L’estrella twittaire del Parlament britànic, Kerry McCarthy, va ser inundada el passat dimarts amb centenars de missatges irreverents al seu Twitter, després que el comediant surrealista Ross Noble llancés una campanya per a que la bombardegessin amb preguntes a través d’aquesta eina.
Kerry McCarthy, diputada per Bristol Est, va ser nomenada portaveu de campanyes de nous mitjans del govern a l'agost passat, i es va dir d’ella que havia estat el MP més influent a la xarxa aquest 2009.
Dimarts, Noble, que té gairebé 30,000 seguidors, va fer una crida als seus followers per a que fessin preguntes a la diputada a través de Twitter. En aquest "Twitterbombard Tuesday" es tractava de fer-li preguntes ximples (però amables), i veure què deia McCarthy.
Els seguidors de Noble es van posar mans a l’obra i van fer centenars de preguntes com per exemple si pot domesticar un corb, si creu que abans era l’ou o la gallina, si portaria una disfressa de goril•la al parlament...
McCarthy semblava inicialment confosa per les preguntes, i va comentar al seu Twitter que creia que estava sent víctima d’una broma i que ningú li havia dit.
Un cop va saber de què anava, McCarthy es va repondre i, contràriament al que la majoria pensaven i era esperable, va començar a respondre una a una totes les preguntes, de manera simpàtica. Un exemple, a la pregunta “Farien l’onada mexicana (la ola, vamos) al parlament?”, McCarthy va respondre: “Ja ho fem quan Nick Clegg parla, el que passa és que no et fixes”. O a la pregunta “Creu que King Kong es mereix una disculpa del govern?” va respondre “Crec que això és cosa del govern dels Estats Units, però haurien de fer-ho”.
Així, McCarthy no només va participar de la broma sinó que a més va donar respostes amb gràcia, canviant segurament la percepció que es tenia d’ella i la que esté de molts polítics. És un contraatac en tota regla que diu molt de la (bona) manera d’utilitzar les xarxes socials per a comunicar-se. Sense queixes, silencis ni males respostes. A més, va guanyar prop de 350 seguidors.
També explica com ho va viure al seu bloc.
Podeu trobar més informació a The Telegraph o a The Guardian.