A les 14.10 hores del passat dissabte 23 de maig, com diu la tradició, el president del Parlament alemany (Bundestag) anunciava la reelecció, després d'una votació secreta, de Horst Köhler com a president del país.

Però tal com indiquen a "El Mundo", quinze minuts abans de revelar oficialment el nom del guanyador, 1.500 membres germànics de la xarxa social a Internet Twitter eren els primers ciutadans en saber-ho a causa de filtracions internes. Van ser tres parlamentaris, amb set segons de diferència, els autors de la notícia que va recollir immediatament la cadena pública de TV ARD: Julia Klöchner, del mateix partit que el president Köhler, la Unió Cristianodemòcrata (CDU), i Garrelt Duin i Ulrich Kelber, ambdós del Partit Socialdemòcrata (SPD).

El 'Twittergate', com ja ho defineixen humorísticament alguns mitjans alemanys, arrencava amb el missatge de Klöchner: "Nois, podeu veure el partit de futbol en pau. La votació ha estat un èxit". Als pocs segons va ser enviat el de Kelber, més complet i concís: "El recompte està confirmat: 613 vots. Köhler ha estat reelegit". L'escàndol ha estat majúscul a Alemanya, ja que per primera vegada no es va anunciar primer el president als diputats, sinó que va ser la televisió (recollint els tweets) la que ho va fer.

Més informació a EsTwitter i a ActualidadDigital.



Si el passat 23 de gener es va presentar el canal del Vaticà a Youtube dedicat al papa Benedicte XVI i fa una setmana el canal de Facebook; segons llegeixo a Isopixel (vía Mashable), el papa Benedicte XVI acaba de llançar una aplicació per a iPhone/iPod Touch i una altra per a Facebook.

H2Onews, l'aplicació per a iPhone i iPod Touch bàsicament difon notícies sobre l'Església al món mentre la de Facebook, Pope2You permet enviar postals virtuals amb missatges religiosos als nostres contactes, veure imatges del papa i estar al corrent de la seva vida...

L'aplicació H2Onews per a iPhone i iPod Touch distribueix en exclusiva sobre iPhone les principals notícies sobre la vida de l'Església al món. En col·laboració amb el Centre Televisiu Vaticà i la Ràdio Vaticana és possible visualitzar les notícies de vídeo i àudio de la Ciutat del Vaticà4. H2Onews és la primera aplicació de videonews dedicada al món catòlic, a través de la qual pots seguir els viatges i discursos de Benedicte XVI, a més dels principals esdeveniments eclesials mundials. L'aplicació està disponible en 8 idiomes: Espanyol, Anglès, Italià, Francès, Alemany, Portuguès, Hongarès i Xinès, i les notícies estan disponibles en format vídeo, àudio i text.

D'altra banda, l'aplicació Pope2You per a Facebook et permet rebre a través de la xarxa social més important del món els missatges del Papa Benedicte XVI. Es pot trobar així el Papa a Facebook, sentir les seves paraules, veure les seves fotos, rebre els seus missatges de felicitació sota la forma de "targetes virtuals". Les targetes podran ser enviades als teus "amics" a Facebook i l'aplicació podrà ser compartida amb qualsevol persona. D'aquesta manera, tal com indiquen a la web, "podrem crear una estreta xarxa de comunicació al voltant del nostre Sant Pare".

Totes aquestes eines virtuals poden trobar-se a la pàgina PopeToYou, que com el nom ja indica, està dirigida a escoltar la veu del Papa en qualsevol aplicatiu. Un dels eslògans escollits per a les jornades de comunicació socials que van tenir lloc ahir diumenge es titula: "Noves tecnologies per a noves relacions", el que incideix en la necessitat de difondre el missatge de l'església per tots els mitjans possibles, i especialment a través de la xarxa.

Aquestes noves maneres de comunicació no deixen de sorprendre, sobretot, i com ja deia Antoni Gutiérrez-Rubí, perquè són "Nous llenguatges i sensibilitats, però vells dogmes: El Vaticà està modernitzant el llenguatge i els mitjans, però alhora, endureix la doctrina. El Papa digital, ecològic, mediàtic... és, alhora, un líder religiós que ha endurit el missatge de l'Església. Revolució digital i involució dogmàtica sembla ser l'aposta de Benedicte XVI que considera les noves tecnologies com un "vertader dó per a la humanitat” i un canal per a la comunicació. [...] diu el portaveu del Papa, Federico Lombardi, que "La seva Santedat desitja trobar els homes allà on es trobin" i amb aquesta intenció va programant les seves "xarxes". Benedicte XVI modernitza l'Església per als escenaris 2.0, mentre l'atrinxera en la doctrina més conservadora. [...] És un Papa del món d'avui per a un Regne que no és d'aquest món. A Dios rogando y con el “ratón” dando".

Iran té una població de 70 milions de persones, i d'elles el 60% té menys de 25 anys.
Al país, la ràdio i la televisió pertanyen a l'Estat, és per això que la xarxa s'està rebel·lant com l'única eina per a comunicar-se i per a fer política contra el poder establert, i és just per aquesta raó que el govern iranià intenta que aquests continguts en la xarxa no puguin ser vistos.

