Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

El Parlament de Catalunya sempre ha anat al capdavant i ha donat exemple en l'ús de les noves tecnologies en la vida política diària, des de l'exemple del president Ernest Benach fins a molts dels seus diputats. Veiem exemples en l'ús de twitter per part de diputats, ús de blogs, diputats fent xarxa a Facebook, vídeos en directe dels plens des del canal Parlament, agregador de blogs de parlamentaris, etc...

Tal com indica Jose Antonio Donaire, en els darrers mesos s'ha iniciat una reflexió col·lectiva que pot millorar encara més la relació entre el Parlament i la societat: Com és pot crear un Parlament 2.0?.
Per intentar respondre aquesta pregunta, dimarts passat el President va propiciar una pluja d'idees en un dinar presidit per ell i compartit per en Pere Aragonés, en Jose Antonio Donaire, en Marc Arza, en Saül Gordillo, la Trina Millán, en Vicenç Partal, la Laia Ortiz, en Carles Puigdemont, la Carina Mejías, l'Eduard Batlle i jo mateix. Una sessió que vol ser el començament de nous projectes.

A partir de les reflexions d'aquest dinar, en Donaire demana al seu blog suggeriments per a crear un Parlament 2.0, i tot i que ja ha rebut algunes bones idees, no està de més que comenteu al seu post amb les vostres contribucions.

Per la meva part, no li volia deixar un macro comentari, o sigui que li escric des d'aquí el meu comment: Com crec que és pot crear un Parlament 2.0?

No crec que sigui només amb la potenciació de diferents eines que ajuden a millorar la interactivitat entre el polític i la ciutadania (parlo de twitter, blogs, facebook...), tot i que per descomptat aquestes eines són necessaries i extremadament útils. Crec que es poden fer moltes coses per a millorar l'entrada del Parlament de Catalunya dins d'Internet, però no perqué sigui una moda on tothom s'apunta, sinó que crec que s'ha de veure com quelcom necessari en el s. XXI. Com una necessària conversa entre diputats i persones anònimes, una conversa que seria impossible en el món presencial (un diputat no pot estar parlant i responent preguntes sine die, i menys si no tothom pot anar al Parlament a veure'ls). Són les noves tecnologies les que permeten aquest acostament, i són els diputats els que s'ho han de creure i aprofitar-les.

Millores al Web

El web del Parlament ha de ser quelcom obert i útil per a qui ho visiti, cal millorar la usabilitat i la rapidesa a l'hora de trobar el que es busca i sobretot a qui es busca. Si jo voto en la meva circunscripció a un diputat, m'agradaria poder parlar amb ell (si ho trobo necessari), però actualment no hi ha cap manera de parlar amb ell que no sigui enviar-li una carta postal o trucar al seu telèfon. Al 2008, tots els diputats tenen un correu electrònic (o com a mínim els seus caps de gabinet), llavors la pregunta és: per què no hi ha cap adreça de correu electrònic al web?

Tampoc estaria malament un newsletter amb les darreres novetats. Actualment hi ha una excel·lent pàgina de RSS amb la possibilitat de subscriure el teu reader a tot el que passa al parlament, però mai no se sap què és el més important i no et pots subscriure a tot. Per aquest motiu, estaria bé tenir un correu electrònic en forma de newsletter que resumís, potser setmanalment, què és el més important que ha passat.

Una altra novetat, per tal de difondre encara més què fan durant els plens o algunes jornades interessants, seria penjar els vídeos del canal parlament (potser no cal tots) a YouTube, que faria que les seves activitats fossin molt més visibles.

També és necessari (tot i que això crec que ja s'està treballant) crear algun web de peticions de la ciutadania, a l'estil del britànic e-petitions. Algun espai on qualsevol persona pugui plantejar una idea, i si es vol (i es fa a l'estil digg o menéame), la resta de gent pugui votar per a veure quina acceptació li dóna la població a aquella idea o pregunta. Pel Parlament, a més, serveix de termòmetre per a copsar les preocupacions de la ciutadania i el que pensen. Ja seria ciència-ficció (molta), però si la pregunta o idea és bona, sense cap mala intenció ni acció política darrera, perqué la persona amb la idea més votada no pot anar al Parlament a explicar la seva proposta?
Seguint amb aquesta idea, per què no disposar d'un web on es puguin rebre vídeo-denúncies o vídeo-preguntes i que el diputat adient (que porti aquell tema, o un de cada partit) responguin al ciutadà?

