Antoni parla de la "notable efervescència digital en la preparació dels congressos que la majoria de les forces polítiques espanyoles (ERC, PP, PSOE, CDC…) han celebrat, estan celebrant o van a celebrar abans de les vacances d'estiu. S'han arribat a debatre online diverses esmenes de política 2.0 a les ponències oficials. En la majoria dels casos, aquestes esmenes abordaven l'ús de les noves tecnologies en l'acció política. Però algunes han anat i fins i tot van més enllà i, confiant en el potencial de canvi de les noves tecnologies, han proposat repensar tant el model organitzatiu dels partits com les seves fórmules per al debat programàtic i els seus mecanismes de relació amb la ciutadania". D'aquestes dues esmenes 2.0, realitzades pel PSOE i CIU, i de les quals encara no sabem si tindran èxit pels dubtes sorgits en el sí d'ambdues organitzacions, ja en vaig parlar en altres posts.
Allò nou en l'article de Gutiérrez-Rubí, no és tant la realització d'aquestes esmenes com la visió que Internet i les activitats en la xarxa són les que poden revitalitzar les (moltes vegades) anquilosades organitzacions partidàries. Així, les noves tecnologies no són només un mitjà més per a fer campanya, sinó una nova manera de poder relacionar-se, de donar idees, d'interactuar entre el partit i la ciutadania. Com diu Antoni: "És una gran oportunitat perquè els partits escometin en profunditat un canvi d'estil i de cultura organitzativa que sigui capaç de fer-los evolucionar cap a estructures més obertes, flexibles i innovadores, com ja ho han fet gran part de les empreses, universitats i altres organitzacions en el marc de la societat de la informació i la comunicació".
A través de la xarxa es pot arribar, facil i ràpidament, a allò que sempre s'ha volgut en un partit polític mitjançant les seves agrupacions locals: el diàleg i la socialització. Però hi ha més, amb Internet aquest diàleg pot arribar més enllà, ja no és necessari estar físicament en un lloc concret, es pot dialogar i compartir des de qualsevol lloc, i amb qualsevol persona. Es pot innovar des de la teva pròpia casa a favor del teu partit polític, fer campanya, crear idees des de zero, i es pot fer compartint informació i idees des de la taula del teu despatx o des de l'ordinador de casa mentre es veu la televisió.
La identificació d'una persona amb el partit, és a dir, la manera com algú s'identifica com membre d'una identitat política col·lectiva, ja no ha de dependre tant del pagament d'una quota i d'assistir a reunions (que també), sinó que els suports al partit i la manera de comunicar la ideologia pròpia pot canviar i afegir-se a aquestes maneres de col·laboració partidària la participació i el diàleg a través de la xarxa.
És la política flexible, la que arribarà, i la que deixarà enrere als partits que no aprofitin aquesta oportunitat per a flexibilitzar-se, per a aprofitar la quantitat de xarxes, contactes i "mà d'obra" intel·lectual que es poden trobar a Internet, per a canviar la seva manera d'entendre a la seva pròpia organització.
En resum, i usant les paraules d'Antoni: "No estem parlant simplement de nous militants (cibermilitants) o d'un nou camp de batalla política (la Xarxa). Tampoc es tracta tan sols de noves eines (blogs, wikis, twitter, xarxes, videopolítica…). Ni tampoc es resol aquesta qüestió amb una nova “sectorial” (la de la societat del coneixement i la informació). No, no parlem només de tecnologia. Parlem de la política del futur. De comprendre-la novament, de repensar-la en la societat xarxa".
Altres anàlisis i punts de vista interessants els he trobat a: Ruth Carrasco, Ana Concejo, Netoraton, Raúl Pleguezuelo, Rubén Novoa, Alianzo, Viramundeando, Diego Cruz, Santiago Pérez, Enrique Castro o Gustablog, entre d'altres.
2 Comments:
Subscribe to:
Comentaris del missatge (Atom)
No ens hem d'enganyar, la majoria de les persones, inclosos molts dels militants, no tenen moltes ganes de llegir i encara menys de llegir les idees i alternatives del que els seus liders o el partit els hi diu que han de llegir.
Per cert, en el meu bloc també he dedicat uns quans articles sobre la Política 2.0, alguns ja fa temps.
http://blocs.mesvilaweb.cat/mba4639/cat/2648
El canvi que es propugna al text no és tant un aprofitament de la xarxa per a fer política (que també, i molt), sinó un canvi de cultura política als partits.
Si ara les estructures de partit són jeràrquiques, antiquades, sense capacitat (molt sovint) d'innovar per falta de valor a perdre els llocs de privilegi dins de l'estructura del partit; tenint una nova organització més flexible, amb militants però també amb simpatitzants i activistes, i que pugui aprofitar el que es realitza per part d'aquests "activistes", donaria molta més empenta als partits, i l'empenta es podria aprofitar del que es fa ja a la xarxa.
Per descomptat el que tu dius de que la majoria de les persones, no tenen moltes ganes de llegir i encara menys de llegir les idees i alternatives dels seus liders és completament cert.
El que jo volia dir és: però què passa amb la gent que sí que té idees, que té empenta, que té una xarxa potent de gent que la llegeix o escolta, o de contactes, que pot ser un líder d'opinió que beneficiï al partit, algú que realment vol ajudar... què passa amb ells?
Ara (en la gran majoria de casos) a aquesta persona no se l'escolta dins del partit si no és militant i no assisteix presencialment a reunions o trobades. És una "mà d'obra" intel·lectual perduda. Això és el que crec que s'ha d'aprofitar pel bé del partit.
Uff... quin totxo, espero haver-me explicat.
Per cert, sí que conec el teu blog, de fet el tinc al meu reader des de fa uns mesos, o sigui que un plaer xerrar amb tu.
Gràcies de nou i salut!