Iran (juntament amb l'Aràbia Saudita i la Xina) està al capdavant de la repressió a Internet, segons la consideració que fa l'informe de Reporters sense fronteres on es recorda que "segons el conseller del fiscal general de Teheran, les autoritats van bloquejar en 2008 cinc milions de llocs web". Per a assegurar-se aquesta censura, des de 2006 la velocitat de connexió està limitada a 128 kbits/s, el que limita el visionat de vídeos (tot i que Youtube es censura regularment, com el New York Times o la Wikipedia) i la càrrega de pàgines web.

A la xarxa, s'estima que hi ha uns 20 milions d'internautes, que escriuen 700.000 blogs. Els blogs escrits per la diàspora iraniana al món encara són més nombrosos, i evidentment, amb un sentit més polític i crític amb el govern religiós. Una gran anàlisi sobre la blogosfera iraniana que recomano es va realitzar a l'abril de 2008 pel Berkman Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard (que resumeixen a Netpolitique), on es delimiten quatre grans grups de bloggers:

1. Laics-reformadors. Molts d'ells a l'estranger, per raons òbvies, i molts altres (la majoria) que escriuen sota pseudònim. Són crítics amb el govern i en alguns casos, perseguits i buscats per "Activitats o propaganda contra la seguretat de l'Estat"
2. Conservadors-religiosos. A favor del govern i de la revolució islàmica
3. Poesia persa. Tradicional i molt seguida en el país
4. Altres temes

En aquest context, el passat 22 de maig es van triar els tres candidats que es presenten contra Mahmud Ahmadineyad a president del país en les eleccions del pròxim 12 de juny, tots escollits amb el vistiplau dels clergues del Consell dels Guardians de la Revolució, que van descartar a altres 471 candidats.
Tots ells s'han llançat a la web per a fer campanya, intentant esgarrapar vots de les persones crítiques i descontentes amb el règim, i ho fan allí on es troben aquestes veus crítiques: a la xarxa, sigui en blogs o especialment en xarxes socials com Facebook.
La política a Iran (o la qual va en contra del règim) es desenvolupa a la xarxa i a través de SMS (el 47% de la població té telèfon mòbil), i és la població jove (que van néixer després de la revolució de 1979) la que la porta a terme.

Veurem el que succeïx, però m'agradaria deixar una reflexió de Netolution: "L'introduction du télégraphe en Iran dans les premières années du vingtième siècle a contribué au déclenchement de la première révolution contre le régime despotique de la dynastie Kadjar, celle du téléphone et des cassettes dans les années soixante-dix a aidé l' ayatollah Khomeini a lancer se révolution contre le Shah, aujourd'hui le réseau Internet et la télévision par satellite son arrivés en Iran offrant de nouveaux appétits à la troisième génération d'iranien".


Fotografía superior extreta de Gran Angular (vía un twit de Carlos).

El passat 18 de maig van sortir a la llum els resultats d'una enquesta de Fleishman Hillard sobre l'ús de la xarxa per part dels parlamentaris europeus. 110 eurodiputats van respondre al qüestionari, explicant com utilitzen les eines digitals en la seva vida laboral i per aconseguir potencials votants per a les eleccions futures.

A través dels resultats de l'enquesta, s'arriben a dues conclusions:
- Els MEPs (membres del Parlament Europeu) només estan començant a utilitzar Internet al seu ple potencial per tal d'apropar-se als votants, tot i que es veu una clara tendència a fer-ho cada cop més sovint.
- El Parlament Europeu necessita incorporar comunicacions digitals al seu treball de comunicació pública. Actualment la pressió política directa, les relacions amb els mitjans de comunicació i unes altres formes de comunicació dels MEPs encara són molt importants. La integració entre les actuals maneres de comunicar-se i les comunicacions per la xarxa és la clau.

Alguns resultats interessants:

• El 75% dels eurodiputats tenen un espai web personal
• El 62% mai no ha sentit parlar de Twitter ni (per descomptat) sap què és
• El 24% tenen blog, però d'aquests, només el 26% comenta a altres blogs
• El 51% dels eurodiputats creu que tenir un bloc o un nanoblog és efectiu per comunicar-se, mentre que el 81% pensa que allò efectiu és escriure una columna a un diari
• El 51% visita un o més blocs a la setmana
  

En resum, una molt bona enquesta que ens demostra que l'ús de la xarxa segueix desenvolupant-se, molt lentament, i que sovint els polítics segueixen sense entendre el seu interès i la potencialitat que té per augmentar la visibilitat d'aquell/ polític/a o de les seves idees. Van enrere de la ciutadania en l'ús d'aquestes eines.

Us recomano fer-li una ullada a la resta de l'estudi.

Gràcies a Veronique Verlinden per donar-me la informació (i a Rafael de Yzaguirre per l'enllaç).

Avui he assistit a l'excel·lent conferència de Rahaf Harfoush al BDigital Global Congress de Barcelona. Harfoush és codirectora de la plataforma en línia del Forum de Davos i va ser estratega de la campanya de comunicació de noves tecnologies amb Barack Obama.

