Durant els passats mesos de juny i juliol, la majoria de partits van realitzar els seus congressos, on es repensava el seu futur i la manera amb la que respondrien als nous reptes del món actual.
Un d’aquests reptes és el canvi que Internet està produint en la manera d’entendre la política i en la manera de fer política. L’ús de la xarxa està comportant un canvi en la manera de relacionar-se entre militants i simpatitzants, creant una difusa diferència entre ells pel que fa a fer campanya i a difondre el missatge del partit. A Internet es pot fer campanya permanent, sovint molt més barata i arribant a molt més públic potencial que amb les campanyes tradicionals als mitjans de comunicació.
També ha canviat la manera de relacionar-se entre les persones a l’hora de fer campanya, fent que el missatge del partit ja no sigui emissor-receptor, sinó que hi ha molts emissors i molts receptors alhora. Es creen comunitats i xarxes d’àmbit polític, que s’estenen i que no són possibles de controlar per part dels partits.
En els diferents congressos s’ha tractat d’aquest tema, especialment al del PSOE, el de CDC i el del PSC, on cadascú amb la seva manera d’entendre aquesta nova situació, ha proposat coses per a fer.
PSOE
El partido socialista parla de la relació entre Internet i la política en dos dels capítols de la seva ponència marc, el titulat a “Un partido en red para una sociedad en red: las nuevas redes sociales basadas en las nuevas tecnologías” i al “Nuevas formas de militancia más flexibles y dinámicas: voluntarios, sectoriales y cibermilitantes”.
En el primer, parla de la revolució que ha suposat Internet i les noves xarxes que s’han creat a través seu: “La aparición de la red ha supuesto una revolución comparable a la propia revolución industrial. En la era de la sociedad del conocimiento, la red juega un papel fundamental que ha transformado las formas de producción, de organización del trabajo e incluso de las relaciones humanas”.
Per això, el partit es compromet a aprofundir en un canvi de cultura organitzativa on el treball en xarxa cobri molt més pes, per tal que la interactivitat, la immediatesa o la bidireccionalitat pròpies de la xarxa impedeixen que segueixin treballant amb mètodes lents o excessivament burocratizats i jerarquitzats.
Es donen tres direccions sobre com utilitzar la xarxa:
1. Com eina de comunicació externa que permeti ampliar el seu missatge de manera més universal i immediata, i que permeti rebre a més l'opinió en temps real de les iniciatives o posicionaments polítics del partit.
2. Com eina de comunicació interna i sistema per a compartir el coneixement. Rés enforteix més el treball de l'organització que la informació compartida en tots els àmbits de l'organització.
3. Internet ha provocat l'aparició de noves xarxes socials que el PSOE ha de comprendre bé per a estar present en elles com en la resta d'àmbits públics on ja està present. No es tracta de crear ni controlar xarxes, sinó de participar en les ja existents.
Per a posar-se en marxa, proposen accions concretes:
a. Impulsar la utilització del sistema de webs oficials del PSOE en tots els àmbits territorials, així com de ipsoetv
b. Estendre a tots els àmbits del partit l'ús d'una xarxa corporativa interna que doni serveis a les agrupacions i als militants
c. Potenciar el funcionament de la recentment creada blogosfera progressista
d. Reorientar el paper dels cibervoluntaris del PSOE cap a la cibermilitancia, activa també fora del període electoral.
e. Garantir la presència permanent i constant del PSOE en les xarxes socials mitjançant la tasca de responsables formats a aquest efecte en tot el territori
En el capítol sobre les noves formes de militància es parla de la nova manera de fer política, que anomenen el nou activisme polític: “existe una nueva forma de militancia política, distinta a la tradicional, compatible y complementaria de ella”. Per aquest motiu, presenten noves accions a realitzar, entre les que hi ha la creació de la figura del “cibermilitant”.
Aquest “cibermilitant” tindrà dret a:
a. Un carnet de cibermilitant on trobarà un codi d'identificació personal
b. Participar en consultes on-line que realitzarà el partit a través de la xarxa mitjançant l'ús del seu codi personal
c. Un compte de correu electrònic gratuït
d. Un blog gratuït que formarà part de la blogosfera progressista
e. Accés a la xarxa corporativa interna del PSOE
f. Rebre quants butlletins, informacions o publicacions elabori el PSOE
g. Participar en els Congressos i Conferències que organitzi el PSOE a través d'àmbits de debat específics creats a aquest efecte mitjançant l'ús del seu codi personal.
CDC
Al congrés de Convergència Democràtica de Catalunya, les principals atencions cap a Internet es troben a la seva ponència 4, que parla de “Regeneració i qualitat democràtica”.
