Sí, sé que és molt millor llegir el llibre, però de vegades un gran resum pot aconseguir que et facis una bona idea d'aquest llibre, o que t'agradi tant que vulguis comprar-te'l.
En els últims mesos he vist interessants ressenyes i volia compartir-les.
I malgrat no ser un llibre, sinó una presentació en el congrés PDF de fa un parell de setmanes, us recomano llegir el resum que fa Dolors Reig de The Machine is (Changing) Us: La cultura YouTube i la política de l'autenticitat, una interessant presentació de Michael Wesch en el Personal Democracy Forum 2009.
Per a l'autor, "el mitjà (la participació a blocs, youtube, etc…) modela el missatge, modela la conversa, les possibilitats per a la construcció de la comunitat, l'autoconsciència, la construcció de la pròpia identitat. Ens coneixem a nosaltres mateixos a partir de la relació amb uns altres. Si els nous mitjans possibiliten noves formes de relació amb uns altres, faciliten per tant noves formes de conèixer-nos o construir-nos".
Avui s'han engegat dues plataformes participatives del Partit Popular valencià. La primera d'elles és "Populares en Acción", una plataforma que, tal com s'indica a la web "és de campanya permanent, on es podrà fer campanya sense necessitat d'estar en eleccions i sense dependre del Partit. Amb els teus amics, coneguts i veïns podràs traslladar el missatge del PPCV".
La web disposa de quatre grans apartats:
1. Assabenta't. Per a conèixer les notícies, campanyes i activitats del partit. La participació en les diverses activitats dóna punts i permet conèixer notícies de manera exclusiva
2. Envia. Es tracta de l'enviament de cartes al director a la majoria de mitjans de comunicació espanyols. L'altra opció és l'enviament de postals electròniques, amb dissenys innovadors, a favor del PP o en contra del partit socialista.
3. Crea. Qualsevol pot enviar vídeos, imatges, música, blogs i tot el que se li ocorri. És una manera d'aconseguir creatius per al partit de manera gratuïta mitjançant aquest crowdsourcing.
4. Campanyes. És un repositori de material per a enviar als teus amics i coneguts, i per a col·locar en blogs/webs i xarxes socials. També hi ha disponible material per a imprimir i que pugui ser usat en el carrer. De moment hi ha dues campanyes en marxa, on es poden situar en un mapa els principals activistes i els punts que tenen. 
L'altra gran novetat (i la que em sembla més curiosa) és el "Campus Popular", una web mitjançant la qual "trobaràs cursos de formació de molt diversos temes. Aquí podràs conèixer millor aspectes de la web 2.0 així com les idees del Partit Popular amb major profunditat. Si ho desitges també pots aportar els teus coneixements enviant vídeos o manuals i compartir-los amb la resta de la Xarxa PPCV". De moment es pot trobar una guía d'ús de Twitter i una altra sobre com realitzar blogs, però en un futur imagino que també es podria trobar un vídeo sobre com parlar en públic, com editar vídeos a Youtube, aprenentatge de normatives europees per a administracions locals, i mil coses més.
Al Campus Popular el contingut sembla ser lliure, sense necessitat d'estar registrat (com si succeïx en canvi en "populars en acció").
Ambdues iniciatives estan encara molt "buides", especialment perquè s'han publicat avui, però em semblen molt interessants. Caldrà veure la participació que tenen, però almenys serà de més qualitat que la d'altres productes antics, on els fòrums de discussió només generaven crispació i on no s'obtenien idees ni accions de campanya. Amb aquesta nova xarxa les coses poden ser diferents i generar activistes del PP Valencià de manera organitzada (o més organitzada que ara).
Als Estats Units, el debat sobre la reforma sanitària que sol·licita Barack Obama està tenint molta visibilitat. La xarxa no és aliena a això, i des del partit demòcrata i el seu "braç armat a Internet", Organizing for America, han començat una campanya per a difondre la necessitat d'un canvi en la llei actual.
Això inclou pressionar als senadors i senadores perquè donin suport la reforma, i fer-lo, tal com indiquen a TechPresident, allà on molts senadors passen el seu temps i on es comuniquen amb la resta del món, a Twitter.