La ponent ens ha explicat com va veure ella la campanya d'Obama i com les noves tecnologies van tenir impacte en la gent, tant en els treballadors i voluntaris d'Obama com en els simpatitzants i votants, com van crear relacions i converses.
Tota la campanya per si mateix va ser una innovació constant, basant-se en tres lliçons bàsiques: presentar-se a tots els Estats (desafiar tots els oponents on sigui possible); buscar el públic indecís i descontent; i enfocar les donacions a baixes quantitats, però de molta gent (va aconseguir 750 milions de dòlars -McCain 360 milions-, i el 67% van ser online).

Temes clau i d'èxit a la campanya:

1. Campanya totalment integrada, amb les TIC com a concepte organitzatiu
2. Les accions online es traslladaven offline, al veïnat, buscant contactes personals, comoditat, confiança en els teus veïns, familiars i amics.
3. Una marca i un disseny consistent i coherent. Sempre s'usaven els mateixos colors i marques, presencialment, però també online, vigilant molt el que es mostrava en xarxes socials, webs, twitter... fins i tot en els mítings: qui no portava els colors adequats, no sortia a la televisió ni a les fotografies
4. Repeticions del missatge. Avançar a poc a poc, tema a tema

Cada simpatitzant tenia una eina de potencial ciberactivisme: MyBarackObama.com, amb dos milions de perfils creats i 35.000 grups de voluntaris creats. Entre tots, es van crear 200.000 esdeveniments i 400.000 posts sobre Obama.

En resum, Rahaf Hafoush ens indica que ha pogut extreure set lliçons de la campanya d'Obama:

1. Redefinir el compromís de la ciutadania. Cal crear oportunitats de fer alguna cosa, d'actuar, de participar en la campanya, i això es va aconseguir a través sobretot de xarxes socials, amb multitud de persones apuntades a aquestes xarxes: Facebook -3.279.102 amics, Myspace 1.043.850 amics, YouTube -1.824 videos pujats (i 20.000.000 de visualitzacions), Twitter -137.206 followers... Les xarxes socials creen aquestes noves formes de comunicació, especialment mitjançant la interconnexió de xarxes. Les noticies arribaven abans per aquí (i de manera personalitzada) que a través de la premsa tradicional.
També es va participar en xarxes minoritàries, molt segmentades, i no només en les grans. Per a Harfoush, té molt mèrit no només centrar-se en quanta gent et segueix, sinó centrar-se en el valor que es genera, les comunicacions que es realitzen, com s'implica la gent, les activitats generades. No tot el món participa, però sí que hi ha uns prescriptors. Ells són l'objectiu, ja que són els qui atrauran més gent.

2. Convertir públics que no votaven. Es va fer a través d'e-mail, i en total es van enviar mil milions de correus electrònics, hiper-segmentats per codi postal i per trets personals, història de donacions (respectar la contribució)...
Es van aconseguir 13 milions d'adreces de correu electrònic. No només es demanava el vot o participar en alguna activitat, sinó que en el cas dels indecisos les peticions no eren directes, eren mes suaus: truca a un amic, dóna 5 dòlars, mira un vídeo... D'aquests missatges, es van enviar 5 milions als més dubitatius.

3. Facilitar comportaments preexistents. No es pot canviar la manera de ser de la gent i tornar extrovertit qui no ho és. La ciutadania està acostumada a parlar amb els seus amics i coneguts, i és per això que es van crear aplicacions que poguessin fer-ho, i de passada agilitzar la manera de saber a qui s'havia trucat i a qui no, i qui anava a votar Obama. Un bon exemple és l'aplicació per a iPhone, mitjançant la qual el propi telèfon es convertia en una oficina pro-campanya.

4. Accions correctes en l'activity index de MyBO. Maneres per recolzar la campanya: es donaven punts per escriure un post, penjar un vídeo, fer una trucada... I a partir d'allà es creava un rànquing. L'algoritme mirava quina data feies alguna cosa i si no eres actiu cada setmana baixaves en el rànquing. Es van crear competicions entre els voluntaris per aconseguir el premi: assistir a una conferència d'Obama i conèixer-lo.

5. Personalització de la missió. Calia aconseguir que la gent se sentís partícip, socis d'Obama i de la campanya. Per a això també es van crear widgets de donacions personals (que es denominava "personal fundraising pages") per posar en blogs, xarxes socials o en el propi perfil personal de MyBO.com.
Així no només es recolzava a Obama (econòmicament) sinó també al veí o amic que t'ho demanava, i que pujava en el rànquing. Era tot a través de relacions personals de cada un. En total, 75 mil persones van aconseguir 300 milions de dòlars, a més d'enfortir vincles entre els usuaris.

6. Més poder a la co-innovació. Es creaven contínuament esdeveniments, que tots podien veure a través de google maps, per exemple, on es publicitaven. Qualsevol podia realitzar la seva festa o la seva reunió, a qualsevol barri dels Estats Units.

