El passat 22 de juny, Antoni Gutiérrez-Rubí va publicar a El País un interessant article titulat "El nacimiento del ciberactivismo político" [enllaç i post] que parlava sobre l'efervescència digital que s'estava assolint en la preparació dels congressos dels partits polítics.
Per a Antoni"És una gran oportunitat perquè els partits escometin en profunditat un canvi d'estil i de cultura organitzativa que sigui capaç de fer-los evolucionar cap a estructures més obertes, flexibles i innovadores, com ja ho han fet gran part de les empreses, universitats i altres organitzacions en el marc de la societat de la informació i la comunicació".

En el meu post referent a aquest article vaig comentar que a través de la xarxa es pot arribar, facil i ràpidament, a allò que sempre s'ha volgut en un partit polític mitjançant les seves agrupacions locals: el diàleg i la socialització. Però hi ha més, amb Internet aquest diàleg pot arribar més enllà, ja no és necessari estar físicament en un lloc concret, es pot dialogar i compartir des de qualsevol lloc, i amb qualsevol persona. Es pot innovar des de la teva pròpia casa a favor del teu partit polític, fer campanya, crear idees des de zero, i es pot fer compartint informació i idees des de la taula del teu despatx o des de l'ordinador de casa mentre es vé la televisió.

La identificació d'una persona amb el partit, és a dir, la manera com algú s'identifica com membre d'una identitat política col·lectiva, ja no ha de dependre tant del pagament d'una quota i d'assistir a reunions (que també), sinó que els suports al partit i la manera de comunicar la ideologia pròpia pot canviar i afegir-se a aquestes maneres de col·laboració partidària la participació i el diàleg a través de la xarxa.

És la política flexible, la que arribarà, i la que deixarà enrere als partits que no aprofitin aquesta oportunitat per a flexibilitzar-se, per a aprofitar la quantitat de xarxes, contactes i "mà d'obra" intel·lectual que es poden trobar en Internet, per a canviar la seva manera d'entendre a la seva pròpia organització. En resum, i usant les paraules d'Antoni: "No estem parlant simplement de nous militants (cibermilitants) o d'un nou camp de batalla política (la Xarxa). Tampoc es tracta tan sols de noves eines (blogs, wikis, twitter, xarxes, videopolítica…). Ni tampoc es resol aquesta qüestió amb una nova “sectorial” (la de la societat del coneixement i la informació). No, no parlem només de tecnologia. Parlem de la política del futur. De comprendre-la novament, de repensarla en la societat xarxa".

Hi ha molta gent vàlida, gent que té idees i que les vol donar a conèixer, que té una potent xarxa de contactes, de gent que els llegeix o escolta, que pot ser un líder d'opinió i afavorir al partit. És gent que se sol moure en la xarxa, creant i promocionant idees. A aquestes persones (o a moltes d'elles) no se'ls està escoltant dins de les organitzacions sovint jerarquitzades dels partits polítics, o bé perquè no militen (solament són simpatitzants) o bé perquè no van a reunions o trobades presencials.

Doncs bé, aquest cap de setmana va tenir lloc el congrés del PSOE, on desenes de bloggers van ser convidats a participar en qualitat del que són (bloggers), i tenir l'oportunitat de parlar amb actors clau en el congrés i per descomptat d'anar fent breus relats del que ha anat passant el cap de setmana. Copiant de Carlos Guadián, hi havia gente com Marc Vidal, Mireia, José Antonio Donaire, Aintzane Conesa, David Martos, Carme Sánchez, José Luis Prieto, César Calderón, Pablo Pando, Goyo Tovar, Sergio Sánchez, Ana Concejo, Ruth Carrasco, Carlos Hidalgo, Raul Pleguezuelo, Geógrafo Subjetivo, Jose M. Pérez, César Ramos, Alfonso Gil, Idoia Mendia o Paco Escobar.
A través de tots ells vam poder llegir què es feia i quan, què es deia, i el més important, què opinava sobre el congrés cadascun d'aquests bloggers a cada instant. Que aquestes persones puguessin estar aquí ja és un canvi important en un partit polític, és una obertura a la participació, a deixar lliure la difusió del seu missatge, però hauria de ser quelcom més.