Així, s'ha creat una plataforma, denominada "Tweet your Senator", per a enviar missatges als senadors a través de Twitter. Tan sols cal posar el codi postal perquè s'enviï un Tweet automàtic al senador o a la senadora corresponent. Per exemple, si poso un codi postal de Los Àngeles, s'enviaria aquest missatge: "@Barbara_#Boxer: Americans ca't wait anymore. Health insurance reform must pass this year http://bit.ly/12Gtt3".
Tots els missatges apareixen automàticament també en un mapa situat a la web, des d'on veure qui fa els missatges i a qui van dirigits, i que queden marcats en la pantalla. A més, els missatges es poden canviar, amb el que els textos poden variar, encara que tots els que he vist tenen a veure amb la crida a la reforma sanitària.
Si havíem vist cadenes de missatges de correu electrònic per a sol·licitar quelcom als polítics (pinso especialment en els "joguines" de Jose Rodríguez), per primera vegada veiem una eina que fa el mateix per a Twitter.
Alguns ajuntaments ho han vist així i han començat a usar aquesta eina per difondre els seus propis missatges a través d'aquesta xarxa.
Alguns d'ells desitgen interactuar, i segueixen a gent, responen, conversen amb els seus ciutadans... mentre que d'altres de moment només difonen, com si Twitter fos un element de comunicació tradicional més.
Aquests són els ajuntaments que he trobat. De moment són pocs, lluny dels més d'un centenar britànics.
Ayuntamiento de Sevilla (turisme) (454 seguidors)
Ayuntamiento de Gijón (354 seguidors) - També Promoció empresarial i Turisme
Ayuntamiento de Zaragoza (99 seguidors)
Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz (85 seguidors) - També té un Twitter de trànsit
Ayuntamiento de Getafe (Madrid) (25 seguidors)
Ayuntamiento de San Bartolomé (Lanzarote) (50 seguidors)
Ayuntamiento de Donostia-San Sebastián (25 seguidors)
Ajuntament de Tossa de Mar (Girona) (19 seguidors)
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelona) (17 seguidors)
Ayuntamiento de Muskiz (Vizcaya) 10 seguidors)
Ayuntamiento de Benacazón (Sevilla) (9 seguidors)
Ajuntament de Castellar del Vallès (Barcelona) (8 seguidors)
Ayuntamiento de Pilar de Horadada (Alicante) (4 seguidors)
Ayuntamientos de La Rioja (4 seguidors)
Ayuntamiento de Pasaia (Guipúzcoa) (0 seguidors)
Ajuntament de Cerdanyola (Cultura) (Barcelona) (22 seguidors). Vía Juan José de Haro
Cabildo de Tenerife (Turismo) (61 seguidors). Vía Karina Ibarra
Ayuntamiento de Adeje (Tenerife) (Turisme) (68 seguidors). Vía José frechín
Ayuntamiento de Puerto de la Cruz (Turisme) (176 seguidors). Vía José frechín
Ajuntament de Sabadell (Barcelona) (247 seguidors). Vía Montserrat Capdevila
Ayuntamiento de Ourense (Turismo) (175 seguidores). Vía Jose
Si en coneixeu més, no dubteu en dir-m'ho.
En un dels seus posts, donen un centenar de suggeriments sobre com continuar sent activista polític quan saps que t'estan vigilant. L'objectiu és continuar comunicant el que succeeix al país malgrat potencials amenaces. La gent del país, però també la comunitat internacional, ha de saber el que passa als carrers. La xarxa permet que el que vivim dia a dia pugui ser explicat, fotografiat o gravat, i ser penjat a l'instant al "núvol". Hem pogut veure exemples clars en les últimes setmanes i mesos, a Xina, Iran, Hondures...
Tal com indiquen a iRevolution, la majoria d'aquests activistes són joves estudiants, tots ells "nadius digitals". Amb l'accés a tecnologia mòbil, blogs, xarxes socials i plataformes online, el cost econòmic que assumeixen és gairebé zero.
Tanmateix, no s'ha d'oblidar que en alguns països (per exemple Xina o Iran), els règims repressius cada vegada tenen més experiència en la seva habilitat per a l'ús d'eines sofisticades que censuren, filtren, monitoritzen i busquen a aquests moviments de resistència.
És per tot això que els ciberactivistes han de dissenyar tàctiques i tecnologies, fàcils d'aprendre, i difícils de localitzar o de censurar.