7. Abraçar l'inesperat. En Internet, sovint hi ha una falta de control, i això genera por en moltes empreses. En canvi, Obama estava encantat i en cap cas no s'oposava que qualsevol creés alguna cosa amb la seva imatge, amb el seu logo o amb les seves imatges o texts. Obama i la seva campanya volien participar en la conversa. Un bon exemple és el "Yes we carve", o grafittis, el vídeo de Will.i.am (que van veure 27 milions de persones) .... que es van crear des de fora de la campanya.

El passat mes d'abril vaig llegir un interessant article d'Andreas Jungherr titulat "The DigiActive Guide to Twitter for Activism" (PDF), en el que l'autor ens parla d'una nova manera de ciberactivisme social a través d'una eina sorgida entre 2007 i 2008, Twitter. Per a Jungherr hi ha cinc maneres d'usar-lo per al ciberactivisme polític, i les enumera, amb exemples del seu ús i del seu impacte en la realitat.

1. Difondre el missatge. Un dels desafiaments més grans per als activistes polítics és difondre notícies sobre els esdeveniments que són rellevants per a la seva causa, però que no arriben al radar dels mitjans de comunicació tradicionals. Mitjançant Twitter, els activistes tenen un nou canal per estendre les seves notícies al món sencer, fins i tot mentre els esdeveniments encara s'estan produint. Un bon exemple es va produir el desembre de 2007, amb l'assassinat de Benazir Bhutto, llavors el líder del partit d'oposició pakistanesa. La notícia va arribar per primera vegada abans a la població a través de Twitter, i des d'allà es va començar a discutir sobre el seu impacte en el futur del Pakistan. El mateix va ocórrer en els atemptats de Mumbai (Índia) el novembre de 2008.
2. Campanyes en els social media. Twitter s'ha convertit en un instrument valuós en la interacció de plataformes de diferents mitjans de comunicació socials. El seu verdader poder rau en la combinació d'aquest servei amb canals de mitjans de comunicació socials més establerts com YouTube, Facebook o blogs. Un bon exemple ho trobem en el "Twitter Vote Report", on diversos voluntaris independents van usar Twitter per supervisar el procés de votació durant les eleccions presidencials nord-americanes de 2008, reaccionant a un post al blog de Nancy Scola i Allison Fine sobre la possibilitat d'usar Twets i hashtags per relatar possibles irregularitats locals en el procés de votació. Gràcies a Twitter i a com es va difondre en altres mitjans socials, el projecte va tenir èxit i fins i tot arribà als mitjans tradicionals.
3. Coordinació de campanyes col·lectives. Qualsevol campanya és molt difícil d'organitzar i de coordinar, però hi ha algun exemple interessant d'això a Twitter, per exemple durant els incendis que van devastar San Diego l'octubre de 2007, quan els habitants d'aquestes zones necessitaven informació fefaent sobre el que ocorria, el que podien fer i sobretot, on era el foc. Els mitjans de comunicació tradicionals no podien fer-ho, així que molts habitants es van organitzar a través de Twitter, començant a fixar actualitzacions en temps real amb la informació dels focs i el que succeïa al carrer.
4. Crowdsourcing. El crowdsourcing espera trobar solucions als problemes existents buscant voluntaris interessats que ofereixen la seva mestria i les seves opinions. Per a això Twitter ha resultat ser un instrument útil. Un bon exemple el tenim en el post que Loïc Le Meur va fer en el seu blog el 27 de desembre de 2008 demanant ajuda per fer un cercador a Twitter. El seu missatge es va difondre a través d'aquest mitjà, buscant voluntaris. Dotze hores després, ja s'havia realitzat un prototip.
5. Seguretat personal. És un desafiament constant per als activistes romandre informat sobre l'estat de la seva comunitat. Els activistes polítics en règims repressius afronten el perill constant. Per tant per a un grup local d'activistes és vital ser capaç de comunicar el seu estat als seus col·legues amb regularitat, i Twitter s'ha demostrat un poderós instrument per a això. Trobem exemples en les protestes anti-governamentals a Egipte d'abril de 2008. La policia egípcia va detenir l'estudiant de periodisme americà James Karl Buck. Encara de camí a la comissaria, va aconseguir usar el seu telèfon mòbil i enviar un SMS. Amb aquest SMS va posar al dia el seu estatus a Twitter amb sol una paraula "Arrested". Els col·legues de Buck van estendre el seu missatge a Twitter, que va arribar al govern americà i egipci i en sol unes hores van aconseguir la seva llibertat, fins i tot estant a milers de quilòmetres de distància.
   

Dues d'aquestes formes d'activisme (difusió del missatge i seguretat personal) les hem vist els últims dies amb ladetenció per incitar al pànic financer del guatemalenc Jean Anleu Fernández per escriure en el seu Twitter: "Primera acción real sacar el pisto de Banrural quebrar al banco de los corruptos". Fernández protestava amb aquestes 14 paraules per l'assassinat de assassinat de Rosenberg, advocat que va denunciar a través d'un vídeo entre altres al president del Govern Álvaro Colom i a Banrural de ser darrere de la seva mort per conèixer una trama de blanqueig de diner procedent del narcotràfic.

