Quan Kate Moss va ser enxampada esnifant cocaïna, qualsevol persona que es dirigiria al cercador Google i teclejava “Kate Moss” per a veure aquestes imatges o tenir informació sobre aquest tema no trobava cap vincle fins a la segona pàgina del cercador (que segons la majoria d'investigadors, és més del que molta gent arriba per a informar-se). En canvi, la primera pàgina de l'eina mostrava vincles a la seva web oficial, a les seves fotografies en la passarel·la i a textos en els quals Moss sortia sempre retratada com una professional de perfecte trajectòria.

No va ser casualitat, ja que comencen a haver companyies que es dediquen a enterrar històries o vincles gens favorables a determinats personatges públics, i per descomptat, cobrant ingents quantitats de diners. Exemples d'aquestes empreses són les citades per El Periódico: Reputation Hawk, International Reputation Management, Reputation Defender o High Position. Els seus directius parteixen de la base que el que importa no és el que la gent pensa d'un, sinó el que la gent pot trobar en la xarxa sobre un, i, de moment, els està anant molt bé: Reputation Defender va tenir uns ingressos de més d'un milió d'euros durant el seu primer any en el mercat, el 2006.

Hi ha dues maneres d'actuar per a mantenir la bona reputació d'un client: crear centenars o milers de vincles a les històries en les quals els seus clients apareixen beneficiosament retratats, ja que Google dóna prioritat a les pàgines que conten amb més enllaços d'altres webs; o bé contractar els serveis d'una empresa com Reputation Defender: "Quan volem que desaparegui un esment negatiu, ens dirigim a qui gestiona la web on apareix. Diem “Hola, som de Reputation Defensar, la nostra client es diu tal i tal, podries esborrar aquesta referència?” Normalment, amb això basta".

Una cosa semblant ha realitzat Nicolas Sarkozy. El president francès va contractar la setmana passada a un jove de 24 anys, Nicolas Princen, perquè pentini diàriament internet i li informi de tot el que es conta sobre ell, tal com ha difós “Le Figaro”. Princen, que ja va gestionar durant la passada campanya electoral francesa la vídeo-web SarkozyTV, haurà de vigilar i controlar tant xats com fòrums, blogs i vídeos en YouTube i Dailymotion.

Sarkozy ha pres aquesta decisió després de ser víctima de diversos escàndols propulsats a nivell planetari des de la Xarxa, especialment l'episodi, difós per la web de Le Parisien i gravat per un telèfon mòbil d'un amateur, en el qual va cridar "pobre gilipolles" a un ciutadà que es va negar a encaixar-li la mà al President Sarkozy en l'últim Saló de l'Agricultura francès. Aquest vídeo, aparegut també a Youtube i Dailymotion, va tenir més de tres milions de visites.
Un altre dels seus famosos escàndols a la xarxa va ser quan va aparèixer begut en la cimera del G8, el vídeo de la qual va ser vist en YouTube 10 milions de vegades. En aquest cas, Sarkozy va contraatacar ràpidament amb altre vídeo en el qual es mostrava sobri (vist gairebé les mateixes vegades) i el tema es va refredar.

El problema més apressant per a Princen no serà començar a fer el seu treball (que molt en tindrà), sinó evitar convertir-se ell mateix en una estrella d'Internet i haver de defensar-se d'atacs contra la seva persona, com per cert ja han començat a fer en multitud de blogs francesos anti-Sarkozy, on ja apoden a Princen com “El Sheriff” o “L'ull de Nicolas”, i ja li han dedicat vídeos a YouTube i Dailymotion i fins i tot un grup en Facebook on de conya titulen el grup amb ja 219 membres com “Nicolas Princen is “sexy”.