Us llisto algun dels 106 suggeriments:
- Compra un mòbil lluny d'on vius, que no necessiti aplicacions extres
- Usa beeping en lloc de SMS, ja que la companyia telefònica no podrà localitzar-te
- Usa noms falsos a la teva agenda (mòbil o d'e-mail), i memoritza els números de telèfon més importants
- A la teva càmera digital, guarda les mínimes fotos possibles
- A la teva càmera digital, treu la targeta i guarda-la en un altre lloc
- Aprèn (practica) a fer fotos sense mirar a la pantalla o a l'objectiu
- Canvia constantment les teves contrasenyes, que no tinguin res a veure amb tu, i que siguin alfanumèriques
- Usa codis d'encriptació als teus correus electrònics
- En xarxes socials, crea un compte fals i actua des d'ella. Mai no donis el teu correu electrònic real
Són molt interessants i us recomano la lectura del document creat a partir del post i de les aportacions dels comments.
Imáatges extretes de Political Graffitti.
Barack Obama va utilitzar les xarxes socials com a novetat en la seva forma de fer política. Twitter, el sistema de microblogging, va ser un dels canals que va utilitzar. Encara que no l'utilitza ell personalment, sí ho fa la seva Administració.
La Moncloa va fer el pas aquest dilluns, sense més anuncis per començar a publicar amb el compte de Twitter @desdelamoncloa. Una hora després del primer missatge ja es superaven els 100 seguidors, followers en l'argot. 24 hores després tenen 1.670 seguidors.
No és el primer gabinet de Govern que fa aquest pas. A Portugal l'usen des de fa mesos i a Regne Unit, amb el compte del 10 de Downing Street, no només 'tuitegen', sinó que tenen un compte verificat.
Des de comunicació de Palau de la Moncloa asseguren haver demanat la verificació d'aquest nou compte, així com la dedicada al Pla E: "però portem dos mesos esperant resposta".
De moment només segueixen seixanta persones, però mantenen el debat sobre com fer-ho. "Ens agradaria seguir tot el món, però encara no tenim clar com prestar-los tota l'atenció que demanden. El que sí tenim clar i es veu en els nostres missatges, és que contestem a tot el món", asseguren des del Gabinet de Comunicació.
Amb aquesta ja forma de comunicació no tan nova pretenen "apropar les nostres activitats no tan sols als periodistes, sinó també als ciutadans amb interès per conèixer iniciatives, convocatòries i l'agenda dels ministres".
Via El País, en un article de Rosa J.C.
A tot el món se celebra l'efemèride, especialment als Estats Units. Se'n parla a webs, blogs, ... Durant aquests dies, la xarxa s'ha omplert de material fascinant per explorar. Com indiquen a Teclado móvil, la NASA ha preparat un complet material multimèdia per unir-se a la celebració des de qualsevol lloc del món. Inclou un vídeo d'introducció al camí que va portar cap al 'petit pas per a l'home" i el vídeo del llançament del 16 de juliol i un nou comic animat de la NASA. I aquí, l'allunatge. La Lluna vista pels astronautes es retrata en aquesta galería de 29 fotografies.
També està disponible el cèlebre discurs del president Kennedy "Nosaltres escollim la Lluna", dit un 12 de setembre de 1962, 7 anys abans del dia que avui festegem i que recomano veure (Albert Medrán parla d'aquest discurs en un post). Seguint amb Kennedy, el museu i biblioteca JFK ha elaborat amb AOL una web espectacular per celebrar l'esdeveniment. A 'We choose the moon' es poden reviure les onze etapes de la missió de l'Apolo XI en fals temps real amb retransmissions en viu on fins i tot se'n pot gaudir en widgets per a diverses xarxes socials (via MetaMedio).
En un altre apartat de la web de la NASA es troba la 'Caixa d'Eines' commemorativa de l'Apolo 11: 'First Footprints' (Primeres empremtes). Conté fotografies, vídeos, multimèdia, documents i recursos de tecnologia disponibles per descarregar gratuïtament. L'Agència també està formant un àlbum de postals de record amb testimonis d'aquell 20 de juliol de 1969.