El cas ha tingut una enorme difusió internacional, amb una onada de solidaritat a través de Twitter, xarxes socials i blogs, la qual cosa ha fet que salti als mitjans de comunicació offline de tot el món, i que s'hagi convertit en un verdader escàndol a Guatemala,.
Actualment ja està lliure, gràcies també a la solidaritat internacional que ha pagat la seva fiança.

La Índia ha celebrat durant 28 dies les eleccions legislatives més complexes del món, amb 714 milions de persones, el 83% d'elles hindús, dividits en 4.600 castes diferents, que elegeixen els 543 diputats de l'Assemblea (Lok Sabha) que representaran els 35 Estats territorials indis. Les eleccions s'han desenvolupat en cinc fases, amb 830.000 col·legis electorals i 1.100.000 ordinadors per recollir el vot electrònic. El resultat, finalment, es coneixerà avui, i les enquestes vaticinen un parlament atomitzat, on els grans partits hauran de pactar.

Els dos partits més importants són el Partit del Congrés, que ha controlat el poder durant gairebé tota la història d'Índia, la formació de la qual encapçala la coalició governant Aliança Progressista Unida (UPA) i que aspira a la reelecció de l'actual primer ministre, Manmohan Singh; i l'oposició, amb l'hinduista Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi, BJP) i el seu candidat Lal Krishna Advani. Ambdós candidats sumen 159 anys.

La campanya s'ha lluitat (per part d'ambdós candidats en persona, els seus partidaris i líders) en el terreny, en els mitjans convencionals i per primera vegada online, utilitzant eines 2.0 per difondre els missatges d'ambdues formacions.

En el partit del Congrés, el més impactant és la compra dels drets de la cançó "Jai Jo" de la pel·lícula Slumdog Millionaire, que ha usat en els seus vídeos electorals, penjats al seu canal de YouTube. També van fer un bloc (que no ha funcionat).

El BJP, per la seva part, i tal com indiquen a GlobalVoices, va ser ràpid a prendre represàlies amb una paròdia 'extraoficial' "Bhay Ho" (Que hi hagi por) atacant l''actitud celebratoria' del Congrés en època d'atacs terroristes, inflació, recessió, pèrdua d'ocupacions, etc.

I en aquestes eleccions ha estat aquest partit, el Bharatiya Janata Party (Partit del Poble Indi, BJP) i el seu candidat Lal Krishna Advani, els que més han utilitzat la xarxa, de dues maneres:

1. Creant eines 2.0 i llançant una forta campanya de màrqueting en línia, a través de blogs, el lloc web del candidat, microsite de simpatitzants, aplicacions de xarxes socials com Facebook, Orkut, YouTube o Twitter (a través de l'oficial @bjp, i d'altres com @missionbjp, @friendsofbjp o @4bjp).

2. Amb una inversió brutal i agressiva en AdSense de google, on des de fa dos mesos trobes anuncis d'Advani en la majoria de pàgines web índies, encara que com bé indiquen des del blog d'Augusto Erbin (la lectura del qual em va donar la idea d'investigar sobre aquestes eleccions), "en els banners no es transmeten missatges que promocionin les seves propostes, la qual cosa deixa veure una errada elemental de comunicació. [...] Un clar exemple que resulta important aparèixer en tots costats, però mentre es tingui alguna cosa important a dir".

La viralitat, que no és més que el boca orella de tota la vida, és el que aconsegueix en aquests temps que el teu missatge sigui escoltat per multitud de persones. S'aconsegueix especialment gràcies als vídeos, és a dir, a través de Youtube, però també a que aquests vídeos no romanen tan sols a Internet accedint a la pàgina de YouTube corresponent, sinó que són compartits, enllaçats i distribuïts per tota la xarxa i, amb sort, per la televisió.

L'objectiu de qualsevol empresa, partit o institució al fer aquests vídeos és aquesta anhelada viralitat, que siguin els propis usuaris els que comparteixin aquest vídeo, ho visualitzin i ho enviïn als seus amics/es a través d'altres eines socials: e-mails, twitter, Facebook, blogs… Per a aconseguir-lo, hi ha diferents consells (alguns molt, molt bons), però només un que considero bàsic: crear un contingut que sigui original, divertit, sorprenent i de no més d'un minut. A partir d'aquí, és qüestió de sort i de fer-lo arribar al major nombre de gent possible.

Quelcom semblant han pensat des del Parlament europeu, creant vídeos divertits que ens traslladen un missatge: la necessitat d'acudir a les urnes el pròxim 7 de juny en les eleccions europees. Fa unes setmanes van treure el primer i just ahir han llançat el segon. I la veritat és que, sobretot el primer, tenen totes aquestes característiques que citava.
Per descomptat, també tenen els vídeos “seriosos”, com per exemple aquest en català. Tots estan pujats al canal YouTube del Parlament Europeu.

