El Congrés del PSC ja ha passat i crec que es poden fer algunes reflexions tant sobre aquest congrés com sobre el de CDC o el del PP Catalunya (tot i que a aquest últim no hi vaig poder anar). La principal novetat és que els partits s'estan obrint a les noves opinions i a la nova forma de veure la política que es produeix gràcies a les noves tecnologies en xarxa. Les invitacions a blocaires (sense que fossin delegats del partit o fins i tot sense que fossin militants -jo no milito en cap d'ells, per exemple) han estat generals.

Als partits els ha interessat obrir-se, no només per una nova manera d'entendre la manera de comunicar-se o d'organitzar-se en el sí del partit (que també), sinó que com vaig escriure l'altre dia, crec que cal que la informació que circula a Internet sigui favorable pel partit, cal que la gent que produeix la informació, tant mitjans de comunicació com persones anònimes, estiguin contents amb les propostes del partit i que es vulguin implicar en el més important d’una campanya política: difondre el missatge del partit o del candidat. Però cada cop és més complicat controlar la informació que es produeix als blogs per persones anònimes (els blocaires). Els partits ho estan comprenent, com hem pogut veure en els darrers congressos de Convergència i del PSC, on els blocaires han estat convidats en massa.

Les opinions d’aquests no es poden controlar, però és millor tenir-los contents i informats, perquè vulguem o no vulguem seran els futurs difusors de la campanya política del partit en les properes eleccions, i són aquestes persones, molt sovint ni tan sols militants, els que treballen per a la victòria electoral.

En aquests congressos hem pogut veure com s'ha cuidat a aquests blocaires, i com s'ha aconseguit difondre gràcies a ells, més que mai, tota la informació que els congressos anaven generant. I s'ha fet mitjançant canals de flickr comunitaris (al congrés del PSC s'han pujat més de 500 fotos, moltes d'elles també penjades a Facebook), Twitter en directe per multitud de persones de tot el que estaven veient i sentint, vídeo en directe (des de CDC a través de Mogulus, per exemple), infinitat de posts, e-mails informant de tot i amb resums diaris de tota l'activitat a la xarxa i fins i tot en el cas del PP Catalunya d'una barra d'eines on es podien trobar les darreres noticies i novetats del congrés.

Respecte a la generalització i a la posada "en paper" d'aquest nou canvi de visió a l'hora d'entendre la política com quelcom molt més participatiu, els exemples clars els hem tingut en CDC i el PSC, els primers amb la creació d'una agrupació digital de ciberactivistes, que va ser aprovada amb un 99% dels vots (felicitats per la gran feina, Rubèn) i els segons amb la introducció d'esmenes a les ponències del PSC (especialment a la cuarta, amb en Joan Ramon a la taula), com bé explica en Jose Rodríguez al seu post.

Respecte a aquest últim apunt, em quedo amb una frase aprovada en aquesta comissió 4: "Hem d’especialitzar els continguts i ser capaços de que les persones amb responsabilitats polítiques participin a la web 2.0 sent referents dels diferents grups o sectors amb els que es puguin identificar. Hem de participar a altres bloguesferes segons afinitats. El partit ha d’identificar les xarxes socials que tenen el lideratge a internet en la construcció de discurs a través dels seus activistes, ha d’articular la bloguesfera del PSC perquè es vertebri tant a dins de la catosfera com de les xarxes socials existents". Pel que fa a que persones amb responsabilitat política participin al web 2.0 (o el que és el mateix, que donin eines d'interactuació entre ells i la ciutadania), un bon exemple el tenim en la nova executiva del partit. Tal com indica Jose Antonio Donaire, catorze dels trenta-set membres de la nova executiva gestionen un blog.

Aquests són els membres de l'Executiva amb blog: Miquel Iceta (viceprimer secretari i portaveu), Jordi Hereu (política municipal), Jaume Collboni (programes i acció sectorial), Joan Rangel (política institucional), Maria Badia (política europea i internacional), Joan Ferran (relacions institucionals i ciutadanes), Lídia Santos (polítiques de justícia i seguretat), Carme Figueras (polítiques socials), Jordi Terrades (medi ambient), Consol Prados (immigració i integració), Joan Ignasi Elena (secretari nacional), Jordina Freixanet (secretària nacional), Lluis Miquel Pérez (secretari nacional) i Núria Ventura (secretària nacional).

Molts d'ells no tenen un blog actualitzat, però que més d'un terç de l'executiva tingui blog significa que hi ha alguna cosa que està canviant, o almenys que aquesta gent que ha entrat no participa en la política de la mateixa manera que ho feien anteriors executives.
No és un canvi al PSC, és un canvi a tots els partits, ja que una cosa semblant ha passat a CDC.