Al congrés també es votava la modificació orgànica més significativa que es podia haver fet en el PSOE, com era la introducció de la figura del cibermilitant, però l'esmena va ser rebutjada, el que dóna al trast, potser, amb la idea que els partits podien canviar, que poden adaptar-se als nous temps sense pors.
En el seu lloc, apareix la figura del cibersimpatizant (en paraules de Jose Luís Prieto), que en cap cas se sembla al que es demanava en l'esmena.

Sobre això, em quedo amb els comentaris de molts blocaires socialistes, l'opinió dels quals comparteixo:

Netoratón:"Con esta negativa, la credibilidad del PSOE en la red baja bastantes enteros, y todos los intentos de apertura demostrados en los últimos años quedan seriamente tocados. El PSOE se queda a medio camino de su aireada apertura a la participación en la red. Se queda con el “vamos a hacer” sin terminar de culminarlo y cierra sus puertas , al menos de momento, a los miles de personas que hubieran deseado participar, aportar, colaborar, y sumarse a un proyecto abierto. Hay que explicar a los responsables de estas cosas que no todo cargo público con blog es necesariamente “dospuntocero”, y que ya no basta con que los militantes creen bitácoras y voten en las encuestas de los medios on-line para influir en la red. Hay que explicarles que para poder influir es necesario, antes, escuchar, abrir las orejas a lo que pasa en la red y aceptar que Internet no acepta ni discursos unidireccionales ni consignas".

El faro del fín del mundo: "Veía, como quizá muchos de vosotros, la posibilidad de situarnos a la vanguardia de los partidos políticos introduciendo una bocanada de aire fresco sobre los rancios mecanismos que arbitran el funcionamiento cotidiano de los mismos. La oportunidad de situarnos efectivamente en el camino elegido por millones de jóvenes (y no tan jovenes) para relacionarse entre si y con su entorno, sintonizar con la misma onda en la que discurre gran parte de sus vidas. [...] Ahí fuera, (o aquí dentro, segun se mire) hay miles de futuros colaboradores en potencia para el partido. Gente con ideas, con ganas de hacer cambiar el funcionamiento del mundo. ¿Tenemos miedo a lo que puedan aportar? ¿Tenemos miedo a arbitrar mecanismos que permitan algo mas que hacer oir su voz?".

Geógrafo subjetivo: "Como bien dice José Luis Prieto la cibermilitancia aprobada es falsa (cibersimpatizante lo llama él), ya que se parece mal a las condiciones de inscripción para conseguir una cuenta de Gmail que dar verdadera consistencia en el PSOE a una nueva forma de ser parte del Partido". En el seu post explica tres possibles raons per a la negativa del partit. I també em quedo amb la quarta raó, expressada en un comentari per Manu T.C.

Jack Daniel's: "En lo que a mí concierne, el parón que más me ha decepcionado es el que se le ha dado a la cibermilitancia, ignorando por completo las recomendaciones de la Enmienda Facebook y mostrando a todas luces que el partido aún no ha entendido lo que significa la red en su globalidad. Vislumbro las nubes del miedo tras esta actitud tímida y reticente, que se niega a aceptar una realidad ampliamente implantada posiblemente por el hecho de no saber dar la respuesta adecuada. Si el PSOE entiende la red como plataforma exclusiva de propaganda política es que no comprende lo que Internet significa y sus posibilidades reales. Es triste, pero es así. Si por algo se caracteriza la red es por la participación y la implicación de sus integrantes, justo lo que se les ha negado en este Congreso".

Carlos Guadián: "No se han dado cuenta que era importante poder establecer nuevas formas de relación y sobre todo institucionalizar la tecnología dentro del propio partido. El miedo o el desconocimiento han puesto barreras a nuevas formas de participación. Ahora hará falta ver si el fin de semana que viene en el congreso del PSC se tienen en cuenta las enmiendas hechas en este mismo sentido".

El PSOE no s'ha llançat cap a noves polítiques de participació per Internet, no ha avançat excepte en convidar a uns blocaires a fer propaganda del seu congrés. Això no és canviar la política, no és avançar cap a la futura política, no és més que deixar-ho tot com està, tenint els militants de sempre amb la política de sempre, i aprofitar a simpatitzants a la xarxa perquè difonguin el missatge del partit, sense cap contraprestació.