El proper dissabte 23 de maig, STIC.CAT, conjuntament amb la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i AnticsUPF, organitzaran una jornada d’anàlisi de la política 2.0 dels partits catalans de cara a les eleccions europees del proper 7 de juny, amb els responsables web de cada partit, cosa força complicada d'aconseguir.

STIC.CAT, creadora dels Premis Bloc Catalunya, té com a objectiu que els responsables dels àmbits 2.0 dels respectius partits expliquin aquesta manera de fer política a la xarxa, quin tipus de posicionament pretenen i com volen promoure la interacció amb els usuaris i, al mateix temps, entre els militants i els polítics.

És per això que us convoquem a l’acte programat pel dia 23 de maig amb el següent programa:

PROGRAMA DISSABTE 23 MAIG

11h: Presentació de l’acte a la Facultat de Ciències Polítiques de la Pompeu Fabra.

11.15h: Taula de debat. Moderarà el membre d’STIC.CAT, Toni Sellas.

Hi participaran: Raquel Querol (PSC), Roc Fernàndez (CiU), Ignasi Llorente (ERC), Eva Marín (ICV) i Santi Rodríguez (PP).

12h: Cafè.

12.15h: Segon debat dels citats representants dels partits.

13h: Cloenda.

Podeu veure l'esdeveniment a Facebook, i apuntar-vos a info@stic.cat

Espero que ens veiem per allà.

En menys d'un mes tindran lloc les eleccions europees, les primeres on 27 països podran votar i les primeres on l'ús d'Internet pot tenir un paper important a l'hora de donar a conèixer el que es fa a Europa i a l'hora de demanar que la gent vagi a votar.
És per això que a la UE han preparat una gran campanya per a cridar a la gent a les urnes. Ho han fet de manera presencial, però també estan utilitzant qualsevol eina a la xarxa per a intentar fer que la gent, especialment els joves, no es quedin a casa el proper 7 de juny.

Tal com ens va dir Bárbara Quílez, la webmaster en idioma espanyol, en una visita a Brussel·les el passat mes d'abril, la pàgina web de la UE i també la web de les eleccions europees, té 22 editors, un per cada idioma oficial, i al contrari que a la pàgina oficial, en aquest web s'intenta donar més sensació d'interactivitat, amb enquestes, articles a debatre o preguntes obertes a l'opinió de la ciutadania.
També es té especial vigilància a l'hora de fer notes de premsa, que no són meres traduccions, sinó que s'intenta fer-les atractives al gust de cada Estat.

Respecte a les eines, el passat 15 d'abril va sortir el perfil a MySpace del Parlament Europeu, on s'inclou un joc d'identitat digital (triant les icones que més s'adapten a la teva manera de pensar per a posar-les al teu bloc o web), un google maps amb esdeveniments i activitats a tota la UE que tenen a veure amb les eleccions europees, vídeos procedents del canal YouTube del Parlament (on van incloent anuncis i vídeos divertits per a implicar a la gent a votar), fotografies procedents del canal Flickr del Parlament (on també han creat un concurs de fotografies), fotos i imatges per a personalitzar els teus perfiles de Facebook, un fòrum, maneres d'ajudar o treballar al Parlament Europeu...
També han creat una pàgina a Facebook, amb 8.000 admiradors pel moment, i on van destacant les activitats més interessants que es fan a Europa per a les eleccions, les hagin fet des de la UE o no.

Des del web de les eleccions europees es podrà seguir l'escrutini en directe, i es poden trobar recursos interessants (banners, cartells, logos, salvapantalles, vídeos i mp3...) per difondre la campanya. També és molt interessant el bloc comunitari "Writing for (y)EU" que han creat els 22 webmasters, on recullen les darreres informacions del Parlament i de la campanya, i donant un to personal, més allunyat de l'oficialitat del Parlament Europeu.

Són esforços considerables per part del Parlament, aprofitant totes les eines possibles per a difondre les eleccions, i amb un cost també considerable: 12 milions d'euros per a la campanya offline i 2 milions per a la campanya online. Espero que tingui èxit i la gent vagi a les urnes.
El problema arribarà quan acabin les eleccions, i és que, com la majoria dels partits, segurament totes aquestes eines creades desapareixeran o no tindran continuïtat.

Ahir va tenir lloc el III Beers&Politics, on vam comptar amb la interessant classe magistral de Gabriel Colomé, fent política-ficció i explicant-nos com podríem crear un partit polític des de zero d'àmbit espanyol en aquests temps.