Crec que aquest àlbum d'imatges, creat per qualsevol que fos present a la NASA, però també a les seves cases, amb els seus familiars, o veient-lo des de qualsevol lloc del món, és una de les millors iniciatives. Sovint, els grans esdeveniments, mundials però també locals, queden en el record de la gent. Jo recordo (molt petit) on era quan Samaranch va dir "à la ville de Barcelona" anunciant la celebració de les olimpíades a la meva ciutat (tot i que jo no sabia gairebé què eren). Són idees col·lectives, tots ho recordem i tots recordem on érem.
Les institucions públiques han d'aprofitar aquests records col·lectius per fer participar a la gent, que expliquin els seus records, que els comparteixin. Seguint amb l'exemple de la NASA i aquest 40 aniversari, que millor que veure en una imatge (i que t'expliquin) com van viure els teus avis o els teus pares aquell dia.
Sovint les institucions creuen que són elles les que han de recordar i fer recordar, però no és només així. Si volem celebrar realment alguna cosa, ho hem de fer tots, i en aquests temps, la xarxa pot ser un gran aliat i un gran agregador de la memòria col·lectiva de tots nosaltres.
En moltes webs de partits polítics és molt habitual intentar donar tota la informació a la pàgina principal, aconseguint que al final no es trobi rés, entre desplegables, banners, menús... Així, no només no es dóna tota la informació disponible, sinó que s'aconsegueix que els visitants d'aquesta web no trobin el que busquen i que no tornin a visitar-la.
La web d'un partit polític ha de donar, com a mínim, algunes informacions bàsiques i fer-les molt visibles: notícies, campanyes destacades i formes de col·laborar. En realitat n'hi ha molt poques que tinguin això molt visible, i moltes que o bé no el tenen prou visible o que ni tan sols no es pot trobar a la web principal.
En el partit laborista britànic han aconseguit unir les tres coses, de manera que la seva web és àgil i còmoda per a qui la visita. Té (a part de menús on trobar informació del partit), un gran banner destacat amb l'última campanya, les notícies i una barra lateral on trobar d'un cop d'ull totes les maneres de participar en campanya, de trobar activitats del partit, de rebre informacions, de reexpedir-les als amics, de donar diners....
Si un partit no ensenya clarament el que es pot fer per ell, segurament aconsegueixi poca participació. Depèn de la visibilitat d'aquestes accions de campanya o de tramesa d'informació que aquestes tinguin èxit. Si s'amaga dins de la web, tan sols la gent molt interessada es dedicarà a buscar quines activitats podria fer (algunes d'1 minut, altres de 5, altres d'hores...) que li puguin interessar.
Aquest menú lateral, que es va usar durant tota la campanya nord-americana en les eleccions de 2008, ha arribat a Europa d'una manera senzilla, adaptant-se a la cultura política britànica sense estridències. Recomano passejar-se per la seva web.
Per què unes idees de negoci sonen a ruïna i a altres a diners en metàl·lic? Per què hi ha persones que convencen més ràpidament que d'altres? Com aconsegueixen seduir-nos els discursos polítics? Per què hi ha campanyes publicitàries que recordem de memòria i d'altres les oblidem en l'acte? Com aconsegueixen fer-nos vibrar algunes presentacions? La resposta està en la forma en la qual el missatge està explicat. Els relats aconsegueixen que transformem simples dades en emocions i sensacions genuïnament personals. Mitjançant la narració, i no l'argumentació, aconseguirem seduir la nostra audiència i fer que inverteixi el seu temps en nosaltres. Això és el Storytelling.
Ahir va tenir lloc en el blog de MAS Consulting un xat en viu sobre Storytelling i comunicació política amb Antonio Núñez, l'autor del llibre "Será mejor que lo cuentes".
Estem preparats a Espanya per al Storytelling? Obama, la "niña" de Rajoy i el retorn d'Aznar, i fins i tot Risto Mejide, han estat presents en aquesta entrevista.
Vaig estar seguint el xat i va ser molt interessant (a més me l'han enviat), així que ho publico aquí. Espero que us agradi.
Per a Ismael, la xarxa es configura com l'estructura dominant en la societat present i futura. "En aquesta xarxa, les institucions -com les persones- seran nodes, un node més d'un gran entramat, d'una quadrícula a què cal pertànyer. En cas contrari, el risc de quedar desconnectat [...] serà molt elevat i, en molts casos, insostenible per a la continuïtat d'una causa o d'una organització amb aspiracions a tenir un impacte entre els seus conciutadans".
