més clarament en el context de per a què serveix la democràcia deliberativa: si segons Weber hi ha dues esferes de la política: la política carismàtica (polítics) i la política tecnocrática (tècnics i funcionaris), per a Habermas l’opinió pública constitueix la tercera gran esfera de la política. En la democràcia deliberativa les tres esferes, polítics, tècnics i opinió pública deliberen entre si en un circuit democràtic. Es creen doncs les tres esferes polítiques.

La democràcia deliberativa dota de major legitimitat al sistema, ja que és més gran la població que pot participar en la presa de decisions i exercitar el diàleg. Tal com indica Paul Rios, “Els representants no tenen el monopoli de les decisions i es fuig de la partitocracia. A més, com més intensa és la participació de la ciutadania aquesta es desenvolupa, aprèn més, es responsabilitza i se sent partícip de les decisions. El poder de la ciutadania provoca i promou la creativitat i la riquesa cultural. Els representants són més humils perquè la ciutadania té l'última paraula i la possibilitat de revocar les seves decisions”.

En el segle XXI, difícilment la democràcia deliberativa es pot dur a terme sense l’aprofitament de les noves tecnologies. Amb l’accés generalitzat a les noves tecnologies s’ha vist un canvi en la participació política de la ciutadania, que ha canviat els seus hàbits, fent de la comunicació i la interrelació, del diàleg, una eina quotidiana. A partir de blogs, fòrums, etc... i de la comunicació que es realitza des d’allà es donen dos circumstàncies: l’augment de la població informada i de la seva capacitat d’expressar-se i donar les seves opinions i idees directament als seus representants polítics, els quals, al seu torn, busquen (alguns més que d’altres) interactuar amb la ciutadania per a informar-se de què pensen i per aprofitar les seves idees consensuades.

Actualment no crec que estiguem preparats per a una democràcia deliberativa, ni la població (fractura digital, manca d’informació i de bones fonts per a informar-se, poca cultura de participació, etc...) ni per part dels actuals polítics (por de perdre el seu poder, estructura de partit jeràrquica, poca cultura d’escoltar), però poc a poc es fan esforços per a aconseguir-ho, amb més maneres de participació de la ciutadania en les decisions. Un bon exemple és la nova web d’Obama, on ja ha recollit idees dels ciutadans, moltes d’elles votades per ells mateixos. En un llibre de l’actual president nord-americà, The audacity of Hope, de 2006, ja parlava de la necessitat de conversa: “conversation, a ‘deliberative democracy,’ in which all citizens are required to engage in a process of testing their ideas against an external reality, persuading others of their point of view and building shifting alliances of consent”.

Potser, tal com indica Idoia Llano, hauríem de fer cas a la proposta d’Ackerman y Fishkin al seu article Deliberation Day. En aquesta proposta, els autors suggereixen que abans de les eleccions la ciutadania debati els temes que els partits han de recollir a les seves campanyes perquè després ells/es puguin jutjar amb criteri si els partits estan ajustant-se als problemes de la ciutadania.
Més a prop, també es realitzen moviments semblants, com en el cas del “Partit d’Internet”, del que també podeu trobar més informació al seu grup de Facebook.

Actualització: El proper 17 de febrer, ERC-Gràcia organitza un acte de formació política amb el títol "Democràcia directa, Assemblearisme i Democràcia representativa" que parlarà sobre aquest tema. Es restringit als militants, però si en voleu fer seguiment, podeu accedir a l'esdeveniment des del seu Facebook. Li agraeixo al Jordi que m'hagi convidat.