Us deixo uns apunts:

1. Cal anar a lluitar als llocs on podem guanyar i el sistema electoral permet que tinguem opcions. Així, de les 50 circumscripcions només estarem en les 32 on hi ha suficient gent per tenir alguna opció
2. No guanyarem les eleccions, és impossible. El nostre objectiu és situar-nos entre PSOE i PP per ser clau en la governabilitat. Aconseguir de 15 a 20 escons. La constitució es va fer per aconseguir una democràcia consociativa (tal com ho defineix Lipjhart), és a dir, que no hi hagi majories bipartidistes, que els partits hagin de negociar. Aquest és el nostre objectiu, ser un partit frontissa entre els dos grans
3. Hi ha 7 milions de vots que no van a PSOE i PP a Espanya. Hem d'arribar a aconseguir dos milions
4. El nostre target són les ciutats i les seves zones metropolitanes. Gent de classe mitjana, amb estudis, de 0 a 2 fills i amb ingressos. No buscarem la classe treballadora ja que ja solen votar a esquerres
5. No ens hem de presentar com un partit, sinó com un moviment
6. Els nostres votants, urbanites, tindran de 18 a 45 anys, amb la qual cosa serà gràcies a la xarxa com ens comunicarem i com difondrem el moviment
7. Fins ara no hem parlat d'ideologia, i aquí hi ha un nom interessant a utilitzar: el moviment "liberal-demòcrata", que evoca tant el lliure mercat com el benestar social
8. Caldrà anar a buscar els punts febles de PSOE i PP, insistir en els punts en els quals els votants d'ambdós partits es sentin més descontents amb la seva elecció
9. Haurem de tenir presència a les grans ciutats espanyoles, amb gent que mai no hagi estat a cap partit ni se la pugui vincular. Cal aprofitar els llocs on ara hi ha bipartidisme de facto, però on sempre hi havia hagut més partits
10. Per a això comptarem amb una xarxa de bases actives a les que caldrà coordinar, tal com ens va indicar Guillem López Bonafont. Per aconseguir aquestes bases caldrà anar a buscar els desafectats políticament (aquest 20% d'abstencionistes), generant màrqueting relacional i comunicant-nos constantment amb aquestes grassroots. El nostre "moviment" ha de ser una "causa", una cosa per la qual implicar-se i activar-se políticament, quelcom que sigui bo explicar als teus amics i coneguts, el que a més farà que els atacs que rebem dels partits grans es vegin mínimament contrarestats. El bàsic també és tenir presència al carrer. Com va dir Guillem, si no ets al carrer no se't veu.
11. La gestió del VRM (voter relationship management) és una altra eina bàsica per aconseguir comunicar-se. Juan Víctor Izquierdo ens va comentar un dels problemes actuals dels partits espanyols, i és la dolenta (o nul·la) gestió de les bases de dades d'afiliats i simpatitzants. En la nostra base de dades, centralitzada a la seu central però alhora utilitzable per les seus locals, podrem segmentar per temes d'interès de cada simpatitzant, i fins i tot segmentar per barri per arribar als temes més importants per a cada ciutadà, per activar-lo amb temes que li interessen. No enviarem qualsevol propaganda, la mateixa que rep ara tot el món, sinó la que a ell o ella sabem que li interessa. Per descomptat, la comunicació serà immediata en quant s'hagi posat en contacte amb nosaltres, i serà la xarxa la que ho farà possible.

En fí, que entre unes cerveses i uns somriures, vam fundar un partit polític ;)
Per descomptat, tot és política-ficció, però va ser molt interessant per parlar de l'actual política dels partits polítics i del que no fan correctament.

Gràcies a tots/as els que van venir.

Aquests darrers dies Berlusconi està amb problemes matrimonials. Si els primers van venir per la seva decisió d'enviar models al Parlament Europeu, els segons han vingut quan se'l va vincular amb una de menor d'edat, Noemí Letizia, que l'anomena "papi". En resum, que la seva dona ha demanat el divorci.

Per defensar-se, Berlusconi va presentar les fotos de la festa, junt amb Noemí i la seva mare. Les fotos es van publicar a la revista "Chi", de l'editorial Mondadori i de la qual Berlusconi és el principal accionista. Aquestes imatges han estat posades en dubte pels internautes i d'això s'han fet eco els diaris "Corregués della Sera" i "La Repubblica", que opinen que estan canviades. A la xarxa es parla de retocs, de fotomuntatge, de "creacions artístiques", d'un Berlusconi massa en forma per a una festa, sense ombres i que sembla haver estat introduït forçadament en les imatges com si fos "un retallable". Per la seva part, Berlusconi diu que és un complot dels mitjans de comunicació progressistes.

Les coses no només han quedat en crítiques, sinó que per entrar més en el tema s'ha creat un blog on qualsevol pot penjar els seus fotomuntatges, amb Berlusconi o amb Noemí Letizia i la seva mare.

Tal com diuen a Público, l'èxit ha estat tal que els autors de Brinda con Papi (és a dir, amb Berlusconi, ja que l'adolescent es dirigeix així al primer ministre) reconeixen que no donen l'abast per penjar totes les fotos que els envien els seus lectors, unes "cinc cada minut". En les instantànies, a més dels autors i altres éssers anònims, també s'han colat personatges històrics, rostres populars del món de l'espectacle i protagonistes estel·lars de la cultura pop. En dos dies han tingut 220.000 visites, i han rebut (o penjat) 386 fotos.
Un exemple més de què la xarxa, sobretot si té a veure amb el sentit de l'humor, va sovint més ràpid i més enllà del que els polítics pensen.

La passada setmana des d'Esquerra Unida van començar a difondre un missatge fent una crida a militants i a simpatitzants per fer-se ciberagitadors/es del partit.