Per a un polític o per a una organització política pertànyer a la xarxa ja no és només una opció, sinó la naturalesa cap a la qual sembla anar la societat. Serà molt difícil, doncs, canviar o participar de l'esmentada societat sense formar part de la xarxa.
En l'actualitat, a través de la xarxa, la informació flueix. Molts generem coneixement, d'altres el compartim, d'altres l'usem, el variem, ho llegim, ho analitzem, ho descartem... Tal com diu Peña, "la informació no és sinó una matèria primera més que es transmet a cost zero, establint nexes entre diferents nodes de la Xarxa".
Aquesta informació compartida, mòbil i mal·leable "permet explorar noves vies de col·laboració mai abans somiades per les organitzacions i molt menys per les persones a títol individual. Per una part, permet recuperar per a les causes col·laboradors potencials que, per diferents motius havien quedat exclosos de l'acció ciutadana. D'altra banda, permet atrapar col·laboradors experts i formats que podran involucrar-se en tasques intensives en coneixement. A més, donada la virtualitat, permet una acció ciutadana altament distribuïda, tant territorialment com temporalment".
Amb permís d'Ismael, afegiria un tercer grup de potencials col·laboradors, i és la gent que mai no ha estat activa en política, aquells als quals la política no els interessa.
La interconnexió de xarxes, d'amics, de coneguts, d'amics dels meus amics, de fluxos d'informacions que ens arriben, la flexibilitat de plataformes i xarxes, fa que per a alguns determinats temes, temes sovint locals o minoritaris, de "la llarga cua" de la què també Ismael parla al seu article, aconsegueixi que gent que mai no havia participat políticament ho faci. Potser no de manera "conscient". Potser no digui: "Participaré en política", però sí que a la xarxa hi ha milers de maneres de donar suport a causes, de difondre una notícia política que ens interessa, o reexpedir un twit que parla d'algun acte...
David Osimo diu que amb els projectes de participació electrònica ens hem de dirigir no als que normalment ja estan actius políticament, sinó a aquells que no mostren interès per la política. Crec que és a partir de la xarxa, dels nostres contactes i de la nostra influència (major o menor) envers els que ens coneixen, com podem intentar-ho. I és això el que els partits polítics han d'entendre. Una persona pot ser que no recolzi al partit, però sí que pot recolzar a una determinada causa del partit. Cal aprendre a no veure la participació com un tot i a intentar arribar a més gent, apropar-la a l'organització.
Ahir vaig assistir al V Congrés d'Internet, Dret i Polítiques celebrat a la UOC. En tres posts (aquest és el tercer) intentaré resumir l'interessant panell 5, referit a les xarxes socials i la política.
Copons és un municipi d'uns 300 habitants situat a la comarca barcelonina de l'Anoia. El seu regidor de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Comunicació, Ricard Espelt ens va parlar del projecte Copons 2.0, o com la xarxa ha reinventat la democràcia en el seu poble.
Els ciutadans de Copons no tenen problemes "alta política". Però sí que tenen problemes propis: aparcament, escola, caques de gos... però la seva administració municipal és limitada, amb un alcalde i sis regidors. Per a rebre propostes es veien limitats i tenien molt poca participació.
A més, hi ha temes que no són problemes en sí: requeriments, oportunitats, propostes, idees... Amb el projecte col·laboratiu Copons 2.0, l'administració augmenta els seus límits ja que molta més gent col·labora. La gent es fa seva l'administració i actuen no només com a receptors sinó com a emissors d'idees. Les sol·lucions per a problemes habituals s'extreuen del diàleg, a través d'accions de consens.
Copons 2.0 s'ha creat a través d'eines gratuïtes (wordpress, facebook...), i només es deixa debatre i participar si tens el teu propi perfil, amb nom i cognoms. El seu èxit ha aconseguit gestionar millor el municipi, dotar d'eines a la ciutadania, escoltar els seus interessos, creació de bones pràctique i fins i tot que es relacionin més entre ells.
La implicació de la ciutadania de Copons pel be comú és el que preval.
Podeu veure la seva presentació aquí.
I altres ponències del congrés IDP: Cantijoch i Donaire.
Ahir vaig assistir al V Congrés d'Internet, Dret i Polítiques celebrat a la UOC. En tres posts intentaré resumir l'interessant panell 5, referit a les xarxes socials i la política.
