Via un post de Francesc Grau arribo a una reflexió molt important i que polítics i empreses obliden sovint: tenir més suports i seguidors a la xarxa no et garanteix res. El que importa és crear comunitat.
Tal com indica Francesc, "mai abans no havia preocupat tant si tenies molts o pocs 'amics' virtuals. Si és que el que compta és quin tipus de relació tens amb ells! El que importa, en realitat, és la qualitat de l'enllaç que t'hi uneix".
En els últims temps hem vist com tots els candidats obren innumerables comptes a facebook, twitter, tuenti i en qualsevol cosa que faci olor a moda 2.0. És així com el veuen, com una moda, com un lloc on cal ser-hi perquè està tothom, i on el més preat és tenir més amics o seguidors que els teus oponents electorals.
Però tot això no genera cap impacte per a la campanya (a part d'augmentar l'ego del polític). Serveix tan sols per crear unes llistes amb "suports" que tan sols poden fer això, recolzar amb el seu nom i omplir amb el seu nom el gra de sorra per superar als suports de la resta de candidats o polítics. Són un conjunt de números, d'e-mails, de telèfons mòbils... que serveixen per enviar-los informació. Tot això no genera una comunitat de persones amb qui es pugui interactuar, que se sentin partícips de la campanya del candidat, escoltats.
Ho vam poder veure en les passades eleccions generals de març a Espanya amb l'ús de Twitter (amb els twittomavericks que no seguien a ningú i sols feien monòlegs) o amb Facebook. En les eleccions nord-americanes tampoc no han faltat els polítics que tan sol volien generar números com és el cas de Hillary Clinton, que en el seu twitter no seguia ningú. Obama, en canvi, va actuar just de manera contrària.
Si només vols generar xifres importants no és necessari que segueixis a ningú ni que deixis la porta oberta a que et puguin enviar un missatge. Però tard o d'hora la gent s'avorreix, i sens dubte no es crea cap proximitat entre el candidat i els potencials votants.
Si en canvi es donen opcions d'interactivitat, si se't respon quan preguntes, si segueixes als que et segueixen (amb la sensació de ser escoltat que es crea en aquestes persones que segueixes) es genera una comunitat. És a través d'aquesta comunitat que es poden fer coses, que es veu el candidat com una persona pròxima, natural, igual que qualsevol altre ciutadà. I és generant comunitat com es creen llaços afectius, confiança, accions de suport, idees... i això és, entre altres coses, el que fa guanyar campanyes. A més, la comunitat permetrà que molta més gent hi vulgui pertànyer, amb el que el nombre de suports que tant busquen els oponents es multiplicaran.