El missatge deia, entre altres coses, el següent: "Les nostres propostes i alternatives són normalment silenciades, en part perquè no sabem comunicar-les, i en part perquè els mitjans tenen poca voluntat de publicar-les. Creiem que internet, les xarxes socials, els blogs, poden representar per a Izquierda Unida una oportunitat per posar solució, almenys parcial, a aquest problema, ja que ens permet relacionar-nos directament amb les persones, sense haver de recórrer als mitjans de comunicació. Izquierda Unida no és només la seva direcció, la seva organització, els seus càrrecs públics i el seu aparell polític. Tots i cada un de nosaltres, militants, simpatitzants i votants, som Izquierda Unida. I aquesta és la raó per la qual demanem ajuda a tots i a totes els nostres simpatitzants a la xarxa: volem que sigueu un agent d'IU a la xarxa, volem que us convertiu en un ciberagitador. [...] Necessitem desenvolupar a internet una activitat real de difusió de les propostes i alternatives d'IU, i fomentar el debat polític".

El grup de ciberactivistes se centralitza en una pàgina de grup de google on penjar totes les idees i materials necessaris, i de moment ja han aconseguit (fins al 4 de maig) 191 ciberactivistes. Izquierda Unida ja té molta i potent presència a la xarxa, especialment a la seva xarxa de blocaires de ILoveIU. Tal com indica Hugo Martínez Abarca, "la xarxa Izquierda Unida compta amb un potencial impressionant. I Love IU i Plaza Roja agrupen més de 250 blogs personals i pàgines d'assemblees, federacions, agrupacions, corrents... En menys d'una setmana més de 900 persones s'han apuntat a la pàgina de Facebook d'IU".

Des del grup de ciberagitadors/es s'envien correus electrònics cada 4 o 5 dies amb propostes sobre activitats a fer, amb la finalitat de donar a conèixer i difondre les idees d'Izquierda Unida a través de la xarxa.
La presència del partit a Internet, algunes de recents i altres de més sostingudes en el temps, són:

• Grup de ciberagitadors de IU.
• Pàgina a Facebook i Twitter.
• Web
• Agregador de blogs
• La interessant Plaza Roja, una pàgina agregadora de webs locals de IU. Web creada per Ceros a la Izquierda i ceronegativo, i que té el seu propi twitter
• Els Foros Alternativos de IU

Més informació en el propi grup o en els blogs de IUAbierta o Ricardo Royo-Vilanova.

Fa unes setmanes ha sortit a la llum una interessant iniciativa per a que la gent es pugui implicar més en les eleccions europees i en el que la UE significa. Així, s'ha creat FesEuropa.cat, l’objectiu principal de la qual és fer arribar preguntes i propostes dels ciutadans als candidats dels partits catalans que es presenten a les properes eleccions europees del 7 de juny.

La plataforma permet crear una nova pregunta o tema amb vídeo, imatge i/o text. Només cal registrar-se i, totes les preguntes poden ser complementades amb comentaris i aportacions d’altres ciutadans, a més, es vol comptar amb la participació de la ciutadania, podent votar les millors preguntes a fer als diferents candidats i candidates.
Des de la Fundació Catalunya Europa s’està comunicant d’aquesta iniciativa a tots els partits polítics, candidats, associacions vinculades a Europa,... amb la finalitat de què els propis candidats o persones del seu equip utilitzin aquesta eina i responguin les preguntes. Avui ja ha respost a les preguntes la primera candidata catalana a les europees, Maria Badia. Badia ha respost directament a través dels comentaris de la web, donant-se d’alta com usuària, amb el que la pregunta/resposta esdevé una conversa entre el ciutadà i el polític.

El portal Fes Europa és un treball conjunt de Nuestra causa i la Fundació Catalunya - Europa. Poden seguir el rastre de feseuropa al twitter, al delicious i al facebook i, naturalment, al seu blog. I tal com diu en Donaire, el principal ingredient per a una política 2.0 són uns ciutadans 2.0, pel que us animo a participar.

El pròxim divendres 8 de maig celebrem el tercer Beers&Politics, que per a aquells/es que mai no han vingut es tracta d'una trobada absolutament informal per conèixe'ns i debatre sobre algun tema en concret, comptant amb un ponent per començar el debat però que s'organitza a través de converses i preguntes de tots/as els presents.

Aquest divendres, el títol de la jornada és "Com construir un partit des de zero: què cal tenir en compte i com trobar els vots", a càrrec de Gabriel Colomé.

Altres breus intervencions seran les de Guillem López-bonafont (La importància dels 'Grassroots') i la de Juan Víctor Izquierdo (La importància del VRM). Per descomptat, qui vulgui donar les seves idees, serà benvingut.

L'encontre tindrà lloc al barri de Gràcia de Barcelona: Cafè-bar El Fondo (C/ Encarnació, 21). A prop dels metros Joanic i Fontana.
Comença a les 20 h, encara que com de costum, es pot arribar i marxar quan es desitgi.

Espero que ens veiem allà.
Confirmeu, si us plau, la vostra presència a l'esdeveniment de Facebook.