Allà hi ha constants referències a l’ús de la xarxa, però un capítol està dedicat exclusivament al tema: Apartat B.6 “L’estil de fer política: La utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)”.
Es parla de l’oportunitat que són les TIC per als partits polítics i per a la relació dels polítics amb la ciutadania i la seva militància: “les TIC permeten a Convergència ser més transparent, explicar-se millor, sol·licitar l’opinió de les persones, implicar un gran nombre de persones en els debats polítics i obtenir la mobilització de militants i activistes (ciberactivistes), com demostren moltíssimes experiències de la Web 2.0 (wikipedia, youtube, flickr, facebook, twitter, etc.) en la mobilització i la comunicació política també a casa nostra” o “Cal entendre aquest entorn virtual a nivell extern com la gran interfície de contacte amb el país i els municipis (de doble direcció: que permeti rebre i respondre les demandes que s’hi adrecin), i a nivell intern com la gran agrupació/casal comú de tots els i les militants i simpatitzants que fan vida a la xarxa”.
Entre les accions que proposen hi ha:
1. Crear un pla de comunicació digital integral que englobi tota l’activitat del partit a Internet.
2. Impulsar la creació d’una agrupació digital de ciberactivistes i blocaires sense estructura territorial però depenent d’una sectorial específica de noves tecnologies. L’objectiu és canalitzar i obtenir la mobilització dels militants i ciberactivistes fent-los participar d’aquestes noves formes de comunicació política dotant-los dels instruments necessaris per a fer-ho possible, així com també potenciar la presència dels nostres càrrecs electes al web i la seva relació activa per tots els mitjans possibles amb els ciutadans.
3. Impulsar l’entorn virtual de Convergència que configuren els llocs web del partit, els blocs, les llistes de distribució, etc.
4. Repensar com s’haurien de gestionar aquests espais i eines: per exemple, és el moment d’introduir, al costat del webmaster, equips de militants experts en dinamització a la xarxa.
5. Incentivar la creació de blocs de càrrecs electes
6. Garantir la formació i l’accés a recursos informàtics actualitzats a la militància
PSC
En el congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya hi ha una ponència que parla de la relació entre Internet i política. Es tracta de la ponència 4, titulada “El nou impuls del PSC”, i dins d’ella, al capítol “Web social / Internet 2.0: la participació a la xarxa”.
Es parla de la importància que ha adquirit la xarxa a l’hora de fer política i d’augmentar la participació de la ciutadania i la creació de xarxes socials.
Pel PSC, el web 2.0 pot contribuir a millorar la qualitat democràtica i per fer-ho possible es preveuen les següents accions:
1. Promoure la xarxa com un espai de ciutadania. Les administracions públiques han d’apostar per la e-democràcia per prestar serveis a través d’Internet però també, i sobretot, per facilitar la participació democràtica de la ciutadania en el processos de decisió a través del vot electrònic.
2. Introducció a la la bloguesfera i a les xarxes socials: “La web social també suposa un nou espai de combat ideològic i de construcció de l’hegemonia cultural. No es tracta només que és un espai on aconseguir influir socialment com si fos un mitjà de comunicació més, sinó que els interlocutors generen discurs, es fan seves o desestimen les idees i propostes, en creen de noves i construeixen nous criteris de preferències polítiques”.
3. Participació de les persones amb responsabilitats. El PSC ha d’estar present a Internet amb tots els mitjans disponibles, amb la intenció d’estar més a prop de la ciutadania, sempre on-line, creant blocs, TV on-line i webs amb gran quantitat de continguts i documents.
4. Promoure l’activisme a la xarxa a través d’objectius i accions concretes i participar en les xarxes que promouen altres col·lectius i/o persones.
5. Participar a altres bloguesferes segons afinitats. El partit ha d’identificar les xarxes socials que tenen el liderat a Internet en la construcció de discurs a través dels seus activistes, ha d’articular la bloquesfera del PSC perquè
es vertebri tant a dins de la catosfera com de les xarxes socials existents.
6. Identificar els activistes del PSC que tenen lideratge a l’Internet social i aprofitar-los per al combat ideològic, mantenir-los informats dels posicionaments del partit i comptar amb ells en l’estratègia comunicativa
7. Impulsar campanyes de difusió de les eines de la web social, jornades per exposar i explicar què és la web social i quin ús en poden fer els militants i simpatitzants. Ha de coordinar esforços no només per una alfabetització digital bàsica, tant per a la participació política com per a la seva vida quotidiana.