Des del web, també es podria mostrar un directori de diputats experts en diferents temes, així si alguna persona (o mitjà de comunicació) vol preguntar o proposar alguna cosa, sabrà a qui dirigir-se, independentment del partit.

Per què no una pàgina del Parlament al Facebook o a Twitter? amb un RSS es podria dotar d'informació la pàgina, i es podrien donar també a conèixer esdeveniments, activitats, jornades, etc... que organitzi el Parlament, amb el que la difusió seria encara més gran. Si a més, al web es col·loquen banners sobre l'esdeveniment o jornada, gràficament seria més fàcil de difondre (a mi m'ha estat complicat fins i tot trobar a la xarxa el logo del Parlament).


Millores als Diputats/es

Cal que tinguin una bona formació, no només sobre què és un ordinador (que ja ho saben i el 90% n'utilitza, segons es va dir al dinar), sinó sobre quines d'aquestes eines 2.0 poden utilitzar per a escoltar a la població (aquest és el verb important) i per a difondre el seu missatge. En aquest sentit, tots els diputats han de poder accedir a cursets d'aprenentatge sobre aquest món, donant especialment importància a casos d'èxit, que han funcionat i que han millorat la relació del diputat amb els seus potencials electors. També es poden crear manuals o cursos en línia consultables, no només pels diputats, sinó per qualsevol que vulgui, i fins i tot gestionar alguna eina d'e-learning dins del Parlament que pugui oferir diferents cursos sobre qualsevol tema de possible interès.

Poden tenir un web personal dins de la web del Parlament (en cas de no disposar de blog o web pròpia), on puguin explicar què fan, què han votat i sobre què, fotografíes, maneres de contactar amb ells... El propi Donaire va penjar la seva agenda fa unes setmanes. Tant complicat és que la ciutadania pugui saber en què gasten el seu temps les persones que hem votat?

També es podrien pensar entrevistes o xats en directe amb diputats, que la gent pugués parlar directament amb un diputat, fer-li preguntes o demanar l'opinió del diputat sobre algun tema. Això es pot fer, o bé amb un xat en directe, o bé amb l'enviament de preguntes (escrites o en vídeo), que el diputat pot respondre en vídeo.

Una altra idea pot ser crear grups d'anàlisi, entre persones que coneixen bé les noves tecnologies, i que poden aportar noves idees o crítiques (bones i dolentes) sobre la política de noves tecnologies del Parlament.


Bé, en Jose Antonio demanava una pluja d'idees, espero no haver-me ofegat! Algunes de les idees que proposo poden ser factibles, i segurament d'altres no, però són les que se m'han acudit.

Trobareu més idees al seu post.

 

5 Comments:

  1. YuriBCN said...
    Moltes idees, X., però manca una cosa essencial que no has comentat: diputats i diputades 2.0.
    Quants membres del Parlament estarien disposats a invertir el que seria necessari, i sobre tot, quants estarien disposats a cedir part de la seva autoritat i preeminència al ciutadà?
    Una política 2.0 és més una actitud que pas una o unes eines. La política 2.0 implica la obertura de la organització i l'acceptació de que no tot ha de venir de dins cap enfora, sinó que el poble participi, que la ciutadania aporti. Els polítics, doncs, han d'esdevenir més democràtics.
    e-Xaps said...
    Jordi, ja sé que el post és llarg, però el que comentes més o menys ja ho dic ;)

    "No crec que sigui només amb la potenciació de diferents eines que ajuden a millorar la interactivitat entre el polític i la ciutadania (parlo de twitter, blogs, facebook...), tot i que per descomptat aquestes eines són necessaries i extremadament útils. Crec que es poden fer moltes coses per a millorar l'entrada del Parlament de Catalunya dins d'Internet, però no perqué sigui una moda on tothom s'apunta, sinó que crec que s'ha de veure com quelcom necessari en el s. XXI. Com una necessària conversa entre diputats i persones anònimes. Són les noves tecnologies les que permeten aquest acostament, i són els diputats els que s'ho han de creure i aprofitar-les.".

    De qualsevol manera, et dono tota la raó, sense actitud i voluntat cap canvi serà possible, i a hores d'ara aquest canvi s'intueix només en una petita part dels nostres diputats.

    Ens veiem aviat.
    Una abraçada.
    Medrán said...
    Xavi, felicitats pel post, de veritat.
    Jacme said...
    molt bon post, sí senyor. a vore quina part al final portaran a terme... :D
    e-Xaps said...
    @Medrán i @Jacme,

    Moltes gràcies.

Post a Comment




RSS Blogger