Per a José Antonio Donaire ens trobem en un moment de canvi de paradigma, que s'ha produït gràcies a que hi ha un canvi tecnològic.
Tot això ha generat crisis:
1. Crisi d'autoritat. Una autoritat és qui diu que s'ha de fer, i en aquests moments són els partits polítics qui fan d'autoritat. Això genera insatisfacció. Les seves decisions no estan pactades amb la societat, generant decisions poc populars. Hi ha una dicotomia clara entre els partits i la ciutadania. Per a Donaire, el canvi de paradigma es la democràcia deliberativa. Assumir d'una vegada que molts saben mes q uns pocs. La suma d'opinions d'experts pot millorar una decisió o un projecte. El procés de deliberació ha de ser l'objectiu d'una organització. I parla d'efecte deliberatiu perque no valora la democracia participativa. Que tothom decideixi pot suposar que guanyi "Chikilicuatre". Deliberar ho ha de poder fer tothom, però són els representants els que han de decidir.
2. Aparició del concepte de polítiques en lloc de política. Les micropolítiques no tenen desafecció
3. Aparició d'identitats múltiples. Opinions diferents simultànies. Puc opinar coses que podrien ser contraries a idees del govern o el partit. És la complexitat dels discursos individuals.
Però com utilitzar políticament aquest nou paradigma? Hi ha quatre models, ordenats de menor a major influència en el futur:
- Politics 2.0. Aporten transparència, interacció, 1a persona, proximitat
- Medis politics 2.0. Institucions o partits que adopten aquests mecanismes de xarxa. Generen participació, talent col·lectiu, complexitat, meritocràcia.
- Medis polititzats. Al marge dels polítics. Són ciutadans crítics. A la xarxa s'intercanvien idees, es creen comunitats, hi ha ciberactivisme. És una reacció contra la partitocràcia.
- Espais politics 2.0. Són espais de trobada, diàleg i intercanvi. es desenvolupen les identitats complexes. Cal tornar a crear espais utòpics de connexió i intercanvi d'idees, fugir de la dependència que tenim en aquests temps de la partitocràcia.
Per veure el resum de la primera ponència, podeu accedir aquí.
Avui he assistit al V Congrés d'Internet, Dret i Polítiques celebrat a la UOC. En tres posts intentaré resumir l'interessant panell 5, referit a les xarxes socials i la política.
Marta Cantijoch, professora assistent de la UAB i membre del grup de recerca Polnet ha estat la primera ponent. Per ella, Internet fa augmentar certa participació. En l'actualitat hi ha diferents nivells de participació, però la ciutadania pot ser molt activa en uns temes i poc activa en altres.
Una de les distincions que es poden fer per entendre-ho és dividir la participació política entre participació convencional (representativa) i participació no convencional (extra-representativa). En el primer element trobaríem votar, fer-se membre d'un partit, col·laborar en una campanya... Aquestes accions es desenvolupen en el marc formal de les institucions. És a dir, s'accepta el marc institucional.
Pel contrari, la participació extra-representativa la trobem en altres maneres de participació política, com pot ser fer boicot a productes, manifestacions... Són els propis ciutadans, i no les institucions o els partits, qui decideixen el tempo i el format de la participació. Aquí no se segueix la participació típica del marc institucional.
Les tendències a les darreres dècades és un decreixement clar de la part convencional. Hi ha una desafecció política, una disminució de la militància als partits... En canvi, cada cop s'incrementen més les accions participatives no convencionals i tenen més freqüència. La ciutadania ha canviat la seva actitud i cada cop valora menys a les institucions i als seus representants polítics.
Per a Cantijoch hi ha tres tipus de ciutadans en l'actualitat:
1. Ciutadans desafectats. Insatisfets i desmotivats deixen de participar. No s'impliquen políticament (tot i que ho haguèssin fet en el passat)
2. Ciutadans crítics. Estan insatisfets amb els polítics però segueixen estant interessats en participar en política, tot i que cerquen activitats extra-representatives.
3. Ciutadans institucionals. Se senten satisfets i participatius amb l'status quo actual
La xarxa té un paper en aquesta tipologia de ciutadans, especialment en el grup dels ciutadans crítics. Internet ha potenciat un canvi, quantitatiu (dóna molta més informació, més pluralitat de les fonts, els mitjans tradicionals trien l'agenda setting (els temes dels que es parla) i ara ja no ho poden fer tant fàcilment...) i canvis qualitatius (augment dels contactes, horitzontalitat vs. up-down tradicional, pressió sobre els temes que interessen, visibilitat de noves visions crítiques, diversitat d'opinions no sol·licitades explícitament (per exemple els estats dels teus coneguts de Facebook o Twitter...). Ja no hi ha una jerarquia per a parlar d'un tema. Cadascú decideix de quin tema vol parlar, independentment de si té més o menys visibilitat.
Les principals conseqüències és un empoderament del ciutadà (ho utilitzin o no), un canvi d'actitud vers la manera de fer política i també un major impacte de la xarxa, no només en els ciutadans crítics sinó també ens els ciutadans intitucionals, que també utilitzen la xarxa.
I malgrat que sembla un missatge negatiu per a la política en el futur, tal com deia la ponent, s'ha de mirar en el sentit contrari. L'ús de les xarxes per a fer política pot ser una bona manera de re-connectar amb els polítics.
Sovint, la importància de la política d'un govern o d'un partit no té a la xarxa la visibilitat que pot tenir en altres mitjans. Però aquestes grans polítiques només es debaten per televisió o als diaris durant uns dies. L'objectiu d'un partit o d'una administració és que se'n parli durant el major temps possible, i això es pot aconseguir a través de la xarxa.
Un bon exemple el tenim en una de les polítiques estrella de Nicolas Sarkozy aquest any, com és la baixada de l'impost sobre el valor afegit (IVA) en la restauració del 19,6 al 5,5% a partir de l'1 de juliol, coincidint amb l'inici de la temporada turística.
Promesa per l'expresident Jacques Chirac el 2002, la reducció de l'IVA (TVA, en francès) al 5,5% era prevista pel 2010.
La seva rebaixa va ser una reivindicació tradicional de França davant de la Unió Europea que, el passat 10 de març i després d'anys de debats, va acordar permetre un IVA reduït en determinats serveis que requereixen una gran mà d'obra. El president francès, havia vinculat clarament la rebaixa de l'IVA amb un descens en els preus que paga el consumidor, amb l'objectiu de desenvolupar l'activitat i l'ocupació al sector de la restauració.
Des de l'1 de juliol aquesta baixada d'impostos ja és un fet, i quina millor forma de recordar-ho i d'aconseguir més participació que posant-ho al web del partit de Sarkozy, l'UMP.
En entrar a la seva web és aquesta pàgina sobre aquesta rebaixa el que trobem, amb un enllaç per visitar la web del partit (si volem). És a dir, el primer i més important que veiem en entrar és aquest èxit del govern.
En aquesta pàgina veiem les millores que proporciona la llei (millores per al consumidor, per als restauradors, per als salaris...) i podem accedir al text de la llei o a més informació. Es poden visualitzar a més vídeos amb l'opinió de diversos restauradors, clients o diputats, que sens dubte parlen bé de la llei i de Sarkozy.
També podem anar a un grup de Facebook sobre el tema i al post del blog de la UMP on parla d'aquesta rebaixa. L'objectiu és que la ciutadania vegi al partit com un garant de la millora de les seves condicions de vida, i l'abaratiment del que consumin diàriament en bars i restaurants és una bona prova d'això. A Facebook i l'el blog poden parlar d'això, felicitar a l'UMP i al seu líder i en resum, apropar-se al partit, objectiu últim d'aquesta campanya web.
El passat mes de maig, del 9 al 12, el Papa Benedicte XVI va visitar Jordània. Era el seu primer viatge a aquestes terres. La importància d'aquesta visita va ser gran per al país, tant que va servir d'excusa perquè la reina, Rania de Jordania, comencés a escriure en un compte de Twitter, i continua des de llavors. És interessant que el seu compte estigui verificat, una nova beta de Twitter que assegura que el titular del compte és realment aquesta persona. Té 360.000 seguidors.
Aquests dies ha estat a Barcelona de visita amb els seus fills, i també ha explicat el que ha estat fent a través d'aquest mitjà.
No és la primera incursió de la reina en les noves tecnologies, que ja publica texts a la seva web personal i a Facebook (61.000 admiradors). A més, té una gran activitat a Youtube.
La raó per la qual ha creat aquests canals de difusió de les seves activitats i idees apareix ja en un dels seus primers missatges a Youtube, on ja va deixar clares les seves intencions: "És important que ens unim per acabar amb tots els estereotips; em sorprèn les idees errònies que existeixen sobre nosaltres: Poden treballar les dones àrabs? Odien els àrabs els americans? ". El seu objectiu és acabar amb els estereotips i la millor forma de fer-ho és explicar al món, a través de Youtube, Facebook o Twitter, i la majoria de vegades en anglès, la realitat del seu país i de la seva religió.
Vía un tweet de Jordi García.
Des de l'1 de juliol, Suècia ha pres les regnes de Unió Europea, una presidència plena d'incerteses que pensa fer de la crisi financera i del canvi climàtic les seves prioritats. El seu major repte a escala internacional: aconseguir un acord global de retall d'emissions de CO2 que rellevi al protocol de Kioto i l'acceleració de l'ingrés d'Islàndia a l'UE, a part sens dubte de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa si, finalment, és aprovat en el referèndum que ha de celebrar Irlanda.
Suècia va prometre fa uns dies que la pàgina web de la seva presidència de l'UE seria la millor de totes les que s'han realitzat fins ara, i potser ho sigui, ja que a més de les notícies actualitzades de l'UE, també es pot veure l'agenda de reunions, acreditacions de mitjans, vídeos explicatius, i el més nou: un Twitter de la presidència sueca, denominat "Live from the Presidency".
El Twitter es pot visualitzar en la home de la web, i està format pels Twitters de Roberta Alenius, Gunnar Caperius, Kristina Lindahl, Mia Widell, Marten Wierup i l'oficial de noticies de la presidència.
Lo dolent és que no usen Twitter per conversar amb les persones interessades, sinó per difondre els seus missatges, i la prova és que els 6 Twittaires gairebé no segueixen ningú. No estan interessats en escoltar el que la gent ha de dir, i menys d'interactuar-hi.
Això ja de per si és greu, però el pitjor, tal com indiquen a Cinco Días, és que a més és potser un ferm candidat a convertir-se en el Twitter més avorrit del planeta.
Els seus missatges són monòtons, i es limiten a anunciar reunions i finals de reunions.
"La primera reunió ha anat bé", anunciava un dels missatges d'ahir. I els 140 caràcters de rigor es completaven que "la cosa més excitant que ha ocorregut ha estat que s'ha afegit el dèficit excessiu de Letònia a l'agenda de l'Ecofin".
Estocolm presidirà diversos centenars de reunions durant els pròxims sis mesos. I la majoria seran tan excitants com la d'ahir.
A Suècia hi ha 75.000 usuaris actius de Twitter, potser podrien haver triat a algun d'ells perquè els representés, i no a pobres empleats del departament de comunicació de la presidència sueca que no saben el que és Twitter. Potser també es podia intentar donar valor a aquestes reunions, i no merament anunciar quan comencen i acaben, potser explicar què són, per a què serveixen, qui assisteix, què es parla... mil coses que no fan, i que aconsegueixen que el seu missatge sigui soporífer, a part d'unilateral. Només ells emeten missatges, sense escoltar ni respondre a ningú.
El discurs inaugural del Congrés anirà a càrrec de James Grimmelmann, professor associat de la New York Law School (NYLS) i membre de l'Institute for Information Law and Policy. Grimmelmann és una de les veus més prestigioses a nivell internacional sobre legislació i política en l'àmbit d'internet.
El congrés s'ha estructurat en dues jornades, amb sessions de matí i tarda, en què s'han programat conferències que comptaran, cada una, amb diferents ponents. Al final de cada jornada Daithí Mac Sithigh, professor de la Facultat de Dret de la Universitat d'Anglia de l'Est (Regne Unit) especialista en legislació sobre noves tecnologies, traurà conclusions del que s'hagi tractat.
Recomano llegir el programa. Té una pinta molt interessant.
Per la meva part, assistiré la tarda del dimarts al plafó 5: "Participació política i xarxes socials", per escoltar Rachel Gibson (Universitat de Manchester), José Antonio Donaire, diputat al Parlament de Catalunya pel PSC i Ricard Espelt, regidor de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i Comunicació de l'Ajuntament de Copons.
També parlen del Congrés Joan Gavaldà, TIC Tarragona o Brou cassolà.
Subscribe to:
Missatges (Atom)
