Bloc | Sobre mí | Contacte | Treballo a

L'horrible moda 2.0

Les darreres setmanes hi ha hagut alguns congressos de partit i en ells hem pogut veure (més o menys) una cuidada pàgina web de l'esdeveniment. Però hi ha una cosa que últimament noto en excés, i és la moda d'usar Facebook, Twitter i blog del congrés perquè si, a corre-cuita, sense pensar per a què serveix i sense donar-lo a conèixer.

I parlo de moda perquè no s'usa per a fer participar a la gent o per a interactuar amb ells, sinó que en els exemples dels quals parlo (i no cito partits perquè són amics meus els que fan aquestes webs) aquestes eines 2.0, que haurien de servir per a animar a la gent a participar i per a informar-los sobre el que succeirà o està succeint, només s'engeguen el dia abans del congrés, o el mateix cap de setmana (si cau en dilluns).

Per descomptat no és culpa de qui projecta la campanya de difusió, ja que ells/es sí que tenen planejat implementar un blog, un twitter, un esdeveniment a Facebook o fins i tot un canal en Flickr para recollir fotos. Són els propis partits els que es neguen a fer-ho amb la pelegrina excusa (literal) que "això no va amb nosaltres". És quan ja està a punt de celebrar-se el congrés quan s'adonen que tenen poca participació, que a Internet absolutament ningú parla d'ells i de les seves activitats, quan veuen que la seva web es visita molt poc. És llavors quan tornen a cridar als "enginyers" d'aquesta campanya, que han de córrer per a crear canals d'aquest congrés en eines 2.0, i el pitjor, emplenar-les d'informació en temps record.

Però l'única cosa que aconsegueixen és un treball ingent bastant inútil, perquè:

Twitter: Qui seguirà un twitter que no s'ha donat a conèixer. Que surt del no-res. Solament ho faran les persones que estiguin en el congrés, tinguin twitter propi i disposin de mòbil amb connexió a Internet, i això amb sort. Gairebé rés!
Blog: Si no ho has difós, qui ho llegirà?. Servirà, com a molt, perquè algú ho trobi i comenti (o no), segurament quan ja hagi acabat el congrés
Facebook: Esperant a l'últim dia solament confirmaran assistència aquells que ja pensaven anar. La resta és molt difícil que canviï la seva agenda o tingui temps de buscar transport. De vegades també creen pàgines de Facebook en l'últim segon, buscant admiradors. L'inconvenient és que en dos dies aconsegueixen solament 2 o 3 admiradors, que és pitjor que no tenir pàgina.

Aquestes eines serveixen perquè el partit s'obri als seus simpatitzants, per a parlar amb ells, estar en contacte, convèncer que la seva presència o comentaris ajuden al seu triomf, etc... Serveixen, ni més ni menys, que per a conversar. No es pot començar una conversa en l'últim moment, parlant sol, i perquè t'has adonat que arribes tard.

PD: Ja sé que aquest no és un post molt interessant i pot ser una mica críptic però és que en els últims dies he tingut aquestes converses amb amics/as que han hagut de muntar una campanya de difusió virtual en un o dos dies i crec que en els partits s'està estenent la idea o moda que usant aquestes eines s'és "modern", quan el que fan (fent-ho així) és el ridícul per molt bé que pugui estar el blog o el twitter. Si no es difon, si no es treballa aquesta comunicació, no serveix. Potser es pot aconseguir en 7-10 dies, però impossible en 48 hores i corrent per omplir d'informació tot el que olori a 2.0.

PD2: Sí, ja sé que la foto no té gens que veure amb el text. És el mateix que el que té a veure la política 2.0 amb el que fan aquests partits ;)

PD3: Per si teniu curiositat, la foto està presa des del meu cotxe a 1km del meu poble (més de la meva mare), a Crivillén, Teruel.

 

4 Comments:

  1. YuriBCN said...
    Hola Company, sé *exactament* del que parles, i tal com hem comentat més d'una i dues vegades: no calen més eines de política 2.0, cal polítics 2.0, cal una cultura 2.0!
    El problema és que, per molt que alguns partits es vantin de la seva democràcia interna, no ho són prou per a que *entenguin* què significa 2.0.
    e-Xaps said...
    Tens tota la raó, Jordi!
    El problema no són les eines, que n'hi ha, sinó si es vol o no es vol utilitzar-les.

    Una abraçada.
    Àstrid Alemany said...
    Tens molta raó, encara que des de certs llocs intentem treballar tenint en compte la cultura 2.0! Salut company!
    Rubèn Novoa i Arranz said...
    has reblat el clau :D

Post a Comment




RSS